CCOO de Catalunya ha presentat avui un estudi que identifica l’habitatge com el principal motor de desigualtat social del país i reclama un gir de 180° en les polítiques públiques. El sindicat defensa que la crisi d’habitatge té solució si s’afronta amb reformes legislatives, fiscals i una ampliació real del io parc d’habitatge assequible, i si l’habitatge entra també en el terreny de la negociació col·lectiva.
Segons l’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”, la situació actual no és causada per manca d’oferta, sinó per l’especulació, el desviament del parc cap a usos no residencials i dècades de polítiques públiques insuficients. El document, elaborat per la Fundació Cipriano García, destaca perquè no es limita al diagnòstic, sinó que aporta un paquet complet i aplicable de solucions.
Un diagnòstic clar: l’habitatge, convertit en frontera de classe
Catalunya disposa d’uns 4 milions d’habitatges, però una part important no està destinada a ser habitatge habitual: una de cada quatre llars és segona residència, hi ha 106.000 pisos turístics i prop d’un 11 % del parc és buit. Paral·lelament, l’habitatge protegit s’ha reduït fins als 100.000 pisos i en deu anys només s’ha aixecat un pis protegit per cada 564 habitants.
Això es tradueix en una pressió enorme sobre les llars: els preus de compra han pujat un 40 % en deu anys i els lloguers arriben a consumir fins al 50 % dels ingressos. Les llars llogateres són, de llarg, les que presenten més vulnerabilitat i més risc de pobresa.
Les solucions: un full de ruta per canviar el rumb
L’estudi subratlla que la crisi no és inevitable i que hi ha marge real per transformar-la si s’actua en quatre grans fronts:
- Tancar les escletxes legals
Cal posar fi a totes les vies que permeten esquivar la regulació del lloguer. Això vol dir regular els lloguers de temporada i d’habitacions, blindar la durada dels contractes i impedir que l’habitatge es compri amb finalitats especulatives en zones tensionades. L’objectiu és evitar que les normes quedin en paper mullat i garantir que els preus regulats es compleixen de debò. En aquest sentit, el sindicat celebra que s’hagi anunciat un acord entre un gran nombre de forces polítiques al Congrés i demana que aquesta regulació tiri endavant sense dilacions.
- Una reforma fiscal que deixi d’afavorir l’especulació
El sistema fiscal ha de deixar de premiar qui especula amb habitatge. Això implica acabar amb els privilegis fiscals que permeten a les SOCIMI comprar i gestionar habitatges gairebé sense pagar impostos i aplicar l’IVA del 21 % als lloguers turístics de curta durada perquè tributin com qualsevol altre negoci d’allotjament. També cal que tenir pisos buits surti car, i que els beneficis fiscals només arribin a qui posa habitatge realment assequible al mercat.
- Ampliar de manera urgent el parc d’habitatge assequible
La manca d’habitatge assequible només es pot resoldre si s’incrementa de debò l’oferta de lloguer accessible i estable. Això implica mobilitzar els 420.000 habitatges buits, blindar que l’habitatge protegit no perdi la qualificació amb el temps i apostar per models de titularitat pública a llarg termini, com el dret de superfície o la cessió d’ús.
Una peça clau és estendre arreu la regla que com a mínim el 50 % de les noves promocions privades siguin habitatge protegit, una mesura que encara no és obligatòria, però que permetria multiplicar el parc assequible i reduir la segregació residencial.
- Incorporar l’habitatge a la negociació col·lectiva
L’habitatge també s’ha de defensar des dels centres de treball. Per això, l’estudi planteja incloure clàusules d’habitatge als convenis col·lectius, una via poc utilitzada fins ara i amb un impacte directe en la vida de les persones treballadores.
Això inclou complements d’habitatge, préstecs sense interès per afrontar despeses inicials, ajudes al trasllat i a la mudança, i fins i tot projectes d’habitatge cooperatiu vinculat als centres de treball. També s’hi sumen mesures de temps i conciliació, com la flexibilitat horària o permisos per facilitar la recerca d’un habitatge digne.
Un estudi pensat per canviar l’agenda política. Aquest treball combina una mirada rigorosa amb propostes operatives i immediates, i vol ser una eina per orientar l’acció de governs, institucions i agents socials. La conclusió és clara: si es prioritza l’interès general i no els rendiments especulatius, l’accés a l’habitatge pot deixar de ser una línia divisòria de classe.