Teletreball i joves
Un dels col·lectius al qual s’ha de prestar especial atenció i protegir-lo és el col·lectiu de persones joves, que és més susceptible de patir la precarització al món del treball,. Hem d’estar vigilants perquè aquesta precarietat també es pot evidenciar en el teletreball.
Per això el RD 28/2020 estableix, a l’Art. 3, que amb els menors d’edat només es podran fer acords de treball a distància que garanteixin un mínim del 50% de prestació de serveis presencial.
Teletreball i contractes formatius. El cas de les ETT i dels Becaris.
També el mateix Art. 3 del RD 28/2020, limita a un mínim del 50% de prestació de serveis presencials en el contractes en pràctiques i per la formació i l’aprenentatge. En aquest cas sense perjudici del desenvolupament telemàtic de la formació teòrica vinculada a aquests.
Malgrat això, la_Disposició Addicional 1ª del mateix RDL 28/2020, possibilita a la negociació col·lectiva a pujar o baixar el percentatge del 50% de treball presencial, excepte que els contractes siguin amb menors d’edat, que no es pot baixar el percentatge.
En tot cas, des de CCOO de Catalunya orientem clarament a no reduir el percentatge de presencialitat, per les majors dificultats que representa el teletreball per al control de les condicions de treball en els contractes precaris.
Pel que fa als contractes de posada a disposició de les persones treballadores d’ETT, la llei no ha contemplat la seva limitació. La negociació col·lectiva ha de impossibilitar la posada a disposició de treballadors i treballadores d’ETT per fer activitats en modalitat de teletreball, cosa que, a més, impediria el control de la prevenció de riscos laborals, entre altres qüestions
En el cas dels becaris, estem parlant de relacions no laborals, per tant els convenis col·lectius han de vetar la possibilitat de aplicar teletreball als becaris, ja que no els hi seria d’aplicació la normativa laboral del teletreball. , El teletreball no pot possibilitar que s’amaguin prestacions de serveis en relacions no laborals de becaris.
El teletreball i la externalització d’activitats
Hem vist que el teletreball por tenir moltes avantatges per a les persones treballadores, i també alguns riscos que hem anat analitzant al llarg de tota la guia. Però també pot tenir riscos per la ocupació, i es que el teletreball possibilita deslocalitzar determinades tasques del cor de l’empresa. Davant la implementació de la modalitat del teletreball en una activitat concreta de l’empresa o Administració, s’ha de recollir la impossibilitat d’externalitzar aquesta activitat mitjançant contractes de prestació de serveis. Així mateix el teletreball afavoreix de manera important la possibilitat de que apareguin en tasques de molts tipus de subcontractacions en cadena i prestacions laborals de persones en situació administrativa irregular “sense papers” o l’aparició de treball infantil.
La mateixa situació es pot produir en cas que l’empresa que tingui implantat un sistema de teletreball dugui a terme l’amortització d’aquests llocs i pretengui assumir sistemes d’externalització o de contractació de treball autònom per cobrir aquestes tasques. Per evitar aquestes pràctiques, és clau el paper de la negociació col·lectiva.
A les empreses en les que interactua personal assalariat amb personal que treballa de manera autònoma, cal que la RLT tingui control sobre les condicions de les persones autoocupades i que es controlin elements com condicions, jornada, PRL etc.
Finalment, existeix el risc de deslocalització geogràfica. Aquest es un dels principals motius que esgrimim per evitar el teletreball al 100%. És necessari mantenir l’activitat als centres de treball i evitar les temptacions de deslocalitzar l’activitat.
Feu clic per veure la Guia sindical sobre el teletreball