El Palau de la Generalitat acollirà el proper dilluns 11 de juny, la presentació i la signatura de l’Acord sobre el Servei d’Ocupació de Catalunya. Presidirà l’acte el Conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i participaran el Conseller de Treball, Lluís Franco i els màxims responsables de Foment del Treball, Pimec-Sefes, Associació de Municipis, Federació de Municipis, la UGT i CCOO. Per part del nostre sindicat hi assistirà el secretari general, Joan Coscubiela. L’acte començarà a les 12 hores.

CCOO valora positivament que, malgrat el retard, aquest acord es fonamental pel futur dels treballadors i les treballadores de Catalunya en temes d’ocupació i formació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 8 de juny de 2001

Els secretaris de Cooperació dels sindicats CCOO i UGT es reuniran el proper dilluns amb el President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, per demanar a aquesta institució que aprovi una resolució a favor del poble de Palestina en relació al conflicte que viu amb Israel. Per part de CCOO hi assistirà el secretari de Cooperació, Jordi Ribó que estarà acompanyat per Radi Shuabi, President de la Comunitat Palestina a Catalunya, i de Mohamed Said, responsable de l’OAP a Catalunya. La reunió amb Rigol està prevista per les 12 del migdia.

Abans, a les 11 hores també tindran lloc un seguit de trobades amb representants dels grups polítics de PSC- Ciutadans pel Canvi, ERC i IC-V, per tal d’informar-los de la necessitat d’aquesta iniciativa.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 8 de juny de 2001

La fiscalia de menors de Barcelona realitza guàrdies de 24 hores per a atendre tots els casos que es produeixen a la província de Barcelina. Fins el moment de la publicació de l’Ordre de 23 d’abril de 2001, aquesta guardia era coberta per cinc funcionaris/àries, als quals la Generalitat de Catalunya retribuia per garantitzar que el servei es desenvolupés correctament, però ja en aquell moment es veia que la dotació era insuficient a causa del volum de feina. Aquesta ordre ministerial concreta les guàrdies que s’han de fer i la retribució que el ministeri paga, i redueix a tres el nombre de funcionaris/àries que han de dur-les a terme.

Davant la situació de clara insuficiència de la dotació de personal, comencen les mobilitzacions per part del personal de la fiscalia de menors, amb els sindicats de l’Administració de justícia i l’anuència de la Fiscalia. Posem de manifest que tres persones no poden dur a terme, ni tan sols amb una dignitat mínima, les tasques de la guàrdia, el servei no queda ben atès i els treballadors/res no disposen de descansos en les 24 hores que dura. Ni tan sols tenen temps per dinar o sopar.

Les reclamacions davant la Generalitat de Catalunya per a dotar el servei de guàrdia de sis funcionaris/àries són infructuoses, i es neguen a aportar els diners necessaris per a cobrir les necessitats tot al.legant que és una competència exclusiva del Ministeri de Justícia.

CCOO NO POT ESTAR D’ACORD AMB AQUESTA POSTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Les raons són diverses:

Primer:No es pot al.legar que és una competència exclusiva del ministeri quan fins ara havia estat una determinació de l’administració catalana a la qual s’aplicaven recursos.

Segon: Perquè existeix la possibilitat tècnica de retribuir les persones que -a més de les que el Ministeri regula- realitzen la guàrdia d’acord amb l’art. 12 del RD 1909/2000 de 24 de novembre, que estableix la possibilitat de retribuir «objectius concrets com sobrecàrregues de treball… i d’altres que siguin necessaris…». És clar que la millora del servei públic constitueis un objectiu prioritari.

Tercer: Perquè la Generalitat no dubta en posar mitjans materials precisos quan es tracta de millorar la seva imatge pública o tirar endavant projectes del seu interès. Dóna la impresió que és més rendible posar de manifest la insuficiència de la regulació ministerial que fer que el servei funcioni, fins i tot quan s’ha publicitat reiteradament l’esforç realitzat pel funcionament de la Llei del menor. És indubtable que s’han fet esforços en aquest camp, però…per què no es fa l’esforç complet, necessari?

