Nou article de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya en el seu blog: «A l’ofensiva pel repartiment just de la riquesa»

El podeu llegir aquí:
http://www.joancarlesgallego.cat/jcgallego/aspnet/article.aspx?clau=39570.

Atacs bomba a l’aeroport i al metro de la capital de Bèlgica

CCOO de Catalunya condemna els atacs bomba que han tingut lloc avui dimarts, 22 de març, a l’aeroport i al metro de Brussel·les, a Bèlgica. Al mateix temps, expressa la seva solidaritat amb les víctimes i les seves famílies.

Pel sindicat, el terrorisme es combat amb democràcia i justícia social i no és justificable aquest tipus de violència, que representa una amenaça als drets humans.

Precisament avui en Ricard Bellera, secretari d’Internacional, Migracions i Cooperació de CCOO de Catalunya, es troba a Brussel·les en una reunió del Comitè Econòmic i Social Europeu (Rue Belliard/Belliardstraat, 99), a prop d’un dels atacs, i ha pogut constatar el caos de les primeres hores a través del seu compte de twitter @RicardBellera .

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 22 de març de 2016

ANNEX:
Minut de silenci pels atemptats de Brussel·les

CCOO de Catalunya se suma a la convocatòria d’un minut de silenci a les portes dels centres de treball, el dimecres 23 de març, a les 12.00 hores, com a mostra de solidaritat amb el poble belga, que el dimarts 22 de març va patir una onada d’atemptats a Brussel·les.

Al mateix temps, el sindicat també convida a la ciutadania a afegir-se al minut de silenci convocat també el dimecres 23, a les 13.00 hores, al davant dels ajuntaments (a Barcelona, a la Plaça Sant Jaume).

#JeSuisBruxelles

Feu clic per veure les fotografies de la concentració feta al davant de la seu de CCOO de Catalunya a Barcelona (23-3-2016)

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, analitza l’acció del Govern català amb un pressupost prorrogat del 2015.

Feu clic per veure l’article «Els núvols anuncien la tempesta».

Entrevista a Eric Lee, fundador i director de Labour Start

L’estat natural d’Eric Lee és la campanya. Es va sentir seduït pel món de la lluita política des dels anys seixanta i ara fa vint anys que és el motor i l’ànima del principal web de campanyes de què disposa el sindicalisme global: Labour Start. Amb una xarxa global de 700 voluntaris i més de 125.000 sindicalistes subscrits, aquest web s’ha convertit en la darrera esperança de molts i moltes sindicalistes al món i en un aliat fidel de les grans federacions sindicals quan volen internacionalitzar una lluita concreta. La història de Labour Start es compta per victòries i per derrotes, però tant les unes com les altres han permès sensibilitzar i globalitzar la lluita per tenir més justícia en el món del treball. En els darrers mesos Eric Lee ha tornat a les seves essències i organitza la campanya europea de Bernie Sanders per guanyar la candidatura demòcrata a la presidència dels Estats Units. Nosaltres el trobem en un seminari de responsables de premsa sindicals a Gdansk, Polònia.

Les campanyes per Internet han permès donar visibilitat a algunes lluites obreres importants? Quina és la seva història?

Els sindicats sempre han fet campanyes, molt abans d’Internet, fa més de dos-cents anys. Internet tan sols ha introduït una nova forma de fer-les. Als anys vuitanta vam començar a utilitzar la campanya per correu electrònic, i en això van ser pioneres les federacions internacionals, tot i que en una escala molt petita. Al segle xxi la primera plataforma de campanyes sindicals per Internet va ser Labour Start, que va començar com un experiment, com una plataforma sindical. Ara fa vint anys que hi treballem.

Actualment hi ha una gran oferta de webs que conviden a sumar-se a campanyes com Change.org i d’altres. Totes semblen perseguir el bé comú, però, de vegades, un té la sensació de perdre el nord i no sap per on començar. 

