Les dades de l’IPC corresponents al mes d’octubre ens mostren un estancament en el nivell de preus de Catalunya i un increment mínim, d’una dècima, en el nivell de preus a nivell de l’Estat. Aquesta desacceleració en el creixement de preus encaixa amb les previsions que pronosticaven un apaivagament en la pujada de preus, produïda fonamentalment per un efecte estadístic, conegut com efecte base, que té com a principal explicació que els preus energètics en l’actualitat estan per sobre dels preus de fa un any. Aquest diferencial en els preus energètics s’hauria d’anar disipant en el transcurs dels propers mesos i això hauria de contribuir a la normalització en el nivell agregat de preus.D’altra banda, és preocupant el diferencial en el nivell de preus respecte del nostre entorn econòmic que durant els darrers mesos s’està eixamplant, cosa que dificulta l’exportació de les empreses catalanes. A Catalunya, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,6 %, es manté invariable respecte de l’índex registrat el mes passat i se situa cinc dècimes per sota de l’índex per al conjunt de l’Estat (3,1 %). Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem l’habitatge, que continua incrementant el seu nivell de preus i se situa en el 5,5 % (tres dècimes més que el mes passat), seguit per l’increment de preus dels hotels, cafès i restaurants, que registren un increment interanual de 3,5 %. Tot i així, l’epígraf que ha tingut major incidència en l’increment de la inflació ha estat l’habitatge. La variació mensual de preus a Catalunya ha estat de 0,4 %, tres dècimes inferior a la variació mensual estatal, que ha estat del 0,7 %. En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,1 %, una dècima per sobre de la registrada el passat mes de setembre (3,0 %) i cinc dècimes per sobre de la que s’ha registrat en l’àmbit català (2,6 %). En aquest cas, també l’habitatge ha estat el principal factor d’increment de preus, amb una variació interanual del 7,5 %. La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,7 %, tres dècimes per sobre de la catalana (0,4 %). La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya es redueix una dècima i se situa en el 2,1 %. Al conjunt de l’Estat també s’ha incrementat una dècima, però en aquest cas es partia d’un nivell superior i la inflació subjacent estatal és del 2,5 %. La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,2 %, dues dècimes per sobre a la registrada el mes passat (3,0 %). En aquest cas, preocupa veure com s’eixampla el diferencial en el nivell agregat de preus entre Espanya i el conjunt de l’eurozona i, tot i que la dinàmica és semblant, en el cas espanyol de desacceleració en el creixement i en el cas europeu de disminució, el resultat final és un eixamplament en aquesta bretxa i, per tant, caldrà anar seguint l’evolució al llarg dels propers mesos.
|