La mobilització continua perquè no hi hagi cap acomiadament a Aigües de Barcelona

El passat dilluns, 1 de març, la direcció d’Aigües de Barcelona, reunida amb el comitè intercentres, va manifestar que:

1. La decisió de la direcció de l’empresa és dur a terme, tant sí com no, la seva reestructuració basada en 203 acomiadaments.

2. No estava disposada a lliurar la documentació del seu projecte. Tanmateix va plantejar obertament que si el comitè intercentres no acceptava els 203 acomiadaments, presentarien un ERO basat en causes tècniques, organitzatives i de producció, i no per causes econòmiques, les quals fins a aquell moment eren el seu principal argument.

El comitè intercentres va exposar el seu interès per negociar qualsevol mesura que sigui adient, però sempre des de la perspectiva de l’esperit de l’acord de bases per a la reforma del sistema de pensions (signat el passat 27 de novembre de 2009), acord que en cap cas acull acomiadaments de cap mena. A la vista de la insistència del comitè iIntercentres perquè els acomiadaments fossin retirats de qualsevol mesa de negociació, l’empresa va decidir donar per acabada la reunió.

La situació actual ha provocat que el comitè intercentres convoqui una ASSEMBLEA GENERAL DE TREBALLADORS I TREBALLADORES per al proper dimarts, dia 9 de març, a les 18.00 h, a les Cotxeres de Sants, amb l’objectiu d’informar-los àmpliament, així com recollir les seves inquietuds.

Dilluns, 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, a les 10.45 h

Amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, CCOO i UGT presentaran en roda de premsa l’»Informe del 8 de març del 2010. Dia Internacional de les Dones» on s’analitza, entre d’altres, la situació laboral de les dones treballadores o la desigualtat salarial amb els homes (bretxa salarial) i que conté també valoracions i propostes de millora.

A la roda de premsa, que tindrà lloc el dilluns 8 de març, a les 10.45 h, a la sala de premsa de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16, 5a planta, Barcelona) hi intervindran Rosa Bofill, secretària de la Dona de CCOO de Catalunya i Raquel Gil, secretària d’Igualtat i Polítiques Socials d’UGT de Catalunya.

A més, CCOO ha convocat una manifestació, amb el lema «Ara és temps d’igualtat», el mateix dia 8, a les 12.30 h, que anirà des de la seu del sindicat a Via Laietana, 16, fins la seu de Foment del Treball (Via Laietana, 32) on es concentraran els manifestants i Rosa Bofill farà un parlament.

CCOO recorda que aquesta proposta de la CEOE no ha arribat a la taula de diàleg social i sembla que no ho farà

Davant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació, a propòsit d’un suposat nou contracte laboral (que no cotitza a la Seguretat Social ni a l’atur, i la rescissió del qual seria de cost zero per a l’empresari) suggerit pel director del Departament de Relacions Laborals de la CEOE, José de la Cavada, advertim que no entrarem a valorar una proposta que no ha arribat (i si fem cas de les declaracions de Díaz Ferrán, no arribarà) a la taula de diàleg social, escenari de les negociacions entre les organitzacions sindicals i empresarials. No sembla raonable protagonitzar debats imaginaris en els mitjans de comunicació mentre la taula de diàleg social ni tan sols les coneix.
Recordem que el diàleg social exigeix per totes les organitzacions el major esforç possible d’acord i col•laboració, esforç que és encara més necessari en l’actual conjuntura social i econòmica. No seria comprensible que l’experiència viscuda al juliol de l’any passat, que va acabar amb la interrupció del diàleg social, no hagi servit per res.

L’anomenat «contracte francès», al qual fa referència De la Cavada, va ser rebutjat amb mobilitzacions dels treballadors i no va arribar a entrar en vigor. A Catalunya i Espanya, una proposta similar feta pel govern d’Aznar, va acabar amb una reeixida vaga general el 20 de juny de 2002.

Reiteren la voluntat d’avançar pel camí de la concertació en aquelles matèries que formen part de les taules de diàleg social; no obstant, si la proposta citada o alguna similar es mantingués a la taula de negociació, només podríem entendre-la com una provocació i tindria per tant una resposta oportuna.