És una opció personal. Nosaltres no escollim temes perquè ens semblin interessants, sinó que són els sindicats i les federacions mundials les que vénen i ens diuen en quin tema volen centrar la seva atenció. No fem més de dues campanyes al mes, però si algú vol fer-ne una cada dia tampoc li manquen ofertes. El criteri de selecció és important perquè la qüestió clau és la confiança. Nosaltres no cal que donem garanties quan si, per exemple, ens dóna suport la Confederació Sindical Internacional. Ens  basem més en la confiança que ens fan les organitzacions sindicals globals que en el nostre nom. En el cas de Change.org no es traca d’una organització, sinó d’una empresa que fa beneficis. Si tu aconsegueixes 10.000 missatges, ells el que tenen a canvi són 10.000 adreces de correu electrònic que després poden utilitzar.

Com comença una campanya de Labour Start?

Gairebé sempre és el sindicat o la federació internacional que ve i ens presenta la campanya. De vegades, com en el cas recent de Djibouti, amb un mestre empresonat, tenim coneixement del cas i preguntem a la federació si els interessa que fem la campanya. Després ens ajuden a organitzar el text i les fotografies i ens posen les imatges i el seu logotip. L’única campanya que hem començat per iniciativa pròpia és la de Regeni, el jove investigador que va ser assassinat a Egipte. Tot i que també en aquest cas el suggeriment ens va arribar dels sindicats italians.

Quins són els criteris per escollir o no una campanya?

Aquesta informació, és a dir els criteris per seleccionar una campanya, es pot consultar al nostre web. Ens centrem en la violació de drets laborals i en temes que tinguin un impacte global. Si és un sindicat i un conflicte local no hi entrem. Hem fet, per exemple, moltes campanyes per a la Xina, i també per a països que estan en transició i que tenen una  lluita sindical forta, com ara l’Iran o Turquia. Les campanyes locals es desenvolupen habitualment per mitjans locals.

D’alguna manera les campanyes per Internet fan molt fàcil la “militància”. Penses que repiular o fer un clic és realment una manera de comprometre’s?

Sí, repiular és donar suport. Potser no en gran intensitat, però és un cert nivell de suport. Potser fer un clic és el suport més petit. Reenviar un correu a 100 persones és més efectiu; si organitzes una manifestació encara ho és més, i si fas una vaga de fam encara més. Repiular és només una altra forma d’activitat.

El que sembla evident és que amb molts clics es pot aconseguir un resultat. Quants èxits ha assolit Labour Start al llarg d’aquests anys?

Ho hem de posar en perspectiva. Un sindicalista del món de l’educació del Canadà que treballa amb l’OIT, Marc Bélanger, diu que Labour Start és fonamentalment una eina d’educació. Penso que té raó i veuràs el perquè. Hem fet deu campanyes pels drets laborals a Turquia i mai hem aconseguit una millora. Però pel mig hem educat i sensibilitzat milers de sindicalistes que ara coneixen la repressió en aquest país. Potser no hem guanyat, però hem tingut un resultat. O un altre exemple: a principis de l’any 2000 vam fer una campanya a Bielorússia, que és la darrera dictadura a Europa. Lukaixenko, el dictador, havia destruït un sindicat agrari i vam fer una campanya a la qual potser van donar suport no més de 100 persones, però que va qüestionar per primera vegada les llibertats en aquest país. Però també guanyem, i de vegades em sorprèn que ho fem, perquè no fem res més que enviar correus electrònics, tot i que hi ha companyies que són sensibles. Així de vegades guanyes, de vegades no, però sempre eduques i sempre aprens.

Dels molts canals, mitjans i aplicacions que tenim per fer campanya, quins diries que funcionen millor?

El correu electrònic continua tenint molta força. Si fem una publitramesa electrònica amb 230.000 correus als empresaris, als patrons i als governs té més efecte que no pas Twitter. De vegades ens trobem que a Facebook la gent diu que li agrada una campanya o que la comparteix, però que no la signa. Jo prefereixo ficar els missatges directament a la bústia dels patrons. També sóc molt escèptic sobre Twitter, perquè és una companyia i pot desaparèixer. El correu electrònic no pot tancar, perquè no és una companyia, però Twitter sí que pot fer-ho d’un dia per l’altre i pots acabar perdent el teu compte amb els teus seguidors i tota una sèrie d’informació. Val la pena utilitzar totes les eines, perquè no costa res, però sempre tenint clar que no hi ha res que funcioni tan bé com els correus electrònics.

