CCOO de Catalunya demana al Govern de la Generalitat diàleg social i mesures més contundents i efectives per garantir el dret a l’habitatge

Des de CCOO denunciem que la major part de les treballadores i treballadors que vivim a Catalunya no podem accedir a un habitatge digne, tot i tenir una feina, a causa de la precarietat, a les condicions d’un mercat especulatiu i a la manca de polítiques i instruments legislatius efectius que protegeixin la funció social de l’habitatge.

Actualment, estem deixant de donar cobertura a necessitats bàsiques, perquè la major part del nostre salari s’ha de destinar a les despeses de l’habitatge, el que ens porta a patir mancances materials i cada dia més pobresa i altres problemes com l’amuntegament. La situació s’agreuja més per a aquelles famílies que s’han quedat sense feina i sense ingressos, i que s’han d’enfrontar a desnonaments i sensellarisme, davant la falta d’alternatives dignes suficients.

Com a sindicat de classe i sociopolític, considerem que és urgent l’actuació i la implementació de mesures i accions contundents, a partir del diàleg social, per garantir realment l’accés a l’habitatge, tal com ho recullen les nostres lleis. És urgent un Pla de gran envergadura, més enllà de la creació d’un grup de treball com el que s’ha acordat el passat 1 de juny, que únicament està constituït per membres del Govern, sense ni tan sols els agents socials ni la ciutadania.

Als darrers anys, s’han fet molts grups de treball, informes i estudis que ja posen de manifest la gravetat del problema d’habitatge que patim i que fins i tot recullen moltes propostes que s’han de posar en marxa, com el recent informe del CTESC sobre el dret a l’habitatge.

Exigim al nou Govern de la Generalitat, la voluntat política i el diàleg social per dur a terme les accions necessàries per començar a garantir el dret a l’habitatge per a totes i tots. Un nou Pacte Nacional per l’habitatge amb la implicació i participació de les organitzacions socials i la societat civil, serà fonamental per establir l’inici d’una nova etapa que hem d’enfrontar junts davant la realitat i les transformacions que vénen després de la crisi sanitària.