Els treballadors i treballadores de gran part dels serveis d’emergència 112 d’Espanya es manifesten per exigir la internalització del servei i el reconeixement com a personal essencial en les emergències.
Amb motiu del Dia Europeu del 112, que se celebra cada any l’11 de febrer, els treballadors i treballadores del 112 de tot l’Estat espanyol es concentraran enguany a Barcelona, a la cruïlla del carrer de la Diputació amb el passeig de Sant Joan, davant del Departament d’Interior, a les 11 h. Reivindiquen que són personal essencial en les emergències i que les diferents administracions autonòmiques no poden continuar considerant-los treballadors de segona categoria, externalitzant-los a empreses de call center.
L’any passat ja es van concentrar a València per denunciar la mala gestió de la DANA i les gravíssimes conseqüències que va tenir per a la població. Un 112 infradotat i mal gestionat col·lapsa davant una gran emergència, i aquest col·lapse es tradueix en vides en risc o perdudes per la irresponsabilitat de les administracions.
Enguany la concentració es fa a Barcelona perquè el 112 de Catalunya fa més de dos anys que està en vaga sense que el Govern hagi donat cap solució, i amb una nova licitació en camí que perpetuarà l’externalització. A Andalusia, el 112 manté aturades parcials des de fa mesos; s’ha creat una Agència de Seguretat i Emergències i, tot i així, s’ha exclòs el 112 com si no fos un servei essencial en l’àmbit de les emergències.
Els episodis recents de col·lapse en serveis públics crítics, com infraestructures de transport i comunicacions, demostren que quan es privatitza, es precaritza o s’infradimensiona un servei essencial, les conseqüències recauen directament sobre la ciutadania. En emergències, els errors no es corregeixen amb el temps: costen vides.
A Espanya, incloent-hi Ceuta i Melilla, aproximadament la meitat dels 112 formen part de l’estructura pública d’emergències de les seves comunitats autònomes i estan internalitzats. En canvi, Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, Galícia, Euskadi i Regió de Múrcia, depenen d’empreses privades.
Les condicions laborals dels 112 externalitzats no són adequades per a un servei d’emergències: convenis de contact center que no preveuen la realitat del treball en emergències i una alta rotació de personal. Però el problema principal no és només laboral: les administracions estan delegant funcions bàsiques i estratègiques d’atenció a la ciutadania a empreses mercantilistes, amb greus conseqüències per a la seguretat pública.
Garantir la seguretat és una de les principals funcions dels governs autonòmics. El president o presidenta de cada comunitat és la màxima autoritat en matèria d’emergències. Externalitzar els 112 és una manera d’eludir responsabilitats i una negligència institucional.
El 112 és la primera baula de la cadena d’emergències. No integrar-lo com a membre de ple dret ni assumir-ne la direcció i la responsabilitat suposa intentar teledirigir un sistema vital sense pilotar-lo realment. Això és un naufragi segur per a les persones que truquen demanant ajuda.
Per tot això, exigim a les diferents administracions públiques que:
- Assumeixin la gestió directa dels serveis 112.
- Incorporin el personal com a propi dins de les estructures d’emergències i dirigeixin les emergències amb responsabilitat.
- Impulsin la professionalització del lloc de treball, el reconeixement com a cos especialitzat, la valoració de l’antiguitat, la cura de les plantilles i la prevenció del burnout mitjançant suport psicològic sistematitzat i condicions laborals adequades.
Ens hi juguem molt: en emergències no tots els models serveixen, i la vida de les persones pot dependre d’una sola trucada al 112.