Pel que fa a la seguretat hi ha una pregunta que es fa molta gent, i és sobre la seguretat de participar en una campanya com aquesta. Les adreces que s’enregistren, s’utilitzen?

És el mateix que fa trenta o quaranta anys. En aquell moment si participaves en una campanya contra l’Iran, per exemple, el que feies era enviar el teu nom al Govern d’aquell país de manera pública. Si ho fas per correu passa el mateix. Hi ha gent que diu: “prefereixo no signar això perquè haig de visitar aquest país algun dia”, però no hi ha cap diferència amb el passat.

Deixa’ns parlar d’una campanya concreta, d’una de les més actuals: la de Qatar.

La CSI ha fet un esforç increïble amb Qatar i s’ha centrat molt a aconseguir l’atenció dels mitjans. De fet el resultat és que ara hi ha molta més gent que té coneixement de fins a quin punt en aquest país no hi ha drets laborals. En aquest sentit ha tingut èxit, però d’aquesta manera és difícil influir en el fet que el país canviï de política o fer pressió sobre la FIFA.

Potser es tracta també d’apel·lar a les persones com a consumidores, d’estendre la consciència que amb la compra d’un producte també pot influir en el canvi.

Possiblement sí, però la força del sindicalisme és la capacitat d’aturar la pèrdua d’un lloc de treball. La nostra força és al mateix lloc de treball. Fa uns cent anys hi va haver una forta vaga a Suècia i els treballadors de Dinamarca, per solidaritat, van recollir jornals sencers per posar-los a la seva disposició. Això avui ja no seria possible. El grau de solidaritat que hi havia abans de la globalització ja no es pot recuperar. N’hem de ser conscients. Et dono un exemple: fa poc la IUF, Federació mundial dels sectors agrari, restauració i turisme, va llançar una campanya que tenia per nom “Som els 53”, referint-se a 53 treballadors de Nestlé d’Indonèsia, segons crec recordar. La campanya no era de boicot a Nestlé, sinó per exigir un canvi mitjançant peticions. I una per una les organitzacions s’hi van sumar i van començar a reunir diners. Els treballadors es van comprometre a donar el salari d’un dia, a expressar, en definitiva, la seva solidaritat d’una manera molt concreta: garantint que aquests 53 treballadors tindrien suport durant sis mesos en la seva línia de piquet. Aquella mateixa setmana Nestlé va rendir-se. És l’expressió concreta, sobre el terreny de la solidaritat, el que fa por a una companyia com aquesta. És la mateixa força de treball allò que tem.

Canviem una mica de tema. Si ho penses, és curiós que quan hi ha qui diu que la tecnologia comporta més individualisme, al mateix temps ajudi a fer emergir noves formes de solidaritat.

Es tracta d’un procés dialèctic en el sentit de com ho entenia Marx. L’auge de la industrialització crea la misèria per als treballadors, però al mateix temps fa possible que aquests es puguin constituir com a classe. Tornem a Marx. Evidentment que n’hagués destacat la part negativa, però també n’hagués mirat la positiva, per veure com aquestes noves eines poden reforçar la classe treballadora. L’impacte d’Internet en la classe obrera reforça l’internacionalisme. Els treballadors, fins fa vint o trenta anys, no eren realment internacionals. Les organitzacions internacionals van entrar en decadència i el treballador mitjà tenia molt poca informació del que passava més enllà del seu país. Avui sí que tenim coneixement del que passa a l’Iran, a Turquia, a Djibouti o a Egipte, perquè rebem correus electrònics i notícies constantment, com mai havia passat. Les federacions mundials estan experimentant que aquesta era obre possibilitats que no existien amb la impremta, que hi ha una clara voluntat d’internacionalitzar que no existia abans. No es tracta de la tercera o la quarta internacional, sinó que ara realment podem crear la primera internacional dels treballadors i treballadores.

