Demà dijous 29 de novembre, a les 18 h, a la Sala d’actes de CCOO, Via Laietana, 16, de Barcelona, tindrà lloc el lliurament de premis del 2n Concurs de Poesia de Tardor, organitzat per la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO.

Dins d’aquest acte de lliurament es farà una lectura de poemes a càrrec del grup de poetes «Zahurda».

En aquest concurs hi pot participar qualsevol persona de més de 60 anys, estigui afiliada a CCOO o no. Les obres presentades han de tenir una extensió entre els 30 i 80 versos, en un sol poema o en diverses composicions i estar escrits en català o castellà.

El jurat està format per membres del sindicat i persones vinculades al món de la cultura.

El comitè d’empresa de l’Hotel Cristal de Barcelona (de la cadena HOTUSA) denuncia l’acomiadament injust d’una treballadora que feia tasques de recepcionista. L’empresa al·legava que havia faltat cinc dies a la feina, quan s’ha demostrat que això és fals i inclús la Direcció ho ha hagut de desmentir.

La Federació de Comerç i Hosteleria de CCOO de Catalunya (sindicat majoritari al comitè d’empresa) ha cregut oportú informar d’un acomiadament que considera improcedent. En el cas d’aquesta treballadora es dóna la circumstància que havia de fer feines de recepcionista, quan la seva categoria pròpia era d’ajudant, i, a més, era canviada constantment del departament de Reserves al de Recepció de l’hotel.

El comitè d’empresa ha anunciat que donarà suport jurídic a la treballadora i prepara mobilitzacions de suport, en cas de no produir-se la readmissió. Entén que aquesta situació es produeix en els termes d’una política més àmplia per part de l’empresa de no contractar dones.

La cadena HOTUSA (Hoteles Turísticos Unidos, S.A.), el conseller delegat de la qual és Amancio López Seijas, té hotels a tot Espanya i una central de reserves a nivell internacional. A banda de ser propietària de l’Hotel Cristal i d’altres a Barcelona, l’empresa HOTUSA també explotarà l’hotel del World Trade Center, l’Hotel Marina.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 28 de novembre de 2001

Amb una amplia representació d’Associacions empresarials i Gremis, Direccions de empreses, responsables de Seccions Sindicals i Sindicats comarcals e
intercomarcals i de la Generalitat, la Federació Agroalimentària de Catalunya de CC.OO. ha organitzat unes Jornades per a fer un anàlisi de la situació del
sector agroalimentari i les seves perspectives de futur des de la vessant
laboral.
En les diferents intervencions i per part dels diferents ponents, del
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, de les Empreses,
de les Associacions empresarials i de la Federació Agroalimentària de CC.OO,
s’ha fet un repàs de la situació econòmica de la indústria, bones pràctiques en
els convenis col·lectius – i exposició de casos concrets de tres empreses, com:
Cobega, Panrico i Gedesco- i que quins son els plantejaments de cadascuna de les parts, empresaris i sindicats, de cara a una Estructura de la Negociació
Col·lectiva per a Catalunya que es correspongui més al territori i als diferents subsectors.
Les intervencions apunten el fort creixement del sector els darrers anys,
especialment el 1999, amb un augment del 11,5% en la xifra de vendes i
situant-se com a primer lloc en el sector industrial amb una participació del
16,7% , per davant del sector químic amb un 14%. Es destaca també la capacitat
de transformació de la producció agrària de la indústria i l’augment de les
importacions, fonamentalment a la Unió Europea, mentre les importacions -un 50%
per l’engreix animal- enlenteixen el seu creixement.

