Valoració IPC febrer
Les dades de l’IPC corresponents al mes de febrer mantenen la tendència que ja va començar fa cinc mesos de repunt de la inflació tot i que, en aquest cas, l’increment és mínim, de tan sols una dècima. Per tant, observem una desacceleració en aquest repunt, que ja vam avisar que hauria de tenir naturalesa conjuntural. Aquest increment en els preus al llarg dels darrers mesos s’explica principalment com a conseqüència d’un efecte base de tipus estadístic en relació amb els preus energètics, tot i que també hi ha contribuït la retirada total del paquet de mesures antiinflacionàries per part del Govern central. D’altra banda, que la inflació subjacent baixi dues dècimes és símptoma d’estabilitat en els preus i reforça el caràcter transitori d’aquest repunt en la inflació. Per tant, aquest repunt no justifica de cap manera frenar la necessària recuperació del poder adquisitiu de les persones treballadores i, en canvi, seria necessari per reequilibrar els costos socials de la inflació atès que l’increment de marges empresarials permet acomodar perfectament els increments salarials que reivindiquem.
A Catalunya, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,1 %, una dècima més que el mes passat (3,0 %) i també una dècima per sobre de l’indicador per al conjunt de l’estat (3,0 %). El grup de productes que més s’ha encarit, amb molta diferència de la resta, és l’habitatge, que ha patit un increment interanual de 8,9 %, seguit a molta distància, per l’increment del 3,8 % dels hotels, bars i restaurants. Aquest increment en el preu de l’habitatge s’explica en part per les deficiències metodològiques en la conceptualització d’aquest epígraf (que deixa fora l’habitatge de compra i, en canvi, recull les despeses associades a l’habitatge, com ara l’electricitat). És per aquest motiu que una part de l’increment respon al diferencial en el preu de l’electricitat, que aquest mes ha pujat considerablement mentre que en el mateix període de l’any passat va baixar. Tot i aquestes limitacions metodològiques, resulta evident la tendència inflacionista vinculada al preu de l’habitatge, amb les conseqüències negatives que aquest encariment té per a les llars treballadores.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat del 0,5 %, una dècima per sobre de la registrada per al conjunt de l’Estat (0,4 %).
A l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,0 %, una dècima per sobre del mes anterior (2,9 %) i una dècima per sota de l’indicador per a Catalunya (3,1 %). També en aquest cas, l’habitatge ha estat el grup de productes que més s’ha encarit, amb un increment interanual de 9,8 %, superior al de Catalunya.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,4 %, una dècima per sota de la registrada per Catalunya (0,5 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,4 %, dues dècimes per sota de la registrada el mes anterior (2,6 %). Aquest nivell de la inflació subjacent és el més baix des de gener del 2022. Per tant, aquest és un símptoma més de l’estabilitat en els preus i del caràcter conjuntural de repunt en l’índex general. La inflació subjacent per al conjunt de l’Estat se situa en el 2,2 %, també dues dècimes per sota de la registrada el mes anterior (2,4 %).
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es manté en el 2,9 %, se situa cinc dècimes per sobre de l’indicador per al conjunt de la zona euro (2,4 %), que es veu reduïda una dècima respecte del mes passat (2,5 %), i augmenta lleugerament el diferencial entre l’indicador estatal i el del conjunt de l’eurozona.
CCOO considera que:
- No es pot posar en dubte que les dificultats creixents que troben bona part de les persones treballadores per accedir a un habitatge constitueix un dels principals reptes que tenim com a país. És en aquest sentit que l’elevat increment de preus en l’habitatge que s’ha registrat aquest mes ens interpel·la com a societat a adoptar mesures urgents. Per tant, trobem que és del tot necessari i urgent adoptar mesures que garanteixin de manera efectiva el dret a l’habitatge. Aquesta ha de ser una prioritat política per a totes les administracions públiques implicades, especialment aquelles que tenen competències en l’àmbit de l’habitatge. Malauradament i, com ja hem denunciat de manera insistent, l’evolució de preus de l’habitatge no queda adequadament recollida a l’epígraf d’habitatge de l’IPC i s’ha de recórrer a altres fonts per poder fer un seguiment més acurat de l’evolució del seu preu, motiu pel qual reclamem millors estadístiques i, sobretot, polítiques públiques adients per garantir aquest dret. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i també hem presentat diversos estudis per aportar més evidència sobre la situació de l’habitatge. Properament presentarem un altre informe sobre la situació de l’habitatge, que contribuirà a disposar de més elements per al disseny de polítiques públiques d’habitatge. Per tant, continuem reclamant accions decidides i urgents en aquest àmbit.
- Reclamem que l’aprovació de la modificació de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 hores setmanals i sense reducció salarial, sigui una realitat al més aviat possible. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element fonamental per millorar la conciliació de les persones treballadores. Alhora, aquesta reducció del temps de treball beneficiarà en major mesura aquelles persones que treballen amb un contracte a temps parcial, contribuirà a millorar la qualitat de l’ocupació i a dinamitzar l’economia, sense risc de tensions inflacionistes.
- L’informe que analitza la situació de la pobresa laboral durant el 2024 i que vam publicar ahir, analitza l’evolució de l’actual crisi de preus i considera que, malgrat aquest repunt temporal de la inflació que estem vivint en els darrers mesos i que ja s’aprecia com va perdent força, la situació general és d’estabilitat en els preus i que, per tant, no impedeix continuar impulsant els salaris, especialment aquells més baixos, per disminuir la incidència de la pobresa laboral al nostre país.
- En la mateixa línia que la recomanació anterior, cal insistir en la necessitat d’impulsar els increments salarials de manera decidida a través de la negociació col·lectiva, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta per les persones treballadores al llarg de tota la crisi de preus que hem viscut en els darrers anys. Per tant, un impuls dels increments salarials, disputant uns excessius marges empresarials, està més que justificat i garantirà un reequilibri necessari que, a més, contribuirà a impulsar el creixement econòmic.
Escolta la valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia: