Unai Sordo, Belén López, Salvador Illa i Yolanda Díaz participen en l’acte que se celebrara aquest 9 de juliol al Centre Cívic Cotxeres de Sants, i que, entre mig miler d’assistents previstos, reuneix desenes de persones d’arreu de l’Estat que van assistir el 1976 a la darrera assemblea clandestina del sindicat
CCOO celebra el dijous 9 de juliol a les 11 h al Centre Cívic Cotxeres de Sants un acte que commemora el mig segle de l’assemblea general de Barcelona de 1976. Ho farà molt a prop de l’església de Sant Medir, on va tenir lloc aquella fita cabdal en el procés de transformació del moviment social antifranquista en sindicat legal als inicis de la transició. Hi assisteixen representants de les administracions (Generalitat, Govern central i Ajuntament de Barcelona) i desenes de persones que van participar en aquella assemblea. Intervindran el secretari general de CCOO, Unai Sordo Calvo, la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López Sánchez, el president de la Generalitat, Salvador Illa i Roca, i la vicepresidenta del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz Pérez. Hi ha també un taula de debat entre els dos ex secretaris generals del sindicat Ignacio Fernández Toxo i Antonio Gutiérrez Vegara, conduïda per Rosa Sans Amenós. Abans, la direcció de CCOO farà una visita a l’església de Sant Medir, la parròquia on es va celebrar la ja mítica assemblea de 1976.
Per a aquesta commemoració, el sindicat ha reeditat en una publicació dels discursos de Marcelino Camacho i Nicolás Sartorius pronunciats en aquella ocasió, acompanyats d’un pròleg d’Unai Sordo Calvo, un article de Begoña San José Serrán, primera secretària de Mujer de CCOO, i un epíleg de Belén López Sánchez, secretària general de CCOO de Catalunya.
“Parlar de la història de la democràcia a Espanya és, inevitablement, parlar de Comissions Obreres. Al llarg de les últimes cinc dècades, el sindicat no sols ha estat un pilar fonamental en el món laboral, sinó un motor polític i social fonamental per a la construcció, consolidació i modernització del país. CCOO ha contribuït a escriure 50 anys d’història democràtica, com va contribuir a escriure 25 anys de lluita antifranquista”, escriu Unai Sordo en el seu pròleg.
Va ser l’11 de juliol de 1976, una setmana després de la caiguda del govern d’Arias Navarro, quan CCOO va celebrar la seva última assemblea clandestina de caràcter nacional. Va ocórrer a l’església de Sant Medir, en ple centre de Barcelona, reunint més 600 persones delegades de tota Espanya. Però encara CCOO era una organització il·legal. Marcelino Camacho va obrir el seu discurs així: “Siguin doncs les nostres primeres paraules un record-homenatge als treballadors assassinats, empresonats i represaliats pel feixisme, per la seva lluita per la llibertat sindical, les llibertats democràtiques i nacionals, pels nostres drets i interessos de classe”.
A continuació va intervenir Nicolás Sartorius, presentant en nom del Secretariat una anàlisi de la situació política i social: “Les causes de la caiguda del govern d’Arias són (…) en primer lloc, la lluita, la mobilització constant, enèrgica i de milions de treballadors i de ciutadans d’amplis sectors del país contra la congelació salarial, la carestia de la vida i l’atur, i contra la repressió, per les llibertats democràtiques sense noses ni exclusions de cap classe. (…) La caiguda del govern ha estat una victòria dels treballadors, del poble espanyol i de les forces democràtiques que s’han oposat als intents de continuar el franquisme sota altres formes».
Cinquanta anys després, aquell esperit de Sant Medir continua viu en cada centre de treball, en cada lluita al carrer i en cada conquesta social i laboral. El sindicat commemora mig segle d’història democràtica amb l’orgull de saber d’on ve, però amb la certesa que els drets laborals i les llibertats es defensen dia a dia.