Les pretensions de l’Ajuntament d’imposar la modificació substancial de l’actual règim jurídic estatutari i la forma de gestió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, no responen a cap obligació legal i, lamentablement, a cap voluntat política de millorar la qualitat i la gestió del servei. Tot al contrari, condueix a una major privatització del servei i a la progressiva desaparició de la gestió directa municipal en benefici de les empreses i dels seus interessos privats. En definitiva, al desviament de recursos públics cap a interessos privats. Alguns exemples il·lustratius:

Per una banda, es redueixen els recursos per a la gestió i l’execució directa a Parcs i Jardins; que, des de l’any 1992 fins el 2004, ha generat la reducció de la plantilla en un 8,79 % mentre que les zones verdes s’han incrementat en un 30,8 %, les jardineres en un 309 %, l’arbrat en un 9,4 %, alhora que les àrees de joc i mobiliari urbà, les àrees de gossos i altres serveis s’han incrementat també de forma considerable. I a més, es deriven recursos destinats a les necessitats públiques per efectuar treballs a entitats privades i particulars.

Per una altra banda, la recent renovació i l’adjudicació de la contracta a empreses privades per al manteniment dels jocs infantils i el mobiliari urbà, exemple de les privatitzacions i/o externalitzacions recents de serveis, ha comportat l’increment del cost del servei en un 53,63 %. Si aquest servei l’efectués directament l’Institut, els costos s’haurien reduït com a mínim en un 4 %.

Igualment està prevista la contractació d’una empresa privada per dur a terme els projectes, la direcció d’obres i les actuacions que han de ser realitzades per Parcs i Jardins dins el Pla d’Actuació Municipal 2004-2007, amb un cost inicial d’1.582.820,00 ‘. Per aquest servei, l’Institut pagarà, segons les feines, quantitats que estaran entre un 36 % i un 115 % per sobre del que costaria amb personal propi.

La lluita que els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins hem decidit reprendre contra la privatització està motivada per la necessària defensa dels serveis públics. Volem fer entendre i demostrar a l’Ajuntament que la decisió que pretén imposar és errònia i que anirà en contra dels interessos públics, és a dir, contra els legítims interessos dels ciutadans i dels treballadors, tant si són empleats públics com privats.

L’Ajuntament ha de modernitzar l’Institut dotant-lo dels recursos i el personal necessaris que requereix la conservació de la qualitat i el manteniment integral de tots els elements que configuren els espais públics verds de la ciutat: els seus parcs, jardins, arbrat, jocs infantils, mobiliari urbà, etc.

La Corte Constitucional Colombina ha declarado inexequible (contraria a la Constitución) la reforma constitucional antiterrorista que había sido aprobada en diciembre de 2003 por el Congreso colombiano a iniciativa del Gobierno del presidente Uribe. La Corte encontró vicios en el procedimiento seguido por el Congreso que violaban la Constitución y en ello basó su fallo.

La reforma constitucional antiterrorista modificaba cuatro artículos de la Constitución, permitiendo a los militares, sin previo control judicial, detener a las personas, allanar sus viviendas y registrarlas, interceptar sus comunicaciones y hacer censos con información íntima de todos los habitantes del territorio nacional. Además se les otorgaban a las Fuerzas Armadas funciones de policía judicial violando el principio de independencia del poder judicial: los militares podrían entonces obtener evidencias, someter a interrogatorios a personas sospechosas e iniciar investigaciones preliminares.

La reforma había sido cuestionada severamente por el Comité de las Naciones Unidas contra la Tortura, pues se aumentaba el riesgo de torturas en Colombia. Por su parte, la Oficina en Colombia del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos había advertido durante el trámite del proyecto que «al aprobar esos cambios constitucionales no se han tenido en cuenta ni las expresas recomendaciones formuladas al Gobierno y al Congreso por el Alto Comisionado en su último informe sobre Colombia, ni las de otros órganos internacionales competentes».

La semana pasada, la Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, la Sra. Louise Arbour, declaró en Berlín que «la Corte Constitucional Colombiana ha ejercido un rol sumamente importante como órgano de revisión de los estados de excepción declarados por el poder ejecutivo en el marco del conflicto que afecta a dicho país», y ha agregado que «las decisiones de la Corte frecuentemente la han situado en el centro de la controversia precisamente debido a la independencia que ha demostrado en el desempeño de sus funciones».

OIDHACO considera que la decisión de la Corte Constitucional es una muestra de independencia, que contribuye a la democracia y al respeto del Estado de derecho en Colombia, e insiste en que el Gobierno colombiano debe abstenerse de volver a presentar un proyecto similar al Congreso.