En aquestes circumstàncies, els sindicats representatius en l’Administració de Justícia -la CONC entre ells- en representació dels treballadors/es de la fiscalia, han convocat una vaga indefinida a partir del dia 12 de juny. Les reunions realitzades a fi d’evitar-les han resultat infructuoses.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 8 de juny de 2001

Con fecha 8 de junio, CC.OO. ha presentado en el Juzgado nº 27 de Barcelona, el escrito de personación ejerciendo la ACCIÓN POPULAR en la causa abierta por la Fiscalía de Barcelona, contra los antiguos gestores de Caixa Catalunya Francesc Costabella y Carlos Monreal, así como contra Carlos Ferrer de MNA y David Grebler propietario de la firma suiza Scaninvestment, por la compra de Multinacional Aseguradora (MNA).

CC.OO. entiende que se han perjudicado los intereses de la Caja y de los trabajadores en el periodo 95-99. La operación supuso un quebranto para Caixa Catalunya del orden de 33.000 millones de pesetas, ya que la Caja tuvo que hacer frente a importantes dotaciones para reflotar MNA y finalmente venderla. Este periodo coincide con un deterioro de las condiciones laborales en la entidad de ahorro.

CC.OO. tiene un doble interés en la personación: Estar presente en todo el proceso y poder exigir depuración de responsabilidades caso de probarse la acusación de la Fiscalía.

El anuncio que hizo CC.OO. de personarse en la causa fue simultáneo a las conversaciones que se mantuvieron con la actual Dirección de Caixa Catalunya, en las que les manifestamos la necesidad que la Caja también se personara, por ser parte perjudicada, lo que ha sido confirmado recientemente.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 8 de juny de 2001

Joan Coscubiela, Secretari General de CCOO de Catalunya, participarà demà en una taula rodona de les jornades «L’Agenda Social Europea: Un Compromís Local», organitzades a Cornellà per la Diputació de Barcelona i la «Fundació Utopia-Joan N. García-Nieto, Estudis Socials del Baix Llobregat».

Coscubiela intervindrà demà, divendres 8 de juny, en la taula rodona «El futur del model social europeu», a les 11’30 h., moderada per Eduardo Rojo, vicepresident executiu de la «Fundació Utopia-Joan N. García-Nieto, Estudis Socials del Baix Llobregat», i on també estaran presents Juan Pedro Chozas, secretari general d’Ocupació del Ministeri de Treball, Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT-Catalunya i José Maria Cuevas, president de la CEOE. La celebració d’aquestes ponències es fa a l’Auditori de Cornellà (c/Albert Einstein, s/n).

Les jornades, que se celebren avui i demà, volen analitzar els continguts que la Comissió Europea va presentar el 28 de juny de 2000: llavors es va fixar una Agenda Social Europea amb una sèrie d’objectius en matèria de política social per a la modernització del model europeu (període 2000-2006). A les jornades també es parlarà de l’aplicació d’aquesta Agenda en l’àmbit local i de la implicació dels poders públics i agents socials.

D’altra banda, avui dijous 7 de juny per la tarda se celebra una altra taula rodona (dintre de «L’Agenda Social Europea: Un Compromís Local») amb la presència d’Aurora Huerga, secretària general de CCOO del Baix Llobregat. Aquest acte, amb el títol de «La funció de les administracions i dels agents socials davant les noves polítiques formatives en la societat del coneixement», començarà a partir de les 16’00h. (serà després de la ponència «L’economia del coneixement i les polítiques de formació») al mateix Auditori de Cornellà.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 7 de juny de 2001.

Després de més de 100 dies d’acampada dels treballadors de Sintel a Madrid reivindicant una sortida a la seva situació, ara han preparat una exposició fotogràfica itinerant que recorrerà diverses ciutats d’Espanya, amb 50 instantànies que ilustren com és el seu dia a dia al «Campamento de la Esperanza».

Els dies 8, 9 i 10 de juny arribarà aquesta exposició a Barcelona i quedarà instal·lada a l’Avinguda de la Catedral, concretament al carrer dels Arcs.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 7 de juny de 2001

Convidat per la Unió Intercomarcal de CCOO de les Terres de Lleida, el secretari general de CCOO d’Espanya, José María Fidalgo, visitarà aquestes comarques els dies 7 i 8 de juny amb un programa previst del que us informem tot seguit.

El dijous dia 7 Fidalgo començarà la jornada a les 10.30 amb una visita a l’empresa L’Agudana de Cervera, on tindrà una trobada especial amb els membres de la secció sindical de CCOO. A les 12.30, Fidalgo visitarà l’empresa Ferrofet (Prefabricats Pujol) de Mollerussa.