El seguiment a RNE a Barcelona va arribar al 90%

El 99% dels treballadors i treballadores de TVE a Sant Cugat van secundar ahir la convocatòria de vaga de 24 hores, cosa que significa que tan sols 4 dels 600 treballadors de Televisió Espanyola a Catalunya sense Serveis Mínims van ocupar el seu lloc de treball. Tota la programació matinal i de la franja del migdia de la televisió pública va quedar paralitzada. La durada de «L’Informatiu» que s’emet a les 14 hores va quedar reduïda a 8 minuts dels 25 habituals.

La convocatòria va tenir també un seguiment majoritari a la ràdio, amb un 90% de participació en els torns de matinada i migdia, i del 100% a la nit. Tot això va suposar que la totalitat de la programació de RNE efectuada des de Barcelona amb personal fix no es va poder emetre. Precisament, la vaga es va convocar contra l’externalització de serveis, l’excés de directius externs i en favor de la plena ocupació i de la producció pròpia.

El Sector de Mitjans de Comunicació, Oci, Cultura i Esports de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya felicita els companys i companyes de RTVE per l’èxit de la seva convocatòria de vaga. La defensa de la qualitat del servei televisiu i la vigència de tots els llocs de treball demanen respostes sindicals agosarades i responsables, i les aturades de 24 hores ahir al centre de producció de Sant Cugat i a RNE a Barcelona en van ser una mostra esplèndida.

El Govern de Catalunya aprova el Reglament de la Llei de seguretat industrial

Davant l’anunci de l’aprovació del Reglament de la Llei de seguretat industrial per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, COMFIA-CCOO celebra que s’avanci en la definició del nou model de gestió de la seguretat Industrial, on el sindicat des de l’any 2004 ha estat actuant en un escenari d’incertesa que ha provocat més d’un conflicte amb la patronal del sector a l’hora de fixar inversions i qui les havia de realitzar.

COMFIA-CCOO recorda les dues prioritats que durant tot aquest llarg procés ha manifestat clarament i que ara davant l’anunci, inicialment favorable, d’ordenació del sector són irrenunciables:

1. La garantia dels llocs de treball, prioritat per a COMFIA-CCOO, incorporant una clàusula de subrogació en el conveni sectorial que contempli qualsevol tipus de modalitat de contractació de la gestió amb l’administració, així com exigir que figuri també la subrogació dels treballadors a la Llei de seguretat industrial.

2. La garantia de la qualitat del servei. COMFIA-CCOO ha sigut des del primer dia el principal valedor en la defensa de la qualitat que aporten els treballadors i les treballadores del sector a la seva feina, per això contempla amb recel que es parli d’incrementar la competència lleial entre operadors i de reducció de tarifes, dos coses que a priori van renyides amb la qualitat, si no és que com ha vingut demanant reiteradament, hi hagi una major implicació per part del personal inspector del Departament d’Indústria.

Al mes de febrer es registra un 25% més de persones aturades respecte a l’any 2009

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes de febrer de 2010 deixa una xifra de 597.287 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, cosa que significa un increment interanual del 24,6% (117.800 aturats i aturades registrades més que fa un any). L’augment de l’atur català continua sent superior a la mitjana de l’Estat espanyol, i aquest mes se situa en 6 punts percentuals per sobre de la xifra estatal. Barcelona és la primera província on més creix l’atur al mes de febrer (9.264 persones aturades més respecte al mes anterior).

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT I PROVÍNCIES
El sector que més incrementa l’atur continua sent la construcció, amb un creixement interanual del 46% (33.202 persones aturades més). Tot seguit trobem el sector serveis, que també presenta uns resultats força negatius, amb un increment del 23,4% respecte a l’any anterior (65.709 persones aturades). Lleida continua sent la província que més incrementa interanualment el nombre de persones en situació d’atur, concretament en un 27,7%, seguida de Girona, amb un 24,9%. Tarragona i Barcelona les segueixen molt de prop.