S’observa, però, que aquest creixement ha estat mes lent en l’aspecte de
l’ocupació, i per diverses raons, entre les quals es destaca la incorporació de
processos d’automatització, les últimes dades apunten a un lleuger descens.
El futur mes immediat de la indústria es veurà afectada per a supressió
d’assignació de quotes i d’incorporació de nous països a la Unió Europea. Països que si be ens poden obrir nous mercats, també son països amb certa tradició industrial i per tant amb capacitats per a competir amb els nostres productes.Aquesta incorporació, també, pot afectar a la distribució als fons estructurals de la UE.
Per afrontar aquests nous reptes sembla decisiu orientar la feina cap a la
millora de la qualitat dels productes, a la salut en el treball, al impacte
ambiental i a les relacions laborals, especialment en qualificació i
remuneració.
En la vessant de les relacions laborals s’expressen diferents inquietuds i
propostes, assenyalant la necessitat de generar un diàleg mes estret entorn a la situació de cada sector, essent important la creació de meses sectorials on es tractessin aquells temes que son estratègicament importants per a la indústria.
Una base essencial per a les relacions laborals es el Conveni Col·lectiu. Les
experiències concretes de les tres empreses que informen a les jornades sobre
les seves relacions laborals: Panrico, Gedesco i Cobega, mostren com s’han anat
resolen problemes i com encara en queden de pendents; en qualsevol cas expressen la diversitat de la negociació col·lectiva a la indústria agroalimentària, tant per l’activitat productiva de cadascuna d’elles com de model de negociació col.lectiva, articulada, o no, en la negociació sectorial.
Les intervencions sobre la estructura de la negociació col·lectiva, tema
d’actualitat per les recents negociacions de la Reforma de la Negociació
Col·lectiva, tenen una especial rellevància. Les intervencions sindicals
expressen la necessitat de tenir una estructura dels convenis mes racional i mes d’acord amb el sector/subsector i el territori. El nombre de convenis que tenim, alguns obsolets, no son suficients per a que tots els treballadors de la
indústria agroalimentària de Catalunya tinguin el seu conveni. A la indústria
agroalimentària de Catalunya si cal una reforma, i l’actual marc legislatiu no
ens ho impedeix. Alguns sectors ja tenen el seu Conveni sectorial de Catalunya, i així ho diu la representació d’Unió de Pagesos -com d’altres sector de Indústries de Preparats Alimentaris, Masses Congelades, Caves i Vins Escumosos-.
No es el cas dels subsectors de vins i licors; expressant la representació
empresarial diverses dificultats per a donar aquest pas.
La intervenció de la representació empresarial del sector carni -Fecic-,
assenyala la ubicació en un conveni estatal, però que fora bo desenvolupar
mecanismes d’intervenció per a resoldre aspectes específics de Catalunya.
Finalment les propostes de Pimec-Sefes, única intervenció de representació
empresarial intersectorial, aniria en la direcció de reforçar el marc de
relacions laborals de Catalunya i una estructura de la negociació col·lectiva
mes ordenada i sectorialitzada.
La Federació Agroalimentària de CC.OO. de Catalunya s’han fet propostes d’avui i de futur pròxim importants pel sector agroalimentari i que fore interessant que es concretessin en cadascun dels subsectors. Aquesta jornada hauria de ser un inici de futures reunions i contactes per a desenvolupar les qüestions
plantejades.

Amb una amplia representació d’Associacions empresarials i Gremis, Direccions de empreses, responsables de Seccions Sindicals i Sindicats comarcals e
intercomarcals i de la Generalitat, la Federació Agroalimentària de Catalunya de CC.OO. ha organitzat unes Jornades per a fer un anàlisi de la situació del
sector agroalimentari i les seves perspectives de futur des de la vessant
laboral.
En les diferents intervencions i per part dels diferents ponents, del
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, de les Empreses,
de les Associacions empresarials i de la Federació Agroalimentària de CC.OO,
s’ha fet un repàs de la situació econòmica de la indústria, bones pràctiques en
els convenis col·lectius – i exposició de casos concrets de tres empreses, com:
Cobega, Panrico i Gedesco- i que quins son els plantejaments de cadascuna de les parts, empresaris i sindicats, de cara a una Estructura de la Negociació
Col·lectiva per a Catalunya que es correspongui més al territori i als diferents subsectors.
Les intervencions apunten el fort creixement del sector els darrers anys,
especialment el 1999, amb un augment del 11,5% en la xifra de vendes i
situant-se com a primer lloc en el sector industrial amb una participació del
16,7% , per davant del sector químic amb un 14%. Es destaca també la capacitat
de transformació de la producció agrària de la indústria i l’augment de les
importacions, fonamentalment a la Unió Europea, mentre les importacions -un 50%
per l’engreix animal- enlenteixen el seu creixement.

