Avui, dia 19, s’ha reunit la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya, a requeriment dels sindicats, per tal de negociar les retribucions del 2001 i conèixer la posició de la Generalitat de Catalunya sobre l’aplicació de la sentència.

En relació a les retribucions de l’any 2001 la Generalitat de Catalunya continua tancada en la seva posició d’aplicar el que marquen els PGE, el 2%, sense tenir present el poder adquisitiu perdut l’any 2001 per la inflació desbocada, prop del 4%, i les previsions de creixement de l’IPC a Catalunya tal com ja anunciava l’actual conseller en cap (2’5 per comptes del 2%). La Generalitat segueix condicionant les retribucions del seu personal a un sistema de finançament diferent a l’actual, qüestió aquesta que la part sindical considera inadmissible ja que la negociació en la mesa ha de ser autònoma i no pot supeditar-se a un àmbit en el que els sindicats no hi participem.

Pel que fa a l’aplicació de la sentència l’Administració considera que jurídicament no és d’aplicació ja que no es ferma, per aquest motiu, diu, no es pot posicionar en relació al que farà en el cas que la sentència sigui ferma i que el govern central decideixi aplicar-la. CCOO hem plantejat que la sentència és d’aplicació a Catalunya i que cal obrir ja de manera immediata una negociació específica per veure com s’aplica el deute acumulat al qual els treballadors i treballadores de l’administració pública no hi pensen renunciar.

CCOO reclama un canvi d’actitud de la Generalitat de Catalunya tant pel que fa a les negociacions del 2001 com pel que fa al reconeixement del deute acumulat des del 97. CCOO considera que en l’actual situació el conflicte continua obert davant les posicions tancades i la manca de perspectives sobre els dos temes.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 19 de febrer de 2001

Els delegats i delegades del sector de la construcció dels sindicats CCOO i UGT de Catalunya, celebraran demà dimarts, 20 de febrer, una assemblea per preparar la vaga general convocada en el sector pel proper dia 2 de març. L’assemblea tindrà lloc al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs, carrer del Rector Triadó, 53, de Barcelona, a partir de les 10.30 hores.

L’assemblea comptarà amb la presència dels secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Coscubiela i Josep Maria Àlvarez, que estaran a disposició dels mitjans de comunicació després de l’acabament de l’assemblea.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 19 de febrer de 2001′

S’ha de passar d’una competitivitat basada en la precarietat a una competitivitat basada en la qualitat.

Per CCOO de Catalunya, l’actual model de desenvolupament econòmic i empresarial al nostra país no te perspectives de viabilitat i pot entrar en crisi especialment arran de la implantació del euro i la progressiva equiparació de les economies europees que comportarà.

Cal analitzar alguns dels components de l’actual model de desenvolupament econòmic i empresarial:

– Una baixa taxa d’activitat molt inferior a la mitja comunitària. (Això es especialment evident en el cas de les dones amb una taxa d’activitat una 15 punts per sota de la mitja comunitària).

– Un alt nivell de l’atur superior a la mitja comunitària i especialment un alt nivell de la temporalitat en el mercat de treball espanyol superior el 30%, més del doble de la comunitària.

– Un baix nivell en despesa social en les famílies, un 0,3 sobre el PIB, el mes baix de la comunitat europea situat per sobre del 2%, la qual cosa afecta negativament tant a la incorporació de la dona al mercat de treball com a la creació de nous filons d’ocupació.

– Un alt índex de sinistralitat, un del mes alts de la Comunitat Europea, conseqüència se’ns dubte de l’alt nivell de precaritat i del conseqüent baix nivell de formació de les plantilles.

– Un alt nivell de beneficis empresarials ( que podria considerar-se escandalós en el cas de empreses financeres i de carburants). acompanyat de una manca de reinversió dels excedents que ha comportat el manteniment de un baix nivell de productivitat.

– Un creixement continuat de la inflació, especialment preocupant en el que fa referència a la inflació subjacent, superant contínuament les previsions del Govern, tot acompanyat de un creixement salarial que nega que sigui el responsable de la inflació, la qual cosa es demostrativa de que ha estat el creixement empresarial el causant de la inflació.

– Un important dèficit comercial que es demostratiu d’una manca de competitivitat qualificada.

