Ens trobem davant males dades d’ocupació, amb un important increment de l’atur i una destrucció d’ocupació, que no es poden explicar únicament pel pes de l’estacionalitat
Les dades de l’EPA ens mostren de manera molt clara un canvi en la tendència del mercat de treball en relació amb el que estàvem veient en els darrers anys. Si bé des de la darrera reforma laboral s’havia anat guanyant en quantitat de l’ocupació i en reducció de la temporalitat i es constatava com s’havia aconseguit un ritme destacable de creació d’ocupació, ara, de manera sobtada, ens trobem davant d’un sotrac important. Aquest trimestre la taxa d’atur augmenta gairebé 2 punts percentuals en variació intermensual, un augment d’una dimensió que no vèiem des del segon trimestre del 2020, als inicis de la pandèmia de la COVID-19.
A la nostra anàlisi no podíem obviar que el primer trimestre de l’any és un trimestre tradicionalment dolent per a l’ocupació, que acusa la finalització de la contractació estacional del darrer trimestre de l’any però, en aquesta ocasió, no podem atribuir aquestes males dades exclusivament a l’elevat pes que les activitats estacionals tenen al nostre model productiu, sinó que cal ampliar el focus i entendre que ja estan impactant en l’ocupació la incertesa i les restriccions d’oferta derivades del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà. Aquest impacte va ser immediat en la inflació i ara veiem com també està tenint un reflex en el nostre mercat de treball.
ATUR CATALUNYA/ESPANYA
Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) per al primer trimestre del 2026 ens indiquen que actualment hi ha 435.600 persones en situació d’atur a Catalunya, la qual cosa ens dona una taxa d’atur del 10,1 %. Això és gairebé 2 punts percentuals més que la taxa d’atur de l’anterior trimestre, que va ser de 8,2 %. En termes absoluts, Catalunya ha augmentat en 59.200 persones en situació d’atur en variació interanual. Per tant, aquest augment de l’atur no pot ser atribuïble exclusivament a l’elevat pes de les activitats estacionals al nostre model productiu, sinó que s’ha produït un veritable augment de l’atur en termes desestacionalitzats.
Al conjunt de l’Estat la xifra de persones en situació d’atur ha estat de 2.708.600 persones, donant com a resultat una taxa d’atur del 10,8 %. tot i mantenir un nivell d’atur més elevat que Catalunya, les dades estatals acusen un menor impacte que les de Catalunya, que registren una variació major respecte de l’anterior trimestre (9 dècimes d’increment intermensual per al conjunt de l’Estat i 1,9 punts percentuals en el cas de Catalunya).
OCUPACIÓ
Quant a la població ocupada destaquem que, durant aquest primer trimestre del 2026, a Catalunya hi ha 3.867.000 persones ocupades (un 0,4 % més que l’any passat i un -1,2 % respecte del trimestre anterior) i la taxa d’ocupació se situa al 55,4 %. En termes interanuals, el balanç en creació d’ocupació és petit i tan sols s’han guanyat 16.900 persones ocupades. Per tant, podríem dir que en tan sols un trimestre s’està perdent bona part de l’ocupació creada durant l’any. En relació amb el trimestre anterior s’han perdut 46.200 persones ocupades, però, com hem apuntat abans, aquesta pèrdua no és atribuïble exclusivament a l’elevat pes de l’estacionalitat al nostre teixit productiu, sinó que, les insuficients dades interanuals, ens assenyalen que les causes van més enllà.
Al conjunt de l’Estat hi ha actualment 22.293.000 milions de persones ocupades, un 2,4 % més que el mateix període de l’any anterior.
ATUR PER PROVÍNCIES
L’anàlisi per províncies ens mostra resultats desiguals per demarcacions. Destaquem l’increment de 2,6 punts de Tarragona, que passa d’una taxa d’atur del 10 % el darrer trimestre de l’any a una de 12,6 % aquest primer trimestre (2,6 punts percentuals de variació). En segon lloc, trobem Girona, amb 2,4 punts de variació, perquè es passa d’una taxa d’atur del 10,1 el 4t trimestre del 2025 a una de 12,5 aquest primer trimestre de l’any. A continuació trobem Barcelona, amb una taxa d’atur de 9,7 (increment d’1,7 punts percentuals) i, finalment, Lleida registra un increment de la seva taxa d’atur d’1,6 punts, i assoleix una taxa d’atur del 7,3 %.
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
El primer trimestre del 2026 hi ha hagut 2.935.700 persones assalariades treballant amb contracte indefinit mentre que aquelles que ho fan amb un contracte temporal han estat 384.100. En termes relatius, la taxa de temporalitat és d’11,6 % (11,2 % per als homes i 11,9 % per a les dones). Per tant, un cop més, constatem com les dones es veuen més afectades per la temporalitat.
Quant a la proporció de persones que treballen amb un contracte a temps parcial, veiem com la taxa de parcialitat es situa en el 12,9 %, amb diferències molt evidents per sexes, atès que la taxa de parcialitat masculina és del 8,3 % mentre que la femenina és del 18 %. Aquesta és una altra evidència de la discriminació que pateixen les dones en el mercat de treball.
PER TOT AIXÒ, DES DE CCOO:
- L’actual escenari geopolític, en especial, les conseqüències derivades del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, van impactar de manera immediata en l’augment del nivell dels preus, però ara veiem com també estan impactant en l’ocupació. Davant la incertesa de la durada d’aquesta crisi i per poder frenar aquesta transmissió dels efectes de la inflació en el mercat de treball, reclamem als poders públics que adoptin les mesures necessàries per protegir l’ocupació davant l’eventual persistència d’aquests episodis de xocs en l’oferta que, a més, generen incertesa i frenen les decisions d’inversió. De cap manera seria acceptable que les persones treballadores paguessin les conseqüències de les accions interessades d’alguns governs estrangers, i és per aquest motiu que instem a adoptar mesures preventives que puguin gestionar adequadament aquests riscos, minimitzant les conseqüències negatives per a les persones treballadores.
- Les dades de l’EPA ens situen en un escenari que podria suposar un canvi respecte de la dinàmica que estava caracteritzant el nostre mercat de treball en els darrers anys. Per aquest motiu, reclamem als poders públics mesures, no només de caire conjuntural per frenar l’impacte que la situació global del comerç està tenint en el nivell de preus i en l’ocupació, sinó anar més enllà i impulsar un canvi de model productiu que es caracteritzi per generar ocupació de qualitat. Per fer-ho, serà necessari potenciar aquelles activitats que presentin un major valor afegit, que tinguin una major capacitat de creixement i que siguin també útils per afrontar l’escenari que tenim per davant, caracteritzat per una triple transició: ambiental, digital i demogràfica, tenint en compte també l’actual escenari geopolític i les necessitats d’adaptació al nou marc comercial i polític global. És en aquest context que cal valorar la renovació del Pacte nacional per a la indústria, que, en el nou horitzó temporal 2026-2030, hauria de permetre construir les bases d’un nou escenari de futur sobre el qual modernitzar el nostre teixit industrial, adaptant-lo a les noves realitats i superant les limitacions actuals.