S’observa, però, que aquest creixement ha estat mes lent en l’aspecte de
l’ocupació, i per diverses raons, entre les quals es destaca la incorporació de
processos d’automatització, les últimes dades apunten a un lleuger descens.
El futur mes immediat de la indústria es veurà afectada per a supressió
d’assignació de quotes i d’incorporació de nous països a la Unió Europea. Països que si be ens poden obrir nous mercats, també son països amb certa tradició industrial i per tant amb capacitats per a competir amb els nostres productes.Aquesta incorporació, també, pot afectar a la distribució als fons estructurals de la UE.
Per afrontar aquests nous reptes sembla decisiu orientar la feina cap a la
millora de la qualitat dels productes, a la salut en el treball, al impacte
ambiental i a les relacions laborals, especialment en qualificació i
remuneració.
En la vessant de les relacions laborals s’expressen diferents inquietuds i
propostes, assenyalant la necessitat de generar un diàleg mes estret entorn a la situació de cada sector, essent important la creació de meses sectorials on es tractessin aquells temes que son estratègicament importants per a la indústria.
Una base essencial per a les relacions laborals es el Conveni Col·lectiu. Les
experiències concretes de les tres empreses que informen a les jornades sobre
les seves relacions laborals: Panrico, Gedesco i Cobega, mostren com s’han anat
resolen problemes i com encara en queden de pendents; en qualsevol cas expressen la diversitat de la negociació col·lectiva a la indústria agroalimentària, tant per l’activitat productiva de cadascuna d’elles com de model de negociació col.lectiva, articulada, o no, en la negociació sectorial.
Les intervencions sobre la estructura de la negociació col·lectiva, tema
d’actualitat per les recents negociacions de la Reforma de la Negociació
Col·lectiva, tenen una especial rellevància. Les intervencions sindicals
expressen la necessitat de tenir una estructura dels convenis mes racional i mes d’acord amb el sector/subsector i el territori. El nombre de convenis que tenim, alguns obsolets, no son suficients per a que tots els treballadors de la
indústria agroalimentària de Catalunya tinguin el seu conveni. A la indústria
agroalimentària de Catalunya si cal una reforma, i l’actual marc legislatiu no
ens ho impedeix. Alguns sectors ja tenen el seu Conveni sectorial de Catalunya, i així ho diu la representació d’Unió de Pagesos -com d’altres sector de Indústries de Preparats Alimentaris, Masses Congelades, Caves i Vins Escumosos-.
No es el cas dels subsectors de vins i licors; expressant la representació
empresarial diverses dificultats per a donar aquest pas.
La intervenció de la representació empresarial del sector carni -Fecic-,
assenyala la ubicació en un conveni estatal, però que fora bo desenvolupar
mecanismes d’intervenció per a resoldre aspectes específics de Catalunya.
Finalment les propostes de Pimec-Sefes, única intervenció de representació
empresarial intersectorial, aniria en la direcció de reforçar el marc de
relacions laborals de Catalunya i una estructura de la negociació col·lectiva
mes ordenada i sectorialitzada.
La Federació Agroalimentària de CC.OO. de Catalunya s’han fet propostes d’avui i de futur pròxim importants pel sector agroalimentari i que fore interessant que es concretessin en cadascun dels subsectors. Aquesta jornada hauria de ser un inici de futures reunions i contactes per a desenvolupar les qüestions
plantejades.

En el día de hoy se ha firmado el acuerdo definitivo sobre el plan de rejuvenecimiento y el empleo en SEAT, una vez que el Consejo de Administración de Seat reunido en Wolsburg ayer, haya dando el visto bueno al preacuerdo firmado por el Comité Intercentros de Seat y los sindicatos CCOO y UGT.

Este acuerdo según lo ya informado anteriormente, supone un potencial de 7000 personas puedan acogerse a la jubilación parcial a partir de los 60 años y la entrada de 7000 jóvenes que releven a los jubilados.

Esto supone mantener la plantilla de Seat y ponerla en buenas condiciones para asegurar el futuro.

En una reunión celebrada con el actual presidente de SEAT y futuro presidente del consorcio de VW Sr. Bernd Pischetsrieder , nos dio a conocer el nuevo presidente Andreas Shleef y nos anunció que ha principios de Marzo del 2002, nos presentarían las líneas estratégicas que supone la inclusión de la marca Seat en el grupo de marcas que lidera AUDI, en cuanto a la I+D y la estrategia de producto.

CCOO deseamos que este proyecto sea la consolidación para el futuro de la marca SEAT y que permita despejar las actuales incertidumbres.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 28 de novembre de 2001

CCOO de Catalunya ha recollit fins el dia d’avui 59.731 reclamacions individuals, d’empleats i empleades públics de Catalunya pel compliment de la sentència de l’Audiència Nacional que dona la raó al recurs de CCOO contra la congelació salarial de l’any 1997. Aquestes reclamacions, més les que ens segueixen arribant, seran lliurades a l’Audiència en el moment en que sigui pública la sentència del Tribunal Suprem a l’apel·lació que va fer el govern central a l’estiu.

