Com a conseqüència del trencament de les negociacions del conveni del sector, CCOO vol informar dels motius que han portat fins a aquesta situació:

La patronal està demanant als treballadors i treballadores del sector d’ambulàncies una sèrie d’exigències, que al criteri de CCOO són del tot impossibles d’assumir:

– Nou règim disciplinari, que comportaria la pèrdua d’un complement de puntualitat i assistència pel fet d’arribar tard un dia, no comunicar un canvi de domicili…
– Inclusió d’un complement de formació, que portaria a fer que els treballadors/es haguessin de pagar-se la formació reglada, exigida per l’Administració.
– Reducció d’una hora en la duració del descans mínim entre jornades.
– Discriminació salarial entre les categories.
– Desaparició de les dietes.
– Inclusió obligatòria de fer 80 hores de presència quadrisetmanals.
– Pèrdua de condicions més beneficioses en les baixes per malaltia i d’avantatges en permisos i llicències.

No podem consentir l’abús de poder de la patronal. Ara, per compensar la seva incapacitat de gestionar amb l’Administració i els sindicats unes condicions dignes per tothom, convoquem les jornades de vaga per als propers dies 26, 27, 30 i 31 d’octubre.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 d’octubre de 2006

CCOO de Catalunya ja va manifestar la seva preocupació per l’aturada que va tenir el procés d’aprovació del projecte de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

CCOO de Catalunya es ratifica en la urgència i la importància de l’aprovació de la Llei de la CCRTV per aclarir d’una manera definitiva el futur de la corporació. És per això que els responsables de CCOO a TV3 pensen entrevistar-se amb tots els partits per demanar-los el seu compromís per aconseguir, un cop constituït el nou Parlament, una aprovació urgent de l’esmentada llei en la línia en què ja estava plantejada en la ponència.

CCOO de Catalunya considera imprescindible mantenir els aspectes positius que s’establien en el projecte de llei en tràmit, especialment els relatius a: a) el reforçament i la legitimació del servei públic de la RTV, especialment en el fet d’explicitar les obligacions de servei públic i en el d’establir eines com el mandat-marc, que estimulen l’adhesió social al model públic de RTV; b) la desgovernamentalització i la professionalització dels òrgans de govern de la corporació. Tant el mètode d’elecció com les seves facultats, la durada de mandats i la separació de funcions entre el president i el director general, configuren un model d’àmplia independència; c) el compromís de finançament públic, mitjançant el contracte programa pot donar una estabilitat a la RTV pública.

També demanem que el projecte de llei prevegi les propostes del sindicat, que havien estat acollides positivament pels ponents, en especial pel que fa a regular la participació dels representants dels treballadors en la gestió de la CCRTV, la potenciació de la producció pròpia, la limitació de l’endeutament i l’establiment d’una major pluralitat social en el Consell Assessor. Això en concret comportaria:

a) La participació sindical dels representants dels treballadors de la CCRTV en la gestió de l’empresa. Per CCOO de Catalunya la no-presència de representants dels treballadors en el Consell d’Administració, al contrari que es dóna en altres televisions públiques com RTVE, només és assumible si es dóna la seva participació en l’elaboració del contracte programa i del seu seguiment.

b) Aprofitar el potencial productiu de la corporació. El contracte programa ha d’especificar la quota de producció pròpia, igual que estableix diverses quotes de producció externa.

c) Establir limitacions en l’endeutament de la corporació.

d) Ampliar la presència de la societat civil en el Consell Assessor

Per CCOO de Catalunya, l’endarreriment de l’aprovació de la Llei de la CCRTV està provocant una situació de precarietat negativa per al mateix futur de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya.

El Comitè d’Empresa de l’ESMUC ha decidit convocar diverses jornades de vaga a partir de demà dia 17 d’octubre. Els motius d’aquesta convocatòria són, fonamentalment, dos:

En primer lloc l’actitud prepotent de la gerència de l’empresa, que ha pres i continua prenent decisions unilaterals, que afecten l’estructura organitzativa de l’escola sense informar-ne i, no cal dir-ho, sense negociar-les en cap moment, amb el Comitè d’Empresa. Aquesta actitud ha arribat als extrems d’imposar canvis que modifiquen de manera substancial les condicions de treball d’alguns companys i companyes just en el moment que s’està treballant en una avaluació de llocs de treball.

En segon lloc, les actuacions que ha pres darrerament la gerència, encaminades a incrementar la pressió sobre els delegats i delegades del Comitè d’Empresa, limitant d’aquesta manera la seva llibertat sindical. Aquestes mesures s’han traduït en l’acomiadament del secretari del comitè i en decisions organitzatives que posen en perill seriós els llocs de treball de dos companys més.