Permet-me que acabi aquesta entrevista fent-te dues preguntes sobre la lluita que concentra en aquests moments una gran part de la teva activitat. Estàs fent campanya per Bernie Sanders, el candidat demòcrata d’esquerres. Es tracta d’una revolució com la del britànic Corbyn?

Corbyn és un tema diferent. Va tenir molt d’èxit mobilitzant la gent que no tenia cap vincle amb el partit del Labour però que s’hi va apuntar amb entusiasme. Això és una conquesta molt important i un repte que semblava impossible d’assolir. La gent estava farta de la tercera via de Blair i Brown. Tot i així hi ha veus crítiques que pensen que no és la millor persona per liderar el partit. Ha estat durant dècades al marge, no ha exercit cap responsabilitat i, el que és pitjor, no dóna cap seguretat que pugui obtenir una victòria. I això és una cosa significativa, perquè molta gent pensa que es tracta de transformar la vida i no de donar una opinió. Per aquest motiu el que toca és pensar com tot aquest entusiasme que ha emergit al partit es podria convertir en una victòria. I aquí és on tinc dubtes sobre el lideratge de Corbyn.

Llavors la diferència és que Bernie Sanders sí que podria aconseguir la victòria a les eleccions. Podríem tenir el primer president socialista de la història dels Estats Units?

Sanders és un fenomen totalment nou en la política dels Estats Units. Jo he estat actiu en la política nord-americana des dels anys seixanta i mai he vist una cosa així. Els experts, davant d’això, haguessin dit: “és impossible! No et pots presentar com un socialista democràtic i guanyar unes eleccions als Estats Units”. I quan més diu coses a l’antiga, que no s’haurien de dir, millor se’n surt. Està guanyant per la seva autenticitat i per la seva honestedat. La seva oponent, Clinton, sembla massa professional, estirada, llesta, preparada per no ficar mai la pota. Arriba al punt que molts pensen que no és honrada. Però, a més, el missatge socialista està arribant als nord-americans. I hi ha dues raons perquè sigui així. En primer lloc, per la crisi, que, com a la resta del món, ha portat la gent a l’esquerra, ja sigui a l’Estat espanyol o a Àustria. En segon lloc perquè és la primera vegada des del final del teló d’acer que el socialisme deixa de ser un tabú. Abans no es podia ni esmentar als Estats Units, i ara resulta que un 40% dels joves pensa que el socialisme és una bona idea. Això era del tot impensable quan jo era jove. Així el final de la guerra freda i la crisi han creat una finestra d’oportunitat per al socialisme, i Bernie Sanders és un bon representant d’això, tot i que tingui 74 anys i que seria el candidat més gran que s’hagués presentat mai en unes eleccions.

Ricard Bellera

Fes clic per llegir més a lluita digital 240

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen; completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la bretxa salarial, la conferència de Dones i Homes, el dret de vaga i la manifestació contra el racisme, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 240 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital. 

CCOO i altres entitats presenten un manifest el dilluns 14 de març

El dilluns, 14 de març, CCOO de Catalunya i algunes de les entitats que agrupen persones amb diversitat funcional han presentat en roda de premsa, a la seu del sindicat a Barcelona, un pla d’acció i un manifest amb demandes per la igualtat d’oportunitats de les persones amb diversitat funcional. A més de CCOO, hiparticipaven l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), l’Assemblea per la Diversitat (axD), l’Associació Catalana Nabiu, el Centre de Persones Sordes del Maresme, el Projecte Didàctica o el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), si bé el manifest està obert a l’adhesió d’entitats que comparteixen el diagnòstic i les demandes.

Feu clic per veure:
– el manifest per la «Igualtat d’oportunitat efectiva per a les persones amb diversitat funcional»
– les declaracions de Ghassan Saliba, responsable de Cohesió Social de CCOO de Catalunya; Joan Bestard, de l’Assemblea per la Diversitat, i José Ángel Carrey, de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), efectuades a la roda de premsa del dilluns 14 de març del 2016

Valoració de les dades de l’IPC de febrer de 2016

L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes febrer a nivell estatal continua retrocedint fins el -0,8% en termes interanuals, 5 dècimes menys que el gener. Aquest indicador registra la baixada del preu dels carburants i del preu dels aliments i begudes no alcohòliques respecte del febrer de l’any passat.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta 1 dècima fins l’1%, incrementant la distància amb l’índex general.