A les 19.00 hores Fidalgo oferirà una roda de premsa a la sala de juntes de la Universitat de Lleida. I a les 19.30 hores visitarà aquesta universitat acompanyat pels membres de la secció sindical de CCOO per acabar realitzant una assemblea de delegats, delegades de CCOO al saló d’actes de la UDL a partir de les 20 hores.

El dia 8 de juny a les 11.30 hores Fidalgo arribarà al Pla d l’Ermita de Boi-Taüll, on es reunirà amb la secció sindical de CCOO de Boi Taüll Resort.

A les 12 assistirà a l’acte inaugural de les XII trobades del Pirineu i a les 16.15 participarà en la taula rodona programada per l’organització de la trobada.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 6 de juny de 2001

Els treballadors del sector del Fred Industrial han convocat una vaga pels propers 28 i 29 d’aquest mes i pel dia 3 de juliol per protestar davant la negativa de la patronal de signar el conveni col·lectiu. El passat dia 22, estava prevista la signatura del text que ja s’havia aprovat en un principi d’acord el dia 7 de maig però la patronal va negar-se a acceptar el que ja havia pactat amb anterioritat.

El principal obstacle per a l’acceptació del conveni és l’eliminació de l’article 7, que es refereix a la compensació i l’absorció de millores. La representació dels empresaris del sector va acceptar el principi d’acord en el que s’incloïa aquesta mesura però després va fer-se enrera i nega que s’hagués pactat.

Cal recordar que aquest conveni del Fred Industrial és d’àmbit estatal i que, a Catalunya, afecta a empreses com Frimercat (Mercabarna), APC (Palau de Plegamans), Frigoscandia (Terrassa) o Frio Condal (Zona Franca), entre d’altres. A més, també és important remarcar que els treballadors del sector realitzen la seva feina en condicions extremes que arriben als 25 graus centígrads negatius.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 5 de juny de 2001

CCOO de Catalunya vam participar activament al debat ciutadà sobre els mitjans audiovisuals públics de desembre de 1999 i vam valorar l’acord parlamentari de reforma com un pas endavant cap al pluralisme i l’enfortiment d’aquests mitjans, demanat àmpliament per la societat catalana.

El nomenament d’un director general i un consell d’administració de consens han impulsat a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió una redefinició de les funcions de servei públic que han culminat en una proposta de contracte-programa que aborda de forma realista els objectius de programació i les condicions de finançament. Així s’ha creat un clima professional i laboral a les empreses de la Corporació que ha permès obrir unes vies de renovació llargament reclamades.

Desgraciadament el departament d’Economia i Finances dilata la negociació d’aquest contracte-programa que hauria d’assegurar l’estabilitat econòmica de la radiotelevisió catalana i CiU no ha aportat cap proposta a la ponència parlamentària de reforma de la Corporació Catalana de RTV durant nou mesos. I ara que ho ha fet, presenta un text que no solament no compleix els acords parlamentaris de desembre del 1999, sinó que empitjora la llei actual en tres punts bàsics:

1) Augmenta el control polític del govern rebaixant la majoria parlamentària per elegir el consell d’administració des dels 2/3 actuals a la simple diferència d’un vot. En una operació cosmètica canvia el nom de director per president, però li manté les mateixes facultats.

2) Obre portes a la privatització atorgant al president de la Corporació la facultat de traspassar «la gestió d’àrees d’activitat de la Corporació a tercers».

3) Elimina el Consell Assessor, que era una mínima presència d’entitats socials recollida a la llei anterior.

La rapidesa amb què el PP ha presentat unes esmenes simbòliques a una proposta de CiU el mateix dia que es feia pública, fa pensar que ens trobem davant d’un pacte dels dos partits, decidits a imposar per un vot de diferència una llei que burla absolutament el que ells mateixos van votar, unànimement amb l’oposició, l’any 1999. Hem de concloure, doncs, que CiU i PP han posat els seus interessos partidistes més miops per damunt d’una necessitat ciutadana àmpliament expressada de renovar els mitjans públics audiovisuals de Catalunya.

Aquesta actitud debilita el servei públic de radiotelevisió, perquè avorta un procés de renovació que tot just començava i deslegitima la seva funció en un moment històric en què la majoria dels mitjans públics europeus han anat trobant respostes a la crisi que travessen. Això no és el que demanava la societat catalana quan, en l’ampli debat ciutadà de finals de 1999, el Parlament de Catalunya hi va ser sensible acordant les mesures de reforma.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 5 de juny de 2001