Oficina Internacional de Derechos Humanos Acción Colombia(OIDHACO)

Abans de valorar el contingut de l’esborrany de nou reglament d’estrangeria, cal recordar que un reglament serveix per desenvolupar una llei, però que no la pot sobrepassar. En aquest sentit, el nou reglament desenvolupa una llei la constitucionalitat de la qual és molt discutida (està subjecta a diversos recursos d’inconstitucionalitat, un d’ells presentat pel mateix PSOE).

Feu clic per a veure el document

Des de CCOO de Catalunya volem manifestar la nostra preocupació per l’elevada sinistralitat laboral derivada de l’ús del cotxe privat per anar i tornar a la feina dels treballadors i treballadores.

En aquesta moments els accidents laborals in itinere acumulats del 2004 respecte al mateix període de l’any passat donen un diferencial de quasi 2.000 accidents laborals més. Aquestes dades confirmen la tendència a incrementar-se de les xifres d’accidents laborals in itinere, sense que els poders públics (Treball, Sanitat, Interior i Política Territorial i Obres Públiques) i les empreses facin un pas decisiu per afrontar l’epidèmia laboral del segle XXI, que són els accidents de trànsit a l’entorn laboral.

No deixa de ser preocupant que un país que vol ser compentitiu a nivell laboral no afronti amb energia la fuita d’energies econòmiques derivada dels accidents, en costos socials de morts de treballadors i treballadores, costos econòmics que paga la societat i costos ambientals i energètics del model de mobilitat insostenible que existeix en l’actualitat per accedir a la feina.

La mobilitat o, millor dit, l’accessibilitat al centre de treball és per al sindicat condicions de treball.

En aquests moments, i amb dades referides a l’any 2001, a Catalunya en l’àmbit laboral es van produir 24.459 accidents de trànsit amb baixa, i aquesta dada representa el 75 % del total d’accidents de trànsit amb víctimes (ferits i morts) a Catalunya.

El 45,7 % dels conductors implicats en accidents amb víctimes es desplaçaven per motiu de feina, és a dir, pràcticament la meitat dels conductors que pateixen un accident amb víctimes estan circulant per feina o anant a la feina.

D’aquest 45,7 % dels conductors implicats en accidents amb víctimes, un 34,1 % estaven circulant per motiu de feina i un 11,6 % ho feien per anar a la feina.

Font: Quaderns de trànsit, 2. Accidents de trànsit en l’entorn laboral, període anys 1996-2001. Servei Català de Trànsit, desembre de 2003

Per fer més sostenible, segura i econòmica la mobilitat dels treballadors i treballadores, cal desplegar un ampli ventall de mesures: més transport públic i de més qualitat, menys cotxes i amb una circulació més pausada, i un urbanisme no expansiu. Però també cal establir un marc regulador de la mobilitat, que obligui els poders públics a pensar en clau de mobilitat sostenible. El nou marc regulador el subministra la Llei de mobilitat. Per això és tan important que la Llei de mobilitat es comenci a aplicar ja.

Des de CCOO, les prioritats són: a) la redacció dels plans de mobilitat sostenibles en empreses i polígons industrials, en què es prioritzi l’accés en transport públic (bus d’empresa, bus públic), a peu, en bicicleta, en cotxe compartit, en carsharing; b) que obligui a la creació del gestor de la mobilitat en els principals polígons industrials, i que es produeixi la plena integració tarifària dels autobusos d’empresa; c) que s’habilitin d’una vegada els carrils bus als principals accessos i sortides de la ciutat de Barcelona, d) avalució dels riscos laborals de l’accessibilittat al lloc de treball

Feu clic per a veure les dades estadístiques dels accidents in itinere

Del milió de joves aturats menors de 30 anys que hi ha a Espanya, gairebé un terç porta més d’un any en recerca de feina, segons l’estudi editat per la Secretaria Confederal de Joventut de CCOO “Jóvenes: la nueva precariedad laboral”, en el que els propis joves expliquen com viuen la precarietat i com aquesta és assumida com quelcom “natural i inevitable”. Des de CCOO s’insisteix al Govern de l’estat en la necessitat d’articular mesures necessàries a favor de l’ocupació juvenil, que permetin reduir la desigualtat i precarietat laboral que pateix aquest col·lectiu de treballadors.

