El món pateix una pandèmia. Compartim el dolor de les persones que han emmalaltit, el dol per totes les persones que han mort i la solidaritat amb les seves famílies. Aquesta situació excepcional ha mostrat arreu del món la importància de la cura de la vida, de la salut i del
benestar. Ha mostrat que hi ha treballs
imprescindibles per a la subsistència, la seguretat
i la salut col·lectives i que no són sempre els més
valorats socialment ni salarialment.
Expressem el respecte i l’agraïment a les
persones que treballen en el sistema sanitari, a
les residències de persones grans i dependents,
en l’atenció domiciliària i els serveis socials, a
correus i serveis de paqueteria, en els serveis
funeraris, en els comerços d’alimentació, en la
producció agroalimentària, en el transport de
mercaderies i en el transport públic, en seguretat,
en els subministraments d’aigua i energia, en la
neteja, en l’educació, en els serveis bancaris, en
la investigació científica, en la garantia dels drets
de les persones. Aquestes feines imprescindibles
els fan persones imprescindibles, però el sistema
no ha sabut assegurar materials i sistemes
suficients de protecció de la seva seguretat i
salut, i aquesta esdevé la primera denúncia i la
primera reivindicació en aquests moments. Cal
que les autoritats públiques esmercin tots els
seus esforços en la protecció de qui treballa
perquè qui treballa ens protegeix a tota la resta.
Reivindiquem el reconeixement que mereixen
aquests treballs essencials, en molts casos molt
feminitzats i precaritzats, però en termes de salari
i de condicions laborals, i no de forma temporal
sinó com a estratègia de futur.
Aquesta crisi sanitària ha posat en evidència el
valor dels serveis públics, que han assumit les
responsabilitats malgrat estar infradotats com a
conseqüència de polítiques de privatització i de
retallades pressupostàries. Ha quedat palès que
les estructures de base pública, comunitària i
solidària són les que donen la resposta més
universal i eficient davant les situacions difícils.
La urgència de salvar vides i protegir la salut de
les persones ens ha fet paralitzar una part
importantíssima del treball, gairebé tota
l’hostaleria, part del comerç, dels serveis i ha
restringit la mobilitat global. El treball crea
riquesa. La crisi econòmica, laboral i social que
s’està començant a viure és d’una profunditat
enorme. A Catalunya, en aquests moments,
250.000 persones estan en situació d’ incapacitat
temporal, la major part vinculada a la COVID-19;
prop de 700.000 persones estan afectades per
un ERTO, 550.000 estan a l’atur. En total, la
meitat de la població assalariada està fora del
mercat de treball, i la meitat del treball autònom
ha cessat l’activitat.
Abans de la irrupció de la pandèmia, la
desigualtat ja feria la nostra societat. Una quarta
part de la població ja estava per sota del llindar
de la pobresa fins i tot tenint una feina, l’atur de
llarga durada creixia i en canvi les prestacions es
reduïen. Ja hi havia més de 300.000 persones a
Catalunya fora de l’economia formal. En canvi,
creixia el PIB i creixia el benefici empresarial.
Aquest capital, de manera general, no s’ha invertit
en la millora de les empreses i encara menys en
la millora del model econòmic que permet
l’acumulació de capital en poques mans mentre
estén pobresa i precarietat en el món del treball i
contamina i degrada el medi ambient.
Les retallades efectuades en els darrers deu
anys tenen molt a veure amb els nivells
d’afectació de la pandèmia a Catalunya. Els
sindicats vam denunciar la greu afectació a les
condicions laborals de les empleades i empleats
públics, i la repercussió en el benestar de tota la
ciutadania catalana.
Feu clic per veure:
– El manifest de CCOO de Catalunya i UGT amb motiu de l’1 de Maig “Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida”.
– El cartell de CCOO de Catalunya de l’1 de Maig amb el lema “Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida”.
– El cartell conjunt de l’1 de Maig amb el lema “Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida”.
– El vídeo de la roda de premsa telemàtica conjunta feta el dilluns 27 d’abril de 2020.
– El Lluita Digital 345 amb els actes del Primer de Maig de 2020.