ATUR PER SEXE
Per sexe, els homes continuen sent el grup que més incrementa el nombre d’aturats, a causa de la destrucció d’ocupació que encara experimenta el sector de la construcció, representant el 53,6% de les persones aturades davant de les dones, que constitueixen el 46,4%. Tal com s’ha observat durant aquest any, l’increment interanual masculí ha estat per sobre del femení, però la distància entre ambdós grups s’escurça. En aquest sentit, els homes han patit un creixement interanual del 26% (65.960 aturats més), i les dones del 23% (51.840 aturades més).

ATUR COL•LECTIU IMMIGRANT
Les persones immigrades representen el 22,2% dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya entre els mesos de febrer de 2009 i 2010. L’atur registrat de les persones immigrades ha experimentat un increment interanual del 32,3%, percentatge que es tradueix en 32.431 persones més.

CONTRACTACIÓ
Els contractes totals a Catalunya augmenten un 4,2% respecte al febrer de 2009 (6.132 contractes més que l’any passat). La contractació temporal augmenta un 7,8%, dada que significa 9.361 contractes temporals més, i la indefinida en canvi registra una caiguda del -12,8%. Si ens fixem en els resultats respecte al mes anterior, podem veure com la contractació indefinida registra resultats força positius, concretament hi ha un 13,7% més d’aquesta modalitat contractual. Els contractes temporals també creixen, exactament un 5,3%. En relació a la resta de l’Estat, podem dir que Catalunya presenta uns resultats més positius, ja que augmenta tant la contractació respecte a fa un any com respecte al mes anterior. També cal destacar l’augment de la contractació indefinida respecte al mes de gener.

PRESTACIONS
El mes de gener es tanca amb 502.297 persones aturades a Catalunya que rebien una prestació per atur. D’aquestes persones beneficiàries, el 61,6% percebia una prestació contributiva, el 37,2% un subsidi i un 1,2% la Renda Activa d’Inserció. Si ens fixem en els increments interanuals, cal destacar el fort increment de les persones beneficiàries de subsidi, amb un augment del 127,7% respecte a l’any anterior. L’increment de persones beneficiàries de prestació contributiva ha estat, en aquest cas lleugerament, un 5,7%. La delicada situació de la protecció social reflectida per l’augment tan significatiu de les persones beneficiàries de subsidi és preocupant. Finalment, podem dir que al mes de gener de 2010, a Catalunya van sol•licitar el Programa Temporal de Protecció per desocupació i inserció un total de 68.835 persones i d’aquestes sol•licituds, 46.380 es van aprovar.

En aquest escenari, CCOO de Catalunya:

• Recorda als poders públics que, en aquest escenari, el prioritari és la recuperació econòmica, la creació d’ocupació i la protecció social, i no l’estabilitat pressupostària.

• Denuncia que els recursos públics necessaris han de provenir d’una fiscalitat progressiva i de la lluita contra el frau, i no de la retallada de la despesa i dels ajuts públics.

• Insta el Govern a dinamitzar l’activitat econòmica i a afavorir la modernització amb ajuts sectorials selectius, així com a implementar plans de xoc específics per als territoris que registren taxes d’atur més elevades que la mitjana de Catalunya.

• Reclama al Govern de Catalunya que impulsi mesures adreçades als joves, sobretot els que tenen una baixa qualificació, perquè puguin adaptar-se a un nou model productiu basat en la qualificació professional dels treballadors i treballadores.

Feu clic per veure les declaracions de Cristina Faciaben, secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya.

La Inspecció de Treball ho reconeix, en resposta a una denúncia presentada per CCOO

La Inspecció de Treball, en resposta a la denúncia presentada per CCOO, reconeix que s’ha produït una cessió il•legal de treballadors de l’Ajuntament de Badalona a l’empresa GISE. Aquesta infracció està tipificada com a molt greu per la Llei d’infraccions i sancions a l’ordre social.

El mes de març de 2009, el Futbol Club Badalona va deixar d’assumir la gestió del Camp Municipal de Badalona comunicant als seus treballadors que passaven a dependre de l’Ajuntament. La direcció de l’Àrea d’Esports i Joventut recuperava la gestió integral del Camp, excepte les funcions de consergeria. Els treballadors que realitzaven les funcions de conserge van ser «transferits» a una empresa subcontractada per l’Ajuntament anomenada GISE. Per aquest motiu, el mes de maig, la secció sindical de CCOO va presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball per presumpta cessió il•legal de treballadors entre l’Ajuntament de Badalona i l’empresa GISE.