Segons les conclusions de l’estudi publicat a la col·lecció Cuadernos de Información Sindical – l’autor del qual és l’investigador del Departament de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid Esteban Sánchez-, a més de registrar elevades taxes de desocupació, la gent jove menor de 35 anys que s’incorpora al mercat de treball pateix majors índex de precarietat laboral. Una precarietat que no es limita exclusivament a tenir un contracte temporal, sinó que inclou altres elements relacionats amb les condicions de treball, com la irregularitat en la flexibilitat de la jornada; la inadecuació entre la formació i el lloc de treball; relacions jurídiques abusives; absència d’expectatives laborals; una sinistralitat superior (el 53% dels accidents amb baixa es registren entre treballadors menors de 35 anys) o salaris molt inferiors als de la resta de treballadors.

D’aquesta manera, el 2003 la mitjana del salari anual de la gent jove va ser de 12.493 euros, el 64% del salari mig del conjunt de treballadors, una diferència salarial que en el cas de les donesjoves s’incrementa en 4.000 euros respecte el dels seus companys.

En relació a la temporalitat i la rotació laboral, l’estudi editat per CCOO constata com en les branques d’activitat que ocupen un major nombre de joves, són aquests els que pateixen els majors índex de temporalitat (tot i que treballen principalment en activitats que presenten una taxa de temporalitat inferior a la mitjana, excepte en construcció).

Per a impedir que la precarietat sigui assumida com a quelcom “natural i inevitable” per la gent jove, CCOO reforçarà la seva presència i participació a les empreses per a garantir la igualtat de tracte en l’ocupació i treballarà per a que la gent jove s’incorpori i participi de manera activa al sindicat. En opinió de CCOO, no pot construir-se un futur d’ocupació de qualitat sobre la base de la precarietat, per la qual cosa el Programa d’Acció aprovat al 8è Congrés Confederal de la confederació sindical inclou un conjunt de propostes que CCOO traslladarà als centres de treball a través de la negociació col·lectiva, amb l’objectiu de promoure la igualtat i la no discriminació en l’accés a l’ocupació i en les condicions laborals de tots els treballadors, així com combatre la precarietat laboral, atenent a tots els elements que la conformen.

L’estudi podrà consultar-se els propers dies a www.ccoo.cat/acciojove

Per a més informació pitja aquí

L’atur juvenil va registrar un fort augment durant la darrera dècada i afecta actualment a 88 milions de persones entre 15 i 24 anys a tot el món, segons un nou estudi de l’Organització Mundial del Treball (OIT).

L’estudi «Tendències mundials de l’ocupació juvenil, 2004», preparat pel Departament d’estratègies d’ocupació de l’OIT, afegeix que si bé només un 25 per cent de la població en edat laboral dels 15 als 64 anys són joves, i representen el 47 per cent de les 186 milions de persones desocupades al món el 2003.

El problema però va més de l’atur: l’informe assegura que també són joves 130 milions dels 550 treballadors i treballadores pobres que no aconsegueixen superar juntament amb la seva família la línia de la pobresa, d’1 doar diari. Aquestes persones joves lluiten per sobreviure, i sovint es veuen obligades a treballar en condicions insatisfactòries a l’economia informal.

per a baixar-se l’estudi pitjeu aquí

L’anunci de la Secretaria d’Estat de la Immigració de regularitzar als treballadors que es troben en l’economia submergida és un pas positiu en la via de regularitzar als treballadors immigrants sense papers i per aflorar una situació molt greu de sobreexplotació de milers de treballadors immigrants i frau a la Seguretat Social, que segon les dades del nostre Centre d’Informació a Treballadors Estrangers afecta a prop del 45% dels immigrants que treballen. L’Arrelament laboral és una reivindicació antiga de CCOO que ha intentat portar a terme des del 2001, tant a través de la col·laboració amb associacions empresarials, administració autonòmica i Delegació del Govern, com a través de la denuncia en la Inspecció de Treball.

Per al funcionament eficaç d’aquesta via, CCOO considera necessari la posada en marxa d’altres mesures com:

– La constitució d’una taula o Comissió amb la participació dels sindicats, associacions empresarials, Departament de Treball de la Generalitat i la Delegació del Govern. Estem parlant del mercat de treball i de condicions laborals i salarials, un procés de regularització per arrelament laboral o per combatre la economia submergida no és pot fer al marge del sindicats, i no pot quedar només en mans dels empresaris. Tots plegats hem d’articular els mecanismes per que aquesta via funcioni tant si els empresaris voluntàriament volen regularitzar als treballadors o per la via de la denuncia.