Tot això es produeix en el context d’unes negociacions de conveni que s’allarguen des de fa prop de dos anys i que no avancen per les contínues estratègies dilatòries de l’empresa. Les condicions de treball en aquesta escola estan regides per l’arbitrarietat i la prepotència d’un equip directiu que menysprea la plantilla i els seus representants i que no dubta a reprimir qualsevol tipus de discrepància, fins al punt d’indemnitzar (amb diners públics) acomiadaments basats en la dissidència, com el de l’anterior cap d’estudis, l’any 2005.

En tot moment, el Comitè d’Empresa ha mostrat la seva disposició a negociar amb la gerència amb l’objectiu d’arribar a una solució de consens que permetés evitar l’extrem d’una convocatòria de vaga, inclosa una mediació per part del Tribunal Laboral de Catalunya, però la gerència de l’ESMUC no ha fet fins ara cap gest d’apropament mínimament acceptable.

El Consell Nacional de CCOO de Catalunya ha aprovat, per àmplia majoria i sense cap vot en contra, l’informe presentat pel secretari general, Joan Coscubiela. En l’informe s’efectua un detallat repàs dels principals factors relatius a l’activitat sindical, als reptes i a les estratègies del sindicat.

1. Valoració molt positiva de l’Assemblea del 6 d’octubre de 2006, amb una assistència de més de 4.000 delegats/des de tots els sectors i de tots els territoris, i que va ser una expressió de la representativitat de CCOO de Catalunya, com a primera organització sindical i social.

2. Davant la negociació col·lectiva del 2007, proposa una política salarial forta, per millorar el poder adquisitiu i contribuir al canvi de model econòmic.

CCOO de Catalunya analitza el canvi en el context del mercat de treball. Avui les dades d’atur real són molt baixes en tots els sectors i territoris. És hora de canviar l’estratègia sindical que s’ha portat fins ara, de creixement moderat dels salaris per fer-la compatible amb la reducció d’atur i un increment de la inversió. En aquesta nova realitat, radicalment diferent, cal un nou equilibri en matèria salarial.

CCOO de Catalunya considera oportú encetar una etapa de política salarial forta, especialment en els sectors de baixos salaris estructurals. I això, entre d’altres coses, significa negar que els increments salarials tinguin com a única referència les previsions del Govern ‘sempre falses i a la baixa’. CCOO de Catalunya considerem que el sindicat ha d’encapçalar aquest itinerari per trobar nous factors d’equilibri en les negociacions salarials, perquè si no ho farà el mateix mercat de treball, amb un increment de la individualització de les relacions laborals i negociacions al marge dels convenis.

3. La immigració, element central en l’actuació de CCOO de Catalunya

Després de 20 anys del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), CCOO hem assolit una presència significativa entre els treballadors immigrants, amb 10.000 afiliats/des, i som la referència social en immigració. La immigració està ocupant cada vegada més un espai central de l’estratègia de CCOO, entre d’altres coses perquè representa ja el 13 % del conjunt de treballadors/res. La immigració és un fenomen social que té orígens i causes econòmiques. Espanya i la seva economia reclamen de manera insistent mà d’obra immigrant per resoldre el problema creat pel model de creixement basat en mà d’obra barata i per un mercat de treball marcat per la caiguda demogràfica i una reducció als mínims de les taxes d’atur reals. El Consell Nacional de CCOO de Catalunya ha acordat donar més centralitat encara a la immigració dins les nostres prioritats. En base a:

– Pacte social que permeti acabar amb el fariseisme social.

– Considerar que l’actual model d’immigració és insostenible. Cal encarar un nou model, amb control de fronteres, bon funcionament de la contractació en origen, i lluita contra les màfies dels països d’origen, i també del nostre país. L’efecte crida és econòmic, no és polític.
– Un increment d’un milió de persones exigeix més recursos públics per a polítiques socials.

4. CCOO de Catalunya vol continuar el seu creixement en afiliació i en representació per assolir aquests objectius.

Per aconseguir els objectius sindicals, el Consell Nacional considera imprescindible continuar en el procés de creixement afiliatiu que ha fet del sindicat la principal organització sindical i social de Catalunya i revalidar un cop més la majoria sindical, que sempre ha tingut a Catalunya, ara que s’inicia el moment més àlgid del procés d’eleccions sindicals.

5. Reforçament de l’aposta per la independència sindical i les senyes d’identitat de CCOO.

CCOO de Catalunya reafirma la seva aposta per la independència sindical, que és una senya d’identitat de CCOO i que és un element diferenciador respecte a altres.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’octubre de 2006

Aquest recull estadístic reuneix tot un seguit de dades de caràcter econòmic, social i laboral, amb l’objectiu de proporcionar un referent còmode i accessible per a aquest tipus d’informació, atesa la multiplicitat de fonts a les quals sovint s’ha de recórrer per tal d’obtenir-la. Entre els criteris utilitzats per a la seva elaboració, hem donat prioritat a la fiabilitat de les fonts (prioritzant les dependents d’organismes oficials), i a la comparabilitat de les dades (a tres nivells: Catalunya, Espanya i Unió Europea).

Data d’actualització: 11-octubre-2006