La manca d’autorització administrativa és al darrere del creixement del treball irregular, segons la memòria semestral del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE)
Com ja vam advertir en el moment de l’entrada en vigor del nou Reglament d’estrangeria, cap de les millores que recull la normativa tindrà efectes positius reals en la ciutadania si no es garanteix un funcionament àgil i eficaç de les administracions responsables de la seva aplicació. Quatre mesos després, la realitat confirma aquestes advertències.
Actualment, les oficines d’estrangeria pateixen una situació de col·lapse a l’hora de resoldre els milers d’expedients acumulats. En el cas de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, la xifra s’acosta als 80.000 expedients pendents, a causa de la manca de recursos humans i tecnològics per afrontar l’increment de sol·licituds derivat del nou reglament. Recordem que aquesta situació ja va ser denunciada pels mateixos treballadors i treballadores de les oficines d’estrangeria amb la convocatòria de dues jornades de vaga parcial el passat mes de juny.
Aquesta ineficàcia administrativa té conseqüències molt greus en la vida quotidiana de les persones estrangeres: retards, inseguretat, vulnerabilitat i una major exposició a situacions d’explotació laboral. A més, la manca de concreció en els procediments i la proliferació d’interpretacions diferents del marc legal per part de les administracions incrementen la inseguretat jurídica, en comptes de reduir-la.
Les dades del CITE confirmen l’impacte de la situació
La feina quotidiana d’atenció jurídica i social a les persones migrades que duu a terme el CITE permet constatar aquesta realitat. Segons la seva memòria semestral, durant els primers sis mesos del 2025 les 31 oficines del CITE de CCOO de Catalunya han atès 6.267 persones (el 58 % dones), que han realitzat 9.074 visites en total.
D’aquestes, el 74,1 % no disposen d’autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat, i el 52,1 % de les consultes estan relacionades amb vies per regularitzar la situació administrativa. Aquest col·lapse administratiu té, per tant, un impacte directe sobre milers de persones que es veuen abocades a la irregularitat i a la precarietat.
Més treball irregular en sectors feminitzats i vinculats al turisme
El 51 % de les persones ateses pel CITE treballa actualment, i, d’aquestes, el 79,4 % ho fa de manera irregular, 3 punts percentuals més que l’any 2024.
El treball de la llar continua sent el principal sector d’ocupació (32,5 % del total; 94 % dones), seguit d’altres serveis (19,7 %), hostaleria (15,7 %) i indústria (11,3 %). Els sectors vinculats a la terciarització i al turisme (altres serveis i hostaleria) representen conjuntament el 35,4 % de les ocupacions, mentre que el sector de les cures (treball de la llar) suposa un 32,5 %. En conjunt, aquests sectors presenten un elevat nivell de feminització: gairebé el 74 % de les persones que hi treballen són dones.
Pel que fa al treball irregular, el 38 % correspon al treball de la llar i el 34,5 % als sectors vinculats al turisme (altres serveis i hostaleria). En total, el 72,5 % del treball irregular es concentra en aquests àmbits, i afecta especialment les dones, que representen el 75 % de les persones que treballen sense contracte ni cobertura legal.
CCOO exigeix més recursos humans i materials
Des de CCOO de Catalunya exigim respostes immediates i solucions concretes per posar fi a la situació de col·lapse en la gestió dels procediments d’estrangeria. No es pot continuar ignorant la gravetat de la situació ni normalitzant la precarietat laboral dels treballadors i treballadores d’aquestes oficines.
Al mateix temps, és imprescindible incrementar els recursos destinats a la Inspecció de Treball per combatre les situacions d’explotació que provoca aquesta inseguretat jurídica, així com impulsar les vies de regularització previstes en el Reglament, especialment la col·laboració amb les autoritats laborals com a mecanisme efectiu per regularitzar la situació administrativa d’aquests treballadors i treballadores estrangers que actualment treballen en l’economia submergida.