Els agents socials fora del sistema
El nou model de formació per a l’ocupació —FPO a partir d’ara— ja és una realitat des de la publicació del Reial decret llei 4/2015. Per primer cop des del 1993, quan es van signar els Primers acords nacionals de formació contínua, un Govern estatal regula el sistema de formació de manera unilateral en contra de la posició de les organitzacions sindicals i patronals, i sense tenir en compte les comunitats autònomes, amb les quals comparteix competències en matèria formativa.
A més, la reforma es produeix enmig d’un soroll mediàtic, promogut pel mateix Executiu, de denúncia de frau i d’irregularitats en relació amb la formació. El que han estat casos reals, però concrets, de frau s’han venut com a habituals en un sistema podrit que semblava estar gestionat de manera monopolística per sindicats i patronals, quan la realitat és que menys del 10% dels fons totals de formació corresponien a formació d’oferta prioritària per a persones ocupades, l’única modalitat de FPO d’atorgament directe als agents socials més representatius. Al mateix temps, s’ha ocultat que gran part del frau s’ha concentrat en la formació de demanda o bonificada, aquella gestionada de forma directa per les empreses.
L’objectiu del Govern del Partit Popular era transformar el sistema de FPO en un model de concurrència competitiva, una reforma consensuada als Acords tripartits de 29 de juliol per la qual les organitzacions sindicals i patronals sortíem de la gestió directa de la formació, al mateix temps que es reforçava el nostre paper en la direcció i el govern del sistema.
Sindicats i patronals, expulsats del sistema
La realitat ha estat molt diferent. Els Cinquens acords de formació per a l’ocupació no han estat possibles perquè el Govern ha deixat els agents socials fora de la impartició, però també de la governança real del sistema. Aquest fet, a més de vulnerar el dret a poder incidir sobre la destinació de les quotes finalistes per a formació —abonades per empreses i treballadors i treballadores als seus representants legítims: organitzacions sindicals i patronals més representatives— suposa posar en risc el dret individual a la formació que reconeix l’article 40 de la Constitució espanyola i desvincular l’oferta formativa dels requeriments reals del teixit productiu perquè expulsa del sistema qui millor coneix aquestes necessitats formatives: sindicats i patronals.
El Govern ha legislat per a les grans empreses mitjançant la flexibilització i l’impuls de la formació de demanda, que representa el 77% del pressupost total, sense preveure mecanismes perquè sigui més transparent o per garantir l’equitat d’accés a tots els treballadors i treballadores o per facilitar la participació de les pime, a les quals actualment només bonifiquen formació un 24% del total, per un 93% de les grans empreses, que es beneficien d’aquest tipus de formació. En canvi, es permet bonificar accions formatives d’un mínim d’una hora de durada.
Però també ha regulat tenint en compte els interessos del lobby dels grans centres de formació, als quals garanteix una quota de negoci amb la concurrència competitiva, sense garantir una major qualitat ni que s’atenguin totes les necessitats sectorials i territorials si no són rendibles econòmicament. La mercantilització de la formació provocarà que l’oferta formativa s’adeqüi més als interessos de qui la presta que als dels destinataris, i que poques empreses de formació, les més grans, monopolitzin la major part dels recursos en detriment dels centres públics de formació, per als quals no es preveuen mesures de priorització, i dels centres sense ànim de lucre, que tenen menys capacitat per assumir requisits com, per exemple, que, almenys, el 40% del cost total de la formació sigui abonat un cop finalitzada l’acció formativa. Altres elements negatius del nou model són la implantació del xec formació, un instrument inútil per a les persones desocupades, i que a Europa ha estat un fracàs: ús fraudulent a Anglaterra i retirada a Suècia, perquè no garantia l’equitat d’accés.
El sistema de FPO es recentralitza. S’intenten eliminar les competències de les autonomies en matèria de formació i es deixa aquesta lluny dels territoris on es generen les necessitats formatives.
La formació sindical passa a anomenar-se “accions formatives adreçades a la capacitació per al desenvolupament de les funcions relacionades amb la negociació col·lectiva i el diàleg social” i no es parla del dret a la formació de la representació legal dels treballadors i treballadores per exercir adequadament les funcions de representació col·lectiva que la Constitució espanyola els reconeix. Aquesta és una mostra més de la voluntat del Govern de dilapidar la negociació col·lectiva i la capacitat de la representació sindical als centres de treball.
El sistema de FPO, durant els seus vint anys d’existència, ha permès que milers de treballadors i treballadores hagin accedit a la formació i que multitud d’empreses s’hagin beneficiat d’una major qualificació dels treballadors i treballadores. El paper de les organitzacions sindicals i patronals ha estat bàsic per impulsar la FPO. Tot i així, el sistema era millorable per adequar les qualificacions professionals a les necessitats del mercat de treball, però també per a la promoció professional i personal de les treballadores i treballadors. Malauradament, el nou model de FPO imposat pel Govern no garanteix la millora de la qualitat de la formació. La mercantilització que comportarà la concurrència competitiva (qui millor coneix les necessitats formatives de treballadors i treballadores i empreses quedarà fora del sistema i la formació de demanda com a gran aposta del sistema, sense control, participació sindical ni condicions perquè les pime en puguin participar) no sembla la millor fórmula per millorar la qualitat de la FPO.
Cristina Faciaben
Fes clic per llegir més Lluita Digital 219