Un cop realitzades les actuacions pertinents per part de la Inspecció de Treball, aquesta emet un informe, en data 21 de gener de 2010, en què conclou literalment:

«… que la empresa GISE se limita a proporcionar mano de obra al AB (Ajuntament de Badalona) para llevar a cabo las tareas de limpieza y conserjería, sin asumir las funciones inherentes a la figura del empresario. Se entiende por tanto, la existencia de cesión ilegal entre las entidades mencionadas de los trabajadores.»

CCOO insta l’Ajuntament de Badalona a la normalització de la seva situació laboral, entenent que els drets i les obligacions del treballador a l’empresa cessionària són els que corresponen, en condicions ordinàries, a un treballador que presti serveis al mateix lloc de treball o equivalent, si bé l’antiguitat es computa des de l’inici de la cessió il•legal. Els treballadors afectats, en data 25 de febrer, han demanat per instància adreçada a l’alcalde de la vila que es faci efectiva de forma immediata la seva contractació directa.

Exposarà el seu criteri sobre la crisi i les mesures per afrontar-la

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, intervindrà demà, a partir de les 17.15 hores, davant la Comissió de Treball, Indústria, Comerç i Turisme del Parlament, on analitzarà la situació econòmica actual a casa nostra i presentarà les propostes del sindicat per reactivar l’economia.

En acabar, els mitjans que ho desitgin, podran recollir les seves declaracions. Així mateix, us farem arribar una còpia de la seva intervenció.

Acció Jove considera vergonyós que amb un 38% d’atur juvenil i després d’anys suportant uns nivells de precarietat laboral i vital molt superiors a la resta de la població, s’utilitzi un terme amb una càrrega tan negativa i injusta cap al jovent.

Acció Jove – Joves de CCOO demanem el tancament del programa generació
NI-NI de la cadena  la Sexta  perquè genera una imatge social molt
negativa i injusta del  jovent. Així, ens unim al Consell de Joventut
de Barcelona, al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i al
Moviment Laic i Progressista en la reivindicació.

Fa temps que
des d’Acció Jove denunciem les etiquetes sense fonament. Primer va ser
la generació X, després la generació dels mileuristes, després la
generació zero i ara som els NI-NI, joves que ni estudien ni treballen,
i amb el vergonyós apèndix :ni ho volen fer. Davant de la incapacitat
de solucionar el problema de la precarietat  laboral imperant entre el
jovent, l’única resposta que trobem és o bé allargar el concepte
joventut (abans era fins als 21, ara ja és als 30) o bé inventar-se una
nova etiqueta. Anem canviant el nom, però no solucionem el problema.

El
concepte, generació ni-ni és, però més pervers que els anteriors. En
aquest cas culpabilitza les persones joves més fràgils socialment:
aquells que han estat expulsats del sistema educatiu i que no troben
cabuda al mercat laboral. Recordem que a Catalunya existeix més d’un
30% de fracàs escolar. Situar la responsabilitat d’aquest fet en els
joves deixant al marge l’anàlisi del sistema educatiu és, com a mínim,
irresponsable.»Generación Ni-ni» és, per tant, un programa que
beu d’aquesta irresponsabilitat i que contribueix a crear una imatge
negativa i, en cap sentit, representativa de la gent jove.

Ens
sumem a la denúncia feta pel CNJC i el CJB que posen de manifest que
aquest programa mostra els joves com un col•lectiu sense voluntat, ni
interessos individuals ni col•lectius, i transmetent una visió
totalment parcial de la realitat, que pot tenir un efecte totalment
negatiu en la seva percepció social.

No neguem l’existència de
joves que no estudien, ni treballen i que, fins i tot, no volen fer-ho.
Exigim rigor a  l’hora de  generalitzar i fer consciència social.
L’actitud de la sexta al emetre aquest programa és frívola. Entenem a
més, que els mitjans de comunicació haurien de contribuir socialment a
millorar la societat i a fer-la més informada, no a vanalitzar
situacions, no a estigmatitzar col•lectius, no a insultar un col•lectiu
que és precisament dels que més està patint l’actual situació econòmica.