CCOO de Catalunya considerem que només els treballadors i el sindicats hem tingut una actitud responsable en la millora de la marxa de la economia, per això hem fet una aposta per una política on la prioritat sindical ha estat la creació d’ocupació fixa i de qualitat. Malgrat tot, tant la patronal com el propi Govern del PP, no han aprofitat la conjuntura econòmica favorable per apostar per una profunda transformació de les nostres empreses, mitjançant la necessària inversió dels excedents dels beneficis empresarials, que permetés una profunda transformació del teixit productiu que comportés un canvi des de un model que basa la seva competitivitat en la precaritat laboral i la flexibilitat externa a les empreses, a un nou model basat en la competitivitat de la qualitat, la qual cosa comporta fer una forta aposta per unes empreses amb llocs de treball fixos, qualificats, on la formació tingui una tasca fonamental, i que comporti una major productivitat. En definitiva un nou model on la innovació tecnològica i organitzativa, la inversió en la racionalització i modernització de les estructures productives, i la despesa social que millori la cohesió, fomentin un model empresarial i social eficient.

Fins al moment sembla com si només CCOO i el moviment sindical fóssim els únics interessats en un canvi que ha de beneficiar no sols als treballadors sinó al conjunt de la societat. Aquesta es la raó que inspira les nostres propostes en la negociació interconfederal del mercat de treball per aconseguir un mercat laboral i unes empreses on la qualitat substitueixi a la precarietat.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 16 de febrer 2001

La Federació de la Construcció i la Fusta de CCOO de Catalunya ha mostrat la seva sorpresa i indignació davant les declaracions de Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya on assegurava que els accidents laborals s’havien reduït considerablement a la construcció durant l’any 2000.

Les xifres oficials (IDESCAT) demostren que l’any 1999 van haver a Catalunya 33.905 accidents laborals a la construcció i l’any 2000 van haver 36.620 accidents, quan la població assalariada del sector privat de la construcció ocupava l’any 99 a 183.300 persones i l’any 2000, a 180.900. Cal dir que el 45% dels treballadors són eventuals.

A més, i segons dades encara extraoficials amb les que compte la Federació de la Construcció de CCOO de Catalunya, durant el mes de gener d’aquest any els accidents laborals en el sector haurien experimentat un espectacular i preocupant augment que es podria apropar al 30%.

Davant d’aquestes xifres, CCOO reclama una rectificació de les afirmacions de Rafael Romero, ja que amb l’actitud d’amagar la realitat es farà difícil reduïr aquesta autèntica lacra social que són els accidents laborals en el sector de la Construcció. Ara més que mai es justifica la vaga general convocada pel dia 2 de març.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 16 de febrer de 2001

Finalment, el Consell de Treball es reunirà de manera extraordinària el proper dimarts, 20 de febrer a partir de les 9.30 hores, després de la petició realitzada per CCOO de Catalunya al Conseller de Treball Lluís Franco, per tal de debatre els plans del govern central sobre l’AVE a Catalunya, que no coincideixen amb les exigències de les institucions i organitzacions catalanes.

La reunió comptarà amb la presència del conseller de Política Territorial Pere Macias, fet que també reclamava CCOO ja que el tema té moltes repercussions per al desenvolupament socioeconòmic de Catalunya.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 16 de febrer de 2001

Els empleats i empleades públics son convocats a manifestar-se a les quatre capçaleres catalanes per tal de manifestar el seu rebuig a les posicions tancades dels governs central i català pel que fa a restituir el deute acumulat en els darrers anys arrel la congelació salarial imposada l’any 97 i a reobrir les negociacions per garantir les substitucions de les baixes i l’establiment d’una clàusula de revisió salarial.

Hores d’ara el conjunt del personal al servei de les administracions públiques està expressant el seu malestar davant les posicions tancades del govern a obrir negociacions fent arribar-nos les reclamacions individuals per fer efectiva la sentència de l’Audiència Nacional.

Amb la manifestació de demà volem donar un avís important al govern central i català en el sentit que l’actual conflicte només té sortida a partir de la negociació i l’acord o des de la restitució de deutes contrets i drets lesionats. Si no hi ha moviments en les posicions de l’administració el conflicte continuarà i no descartem cap mesura, ni la possible convocatòria d’un atur generalitzat el mes de juny paral·lel a una gran marxa sobre Madrid de treballadors i treballadores públics.

A Catalunya el deute acumulat amb el funcionaris i personal laboral supera els 125.000 milions de ptes, dels quals més de 60.000 corresponen a la Generalitat de Catalunya qui ha de fer una proposta de negociació ja que té capacitat i competències per fer-ho i així pot ajudar també a desbloquejar el conflicte.

Per tot això convoquem a tots els treballadors i treballadores públics a la manifestació de demà 15 de febrer a les 18:00 h. a la plaça Urquinaona fins a la Delegació de Govern.

Convoquen CCOO, UGT, CEMSATCE, CSIF, IAC

S’adhereixen: SAP, SUME, SUP, UPC

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 14 de febrer de 2001