CCOO alerta sobre l’increment imparable del preu de l’habitatge

Les dades de l’IPC corresponents al mes d’octubre ens mostren un estancament en el nivell de preus de Catalunya i un increment mínim, d’una dècima, en el nivell de preus a nivell de l’Estat. Aquesta desacceleració en el creixement de preus encaixa amb les previsions que pronosticaven un apaivagament en la pujada de preus, produïda fonamentalment per un efecte estadístic, conegut com efecte base, que té com a principal explicació que els preus energètics en l’actualitat estan per sobre dels preus de fa un any. Aquest diferencial en els preus energètics s’hauria d’anar disipant en el transcurs dels propers mesos i això hauria de contribuir a la normalització en el nivell agregat de preus.D’altra banda, és preocupant el diferencial en el nivell de preus respecte del nostre entorn econòmic que durant els darrers mesos s’està eixamplant, cosa que dificulta l’exportació de les empreses catalanes. A Catalunya, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,6 %, es manté invariable respecte de l’índex registrat el mes passat i se situa cinc dècimes per sota de l’índex per al conjunt de l’Estat (3,1 %). Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem l’habitatge, que continua incrementant el seu nivell de preus i se situa en el 5,5 % (tres dècimes més que el mes passat), seguit per l’increment de preus dels hotels, cafès i restaurants, que registren un increment interanual de 3,5 %. Tot i així, l’epígraf que ha tingut major incidència en l’increment de la inflació ha estat l’habitatge. La variació mensual de preus a Catalunya ha estat de 0,4 %, tres dècimes inferior a la variació mensual estatal, que ha estat del 0,7 %. En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,1 %, una dècima per sobre de la registrada el passat mes de setembre (3,0 %) i cinc dècimes per sobre de la que s’ha registrat en l’àmbit català (2,6 %). En aquest cas, també l’habitatge ha estat el principal factor d’increment de preus, amb una variació interanual del 7,5 %. La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,7 %, tres dècimes per sobre de la catalana (0,4 %). La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya es redueix una dècima i se situa en el 2,1 %. Al conjunt de l’Estat també s’ha incrementat una dècima, però en aquest cas es partia d’un nivell superior i la inflació subjacent estatal és del 2,5 %. La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,2 %, dues dècimes per sobre a la registrada el mes passat (3,0 %). En aquest cas, preocupa veure com s’eixampla el diferencial en el nivell agregat de preus entre Espanya i el conjunt de l’eurozona i, tot i que la dinàmica és semblant, en el cas espanyol de desacceleració en el creixement i en el cas europeu de disminució, el resultat final és un eixamplament en aquesta bretxa i, per tant, caldrà anar seguint l’evolució al llarg dels propers mesos.

Des de CCOO considera reclamem als poders públics la posada en marxa de mesures efectives per garantir el dret a l’habitatge al conjunt de la ciutadania. Sens dubte, aquest és un dels principals problemes que afronten les persones treballadores al nostre país i és del tot imprescindible un abordatge polític que, partint del consens social i treballant en una lògica de concertació social, doni resposta a aquesta important mancança. Aquest mes d’octubre, l’epígraf de l’habitatge de l’IPC recull un increment de 5,5 % que, tot i ser superior al del mes passat, no acaba de recollir adequadament l’increment real. Per aquest motiu, cal situar com a contrast que les darreres dades estatals en relació amb l’evolució del preu de l’habitatge de compra (índex de preus de l’habitatge), que capturen d’una manera molt més fiable l’evolució de preus de l’habitatge en la seva modalitat de compra, registren un increment interanual de l’11,6 % per al segon trimestre de l’any. Aquest augment contrasta fortament amb l’increment del 6,7 % que, segons aquesta mateixa font, es va produir al segon trimestre de l’any passat i ens mostra la tendència d’increment progressiu del preu de l’habitatge. Aquest increment progressiu del preu de l’habitatge interpel·la al conjunt de la societat, però molt especialment els poders públics que tenen competències en la matèria per actuar de manera decidida, articulant propostes que parteixin d’un necessari consens polític que les doti de continuïtat, més enllà dels cicles polítics, i que siguin útils per fer efectiu el dret a l’habitatge.

D’altra banda, cal continuar insistint en les mancances metodològiques de l’IPC per copsar l’evolució real del preu de l’habitatge i com és de necessari reajustar la manera com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució de preus de la seva cistella de béns i serveis. El diferencial en el nivell agregat de preus, en relació amb el nostre entorn econòmic, sumat a la incertesa global amb el nou escenari de la política comercial, que ha provocat la deriva autoritària i de trencament de la multipolaritat que ha encetat el Govern dels Estats Units, fa que augmentin els riscos per a les exportacions catalanes. De fet, en el que portem d’any (dades disponibles fins a l’agost), el creixement de les exportacions a Catalunya ha estat d’un minso 1,0 % en termes corrents. Aquest fet contrasta amb l’augment de les importacions, impulsades per l’apreciació de l’euro respecte del dòlar.

Tall de veu de valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia.