Trump guanya les eleccions als EUA
El resultat de les eleccions als EUA ha donat una clara victòria a Donald Trump davant de Kamala Harris. S’ha escrit molt sobre els motius d’aquest resultat: per la demora del canvi de candidatura dels demòcrates, per l’orientació del vot dels afroamericans, dels llatins, de les dones… Els motius de la victòria del republicà són probablement multicausals, però el que sembla un denominador comú, que no només és característica dels EUA, també d’Europa, són les profundes desigualtats. Una economia que no arriba a tothom i que genera bosses de pobresa i precarietat que incrementen la vulnerabilitat social, pobresa laboral inclosa, que qüestiona el sistema i obre portes al populisme i les idees radicals d’ultradreta.
Les persones migrants que ja pateixen la discriminació i la precarietat veuran una ofensiva xenòfoba de l’administració Trump, tensionant de nou les relacions amb Centreamèrica, especialment al nou govern de Claudia Sheinbaum a Mèxic. La situació de milers de persones migrants als EUA pot agreujar-se de manera insostenible i obrir una nova etapa de vulneració de drets humans a les portes de la primera potència mundial.
El trencament de les relacions multilaterals a nivell global, amb una administració americana més propera a Putin i a Netanyahu i amb una guerra comercial oberta amb la Xina, dificulta el paper de l’OTAN en la gestió dels conflictes actuals a Ucraïna i Palestina i el Lìban i coloca la UE en una situació molt complexa en el tauler internacional.
La UE més dretana de les darreres dècades
Després de les eleccions del juny, les institucions europees s’han constituït amb una correlació de forces conservadores pràcticament hegemònica. L’última institució en conformar-se ha estat el govern de la Unió. La Comissió Europea. Una comissió presidida de nou per Von der Leyen i amb 14 comissaris i comissàries conservadores, 4 progressistes, 2 liberals, 1 d’ultradretà i 1 independent.
La UE té el repte de donar una resposta mancomunada a les transformacions productives i econòmiques que obre aquesta nova etapa convulsa. La digitalització i la IA, el canvi climàtic i les relacions comercials globals, requereixen un programa de reformes polítiques i econòmiques que enforteixin la política fiscal comú, les línies d’inversió pública i el desenvolupament dels pilars de benestar per fer front al repte demogràfic, tant generacional com migracional.
El sindicalisme europeu ha d’incrementar la tensió en la seva reivindicació de desplegament de les bases del pilar social europeu i el reforç de les polítiques públiques d’inversió per corregir els retards en la carrera global pel canvi de model productiu garantint la transició justa, climàtica, econòmica i social.
Les guerres entren en una nova fase
Els conflictes armats en aquest escenari convuls afronten una nova etapa que pot significar una nova fase cruenta pels pobles palestí i ucraïnès.
L’administració Biden ha autoritzat l’ús d’armes de llarg abast a Ucraïna i la UE ha donat suport des de l’acabada d’escollir Comissió Europea al govern Zelenski. Però Putin ha intensificat els seus atacs ampliant el perímetre d’invasió territorial i amenaça d’utilitzar armes nuclears, tensionant l’OTAN i l’ordre mundial. L’arribada de Trump, amb bones relacions amb Putin, pot enfortir l’estratègia russa provocant un escenari de risc a les fronteres d’Europa, que ben segur provocarà un increment de les inversions en armament i del clima bel·licista a la UE. Fet que no augura bones notícies per les necessàries inversions en les polítiques de protecció social.
Per altra banda, el Tribunal Penal Internacional ha aprovat l’ordre internacional de detenció contra Benjamin Netanyahu. Un escenari que posa a examen el paper dels mecanismes internacionals interpretats per països estratègics per garantir la justícia internacional en la defensa dels drets humans.
Mentrestant el poble de Gaza pateix el genocidi del govern de Netanyahu davant de la inacció internacional. El sindicat seguim denunciant la situació institucionalment i als carrers, com el passat dia 30 de novembre. Ens mobilitzem i donem suport als nostres companys i companyes dels sindicats germans libanesos o palestins. I seguirem fent-ho fins a acabar amb aquesta ignomínia que passarà a la història de la vergonya de les nostres generacions.