Malgrat que el govern central està complicant la via jurídica amb el recurs al Suprem, CCOO segueix tots els tràmits jurídics per fer efectiu el compliment de la sentència. A l’estiu el govern va presentar recurs de cassació davant del Suprem i posteriorment CCOO ha presentat el seu escrit d’oposició a les intencions del govern.

CCOO ha demanat que el judici es faci amb vista oral (és a dir, amb presència de públic, premsa,…) i no per mitjà d’escrits. Aquesta petició, prevista legalment, pretén que el conjunt de la societat coneixi la justícia de les nostres peticions i que això alliberi la decisió del Tribunal de les pressions del govern.

La tàctica dilatòria del govern no fa més que acumular i augmentar el deute contret amb el empleats i empleades públics. Pel que fa a Catalunya el cost que hauria de pagar la Generalitat seria de 85.606.845.256 pessetes l’any 2001 pels seus 130.000 treballadors (les prop de 60.000 reclamacions individuals que ha canalitzat fins ara CCOO de Catalunya impliquen un deute acumulat de prop de 40.000 milions de pessetes). Malauradament el retard en aplicar la sentència de l’Audiència no fa més que incrementar en uns 20.000 milions anuals el deute acumulat de l’any 97.

Recordatori: Negociacions a Catalunya pel 2002

El proper dia 30 es reuneix per segona vegada (la primera fou el 31 d’octubre) la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya per tractar de les retribucions del 2002. En aquesta reunió CCOO exigirà a la Generalitat que la retribució del 2002 es negociï de manera autònoma i sobirana a Catalunya (sense dependència de la política del PP). CCOO reclama que l’any 2002 les retribucions creixin un 5% (el 2% d’inflació prevista; més el diferencial d’IPC del 2000 i 2001, un 2%; i 1% en concepte del deute acumulat). En qualsevol cas rebutgem que s’utilitzi el 2% com previsió de IPC pel 2002 i només es pot acceptar si s’inscriu en el marc d’una clàusula de revisió salarial que eviti qualsevol pèrdua de poder adquisitiu.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona 27 de novembre de 2001

Organitzada per Acció Jove- Joves de CCOO i la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya demà tindrá lloc una jornada sobre drogodependències al lloc de treball que es realitzarà a la sala d’actes de la seu de CCOO de Catalunya, Via Laietana ,16 de Barcelona.

Les jornades estan orientades a promoure la prevenció i la intervenció a l’àmbit laboral en problemes derivats de les drogodependències. A la jornada es presentarà la situació actual a les empreses i s’explicarà com actúa el sindicat en una problemàtica com aquesta. En aquest sentit es donaran a conèixer els instruments d’actuació al delegat inclosos en un curs de formació sindical que es farà més endavant.

El problema de les drogodependències al lloc de treball i les conseqüències que això està comportant s’ha converit malauradament en un fenòmen bastant extens i per tant exigeix una intervenió molt més definida i enèrgica que la feta fins ara.

A les 9.30 s’inciarà la jornada que comptarà amb diferents ponències sobre el marc teòric, experiències concretes en un centre de treball i una taula rodona sota el títol què passa actualment amb el consum de drogodependències al centre de treball?.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 26 de novembre de 2001

Us anunciem que demà, dimarts 27 de novembre, a les 13 hores, es procedirà a la signatura del Pacte Local per a l’Ocupació de la ciutat de Sant Adrià de Besòs.

La signatura es realitzarà a l’Ajuntament, amb la presència de l’alcalde i els Sindicats, CCOO i UGT.

Des de CCOO fent una valoració molt positiva d’aquest acord, en primer lloc Sant Adrià era l’única ciutat de la comarca del Barcelonès on no hi havia un marc local de concertació. I en segon lloc perquè preveu els temes que des de CCOO sempre hem cregut que són estratègics per emmarcar les actuacions en el territori, com són: el Consorci de la Mina, el PERI del mateix barri, l’impacte del 2004 i altres elements que concorreran en els propers anys a la ciutat.

L’acord es refereix de manera prioritària a les intervencions reequilibradores del mercat de treball local, als mecanismes de participació, als projectes urbanístics i d’habitatge, a la política social i al paper local en el si del Pacte industrial metropolità.

Barcelona, 27 de novembre de 2001