CCOO de Catalunya crida al consens polític i social en defensa de la llengua catalana

Davant de la proposta de modificació de la Llei de política lingüística presentada ahir pels grups parlamentaris d’ERC, Junts, PSC-Units per Avançar i En Comú Podem, i davant de la polèmica suscitada entre alguns partits i entitats, CCOO de Catalunya fem una crida al consens polític i social en defensa de la llengua catalana i per la promoció del seu ús social. El sindicat es reafirma en el suport al model d’escola catalana i a la immersió lingüística, actualitzada d’acord a la realitat sociodemogràfica actual, en els termes recollits al document “En defensa de la llengua catalana i per la promoció del seu ús social”, recentment elaborat pel Seminari Salvador Seguí i aprovat per la Comissió Executiva de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, que es va presentar públicament el 10 de març.

CCOO de Catalunya referma el seu compromís amb la llengua catalana, la llengua pròpia de Catalunya, que es troba encara en desavantatge, i considera que és necessari un esforç més gran de les administracions i de les entitats per garantir els drets lingüístics de tota la població. Partint de la base que CCOO no comparteix que el poder judicial prengui decisions que corresponen democràticament a la ciutadania i que es plasmen legítimament al Parlament, valorem positivament que sigui precisament per iniciativa d’una àmplia majoria dels grups parlamentaris que es reaccioni a l’anomenada sentència del 25 % i s’actualitzi la Llei de política lingüística des de l’assumpció de la realitat i l’autonomia dels centres i projectes educatius.

Valorem la iniciativa i demanem que els partits polítics proposants d’aquesta modificació legislativa ampliïn, donin suport i reforcin la seva voluntat de consens amb el màxim de grups polítics de tradició democràtica i catalanista, amb les principals organitzacions socials del país i amb el conjunt de la comunitat educativa. CCOO es manifesta absolutament allunyada de les persones i organitzacions que inciten el conflicte lingüístic com a eina partidista i electoralista, com a instrument d’exclusió i de poder. Ben al contrari, CCOO considera essencial treballar per construir consensos, trobar solucions racionals i enriquidores, camins de reconeixement i d’igualtat.

CCOO fa bandera del respecte per totes les persones i les seves llengües familiars, amb el convenciment que la diversitat lingüística de la nostra societat és una riquesa i una oportunitat, tant per als interessos individuals com per als col·lectius. La llengua no ha de ser ni s’ha de considerar un instrument al servei d’un projecte polític ni cap projecte polític es pot autoproclamar com l’amo d’una llengua.

Els drets lingüístics han de garantir la igualtat lingüística de la ciutadania, tant de manera individual com col·lectiva. Els drets lingüístics de les persones que tenen com a llengua familiar el català comporten que la resta de la població també l’ha de conèixer. Si no, és impossible que puguin viure normalment en la seva pròpia llengua. CCOO de Catalunya es posiciona amb la major part de la societat que desitja un futur plurilingüe, conscient que suposa avantatges culturals, acadèmics, laborals, socials, vivencials. El coneixement de moltes llengües és una opció que beneficia personal i socialment.

CCOO de Catalunya valora la construcció de consensos socials i hi dona suport, i es manifesta contrària a la incitació del conflicte lingüístic a Catalunya. Rebutja la judicialització de la política també en el cas de la llengua catalana, que està produint decisions incomprensibles des del punt de vista pedagògic, lingüístic i democràtic. Malgrat la polarització, amplificada als mitjans de comunicació, les enquestes indiquen que segueixen existint possibilitats certes per a la construcció de consensos amplis.

La promoció de l’ús i el reconeixement de la llengua catalana han d’estar vinculats a la construcció col·lectiva de la societat en què volem conviure, amb drets, amb prosperitat, amb cohesió social. Refermem, així mateix, el compromís amb l’escola catalana. L’escola no ha de separar l’alumnat per llengua ni per cap altre motiu per complir un dels objectius principal que se li encarreguen: la base de la convivència democràtica.

Així mateix, considerem adequat l’ús de la immersió com a aproximació a la forma natural d’aprendre una llengua. La immersió al castellà està garantida en la vida social i, a falta de la mateixa garantia per al català, l’escola ha de procurar-ne l’aprenentatge. Considerem que els canvis demogràfics, tecnològics i socioeducatius requereixen una actualització metodològica de l’aprenentatge de les llengües i un increment dels recursos públics que s’hi dediquen.

Hem de ser conscients que la segregació escolar, que s’ha incrementat dolorosament a Catalunya, opera contra la immersió perquè hi ha centres educatius amb una presència ínfima d’alumnat catalanoparlant. En aquests centres, a falta d’àmbit immersiu, cal abaixar ràtios i multiplicar els recursos didàctics, a més d’actuar decididament contra la mateixa segregació. La gent vol que els seus fills i nets parlin català, castellà, anglès, i més idiomes si és possible. Aquest plurilingüisme s’ha de construir a partir de la llengua pròpia de Catalunya com a eix i amb el reconeixement de les llengües familiars i la promoció de l’aprenentatge de més llengües.