L’IPC mensual se situa en el -0,4%. Aquest mes registra el final de les rebaixes i la reducció del preu de l’electricitat i dels carburants i l’augment dels preus lligats al turisme com són els viatges organitzats i els hotels i restaurants.

A Catalunya, l’IPC interanual es redueix 5 dècimes igual que l’IPC estatal, fins al -0,5%, mantenint el diferencial amb l’estatal per la menor rebaixa del preu de l’electricitat i pels preus més elevats del sector lligat al turisme i l’ensenyament privat.

Els preus a la zona euro cauen 9 dècimes fins el -0,2% en termes interanuals i es redueix el diferencial respecte amb l’IPC harmonitzat espanyol, que baixa fins el -1%. Aquest retrocés indica la situació de frenada econòmica que viu la Unió Europea.

CCOO considera que:
• La baixada del preu dels carburants no pot fer perdre de vista l’increment dels preus dels béns de primera necessitat i els efectes negatius que això té sobre el poder adquisitiu de les persones.
• La inflació a Catalunya es manté 3 dècimes superior a l’estatal per l’efecte dels preus de l’activitat privada als sectors educatius i el major preu dels serveis bàsics i del sector lligat al turisme.
• Tot i l’inici de recuperació salarial, el consum està sent motivat pel crèdit i no perquè el poder adquisitiu s’hagi restablert a nivells anteriors a la recessió. Per tant, no hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial.
• Les polítiques d’austeritat i les retallades de pensions i prestacions estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, en especial les que estan en situació de major vulnerabilitat.
• La caiguda de la inflació a la zona euro reflecteix la situació econòmica de frenada de la recuperació econòmica. Cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que llastren la recuperació i ofeguen a la ciutadania.

CCOO reclama:
-La posada en marxa de forma urgent de la Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos pel Parlament de Catalunya i un pla de xoc de veritat contra la pobresa.
-Increments salarials als convenis i augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins assolir els 800€ el 2017, d’acord amb la Carta Social Europea i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Derogar la reforma de les pensions del Govern del PP, que limita la recuperació del poder adquisitiu de pensionistes i jubilats.
-Actuar contra la precarietat laboral, sempre injustificable i sobretot ara en què els marges empresarials s’estan recuperant.
-Un canvi radical en la política fiscal perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 de març de 2016

Un centenar de treballadors i treballadores s’han concentrat aquest matí, davant la seu del sindicat a Barcelona, per commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones.

A la concentració s’ha fet la lectura del Manifest del 8 de Març i s’ha reclamat el final de les desigualtats, les bretxes i la pobresa en una acció reivindicativa que ha tallat la Via Laietana de Barcelona durant un quart d’hora.

Feu clic per veure:

– la galeria de fotos de la concentració del 8 de Març, davant de CCOO de Catalunya
– el vídeo de la concentració del 8 de Març, davant de CCOO de Catalunya

Més informació sobre el Dia Internacional de les Dones 2016

CCOO de Catalunya ha conegut avui la trista notícia de la mort d’un dels seus referents històrics, Francisco García Salve, conegut com a Paco, el Cura. García Salve va ser dirigent de CCOO en la difícil etapa de la clandestinitat, en temps de la dictadura franquista i va ser detingut en l’històric Procés 1001 juntament amb Marcelino Camacho, Nicolás Sartorius i altres històrics companys.

CCOO de Catalunya vol fer un sentit homenatge a una de les persones, provinent de l’Esglèsia catòlica, que va formar part del col·lectiu conegut com a cures obrers,  que van posar en perill les seves vides a favor de les llibertats i els drets laborals i sindicals dels treballadors i les treballadores.

En aquest enllaç trobareu alguns detalls de la seva vida:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Garc%C3%ADa_Salve

CCOO mai oblidarà les persones que han escrit la seva història i la del moviment obrer.