– La forma de com estan funcionant les oficines d’estrangeria és incompatible amb qualsevol procés de regularització. Si les renovacions de permisos està resolt amb la presentació en les OTGs i en les oficines de l’INSS, en el resta de sol·licituds estan donant cites a mitjan del 2005. Demanem un canvi en les formes de presentació, una disposició d’infrastructura específica per a la regularització, i més recursos humans i materials a les oficines d’estrangeria.

Des de CCOO de Catalunya considerem que el govern ha de passar dels anuncis, a concretar amb els sindicats i els altres agents socials i comunitats autònomes les mesures a portar a terme tant a nivell del nou reglament, com en les vies específiques de regularització.

Al mateix temps, CCOO insisteix en la necessitat d’agilitar el tràmits del nou reglament i que contempli altres vies de regularització per a les persones que demostrin 2 anys en Espanya, a familiars i a persones procedents de països en conflicte. Aquestes són les demandes expressades des dels sindicats, ONGs, entitats d’immigrants i des de la mateixa Generalitat de Catalunya.

Dimarts passat 17 d’agost de 2004 en l’acte de mediació del Departament de Treball de la Generalitat es va aconseguir arribar a un acord que ens permet desconvocar la vaga i els altres actes previstos el dia 21 d’agost

Señor Álvaro Uribe
Presidencia de la República

C.C. Sr. Carlos Franco, Programa Presidencial de DDHH y DIH.
Sr. Vólmar Pérez, Defensoría del Pueblo.
Sr. Edgardo Maya, Procuraduría General de la Nación.
Sr. Luis Camilo Osorio, Fiscalía General de la Nación.

Sr. Presidente: hemos tenido conocimiento ‘según fuentes de toda solvencia y de toda credibilidad- de que el Ejército ejecutó extrajudicialmente, en el caserío de Caño Seco (municipio de Fortul- Arauca), el pasado 5 de agosto, a tres líderes históricos del departamento: Héctor Alirio Martínez, Leonel Goyeneche y Jorge Prieto, quienes gozaban de medidas cautelares de protección dictadas por la Comisión Interamericana de Derechos Humanos-CIDH y se habían desempeñado durante décadas como reconocidos líderes sociales, campesinos y sindicales.

Nos preocupa enormemente la versión oficial de su Gobierno según la cual estos líderes sociales dispararon a unidades militares, lo que provocó su muerte, así como que la competencia de la investigación sea asumida por la jurisdicción penal militar. Y nos preocupa porque ya son múltiples los casos en Colombia -y especialmente en Arauca- en los que autoridades militares manipulan las pruebas para ocultar su responsabilidad e inculpar a las víctimas.

Por esta razón, y en nuestra condición de organismos defensores de Derechos Humanos, campesinas y sindicales, solicitamos su intervención para que la investigación de este caso la suma exclusivamente la Justicia Ordinaria y no la Justicia Penal Militar, con el fin de garantizar la máxima transparencia y aplicación de justicia y equidad a este lamentable caso.

Cordialmente,

DIRECCIONES:
– Programa Presidencial de Derechos Humanos y de DIH.
Dr. Carlos Franco
Calle 7 N° 5-54
Bogotá
TEL: (+571) 336.03.11
FAX: (+57 1) 337.46.67
E- mail: [email protected]
E-mail: [email protected].

– Ministerio de Defensa Nacional
Dr. Jorge Alberto Uribe
El Dorado con Carrera. 52 CAN,
Bogotá.
Tel. (57 1) 315 01 11
Fax: (+57 1)222.18.74
E-mail: [email protected], [email protected],
[email protected]
– Procuraduría General de la Nación

Dr. Edgardo José Maya Villazón
Carrera 5 No. 15-80
Santa Fé de Bogotá.
Tel: (57 1) 352 00 76
Fax: (+57 1)342.97.23
E-mail: [email protected]

– Fiscalía General de la Nación
Dr. Luis Camilo Osorio
Diagonal 22 B No.52-01
Bogotá.
Fax: (+571) 570 20 00
E-mail: [email protected]; [email protected]
-Defensoría del Pueblo

Dr. Vólmar Pérez Ortiz.
Calle 55 No. 10-32
Bogotá.
Tel: (57 1) 314 73 00
Fax: (+571) 640 04 91
E-mail:[email protected]

– Presidencia de la República
Dr. Álvaro Uribe Vélez,
Cra. 8 No.7-26, Palacio de Nariño,
Bogotá.
Tel: (57 1) 562 93 00
Fax: (+57 1) 566.20.71
E-mail: [email protected]