Els darrers cinquanta anys s’han caracteritzat per un creixement explosiu de la població urbana i de la circulació automobilística.
La urbanització cada vegada està més condicionada per l’automòbil. Moltes famílies han elegit viure «al camp» i tenen diversos
cotxes per satisfer llurs necessitats de mobilitat. Les conseqüències d’aquesta dispersió urbana són ben conegudes: dissolució
dels vincles socials de veïnatge, dependència de l’automòbil, allargament dels desplaçaments i augment de les despeses de
transport.

Per veure el document feu clic aquí

Una vegada més el Govern de la Generalitat, per boca dels responsables penitenciaris, ha fet un joc malabar, afirmant que realitzarien dues noves construccions de mòduls semiobert a Brians i Quatre Camins, i altres mesures, per pal·liar la situació d’augment que es pot donar amb la reforma penal que planteja el Govern del PP. Senzillament, aquestes afirmacions són rotundament falses: els equipaments plantejats, no són altres que aquells que el Govern ja va proposar al passat mes de juny com a resultat del motí de Quatre Camins, i per donar resposta a una important situació de saturació en aquell moment, no pas per pal·liar la situació d’increment de població reclusa que ens pot venir, i segur que ens vindrà, amb les reformes legals anunciades.

Pel que fa a les obres d’ampliació al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa, volem entendre que és un error, segurament com a fruit del desconeixement de la realitat, ja que en aquesta unitat no s’està construint res. En tot cas, es deuen voler referir al Pavelló Psiquiàtric de Brians, que s’inaugurarà properament, tot i que s’havia d’haver inaugurat fa força temps, és a dir, tampoc és una mesura per pal·liar cap efecte de les reformes penals. Senzillament han coincidit en el temps per pura casualitat i no com a fruit de cap previsió governamental.

Aquest és el cinisme d’un Govern que s’atorga una capacitat de gestió, de previsió i de propostes, quan tothom que hagi seguit els mitjans de comunicació aquest darrer any sap que les propostes que ara esmenten les van plantejar llavors, amb gran rebombori, com a importants mesures urgents per pal·liar la situació provocada, o millor dit evidenciada, pel motí de Quatre Camins, i per resoldre una situació de superpoblació que ja vivíem llavors.

Creiem, des de CCOO, que és necessari evidenciar públicament la falsedat i la hipocresia d’aquest Govern, que no té cap escrúpol a mentir descaradament en un tema tan important com aquest.

Des de CCOO exigim un pla per afrontar la situació que es produirà pròximament, gràcies a les reformes del Codi penal i de la Llei d’enjudiciament criminal que prepara el Govern del PP. Un pla que ha de preveure infraestructures, el personal necessari per posar en marxa les infraestructures i també una important adeqüació, a la nova realitat, dels diferents programes de tractament.

ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya, la Secretaria de Joves del País Valencià i ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de les Illes Balears han signat un protocol de col·laboració que consolida la voluntat de treball comú en cada cop més àmbits entre les tres confederacions.

Els responsables de les tres organitzacions han volgut destacar l’objectiu de potenciar l’ús social de la llengua catalana com a instrument de treball i de lluita sindical. En aquest sentit han manifestat que: «aquest acord ens permetrà promoure activitats que engresquin la joventut treballadora i fer de la nostra llengua un element de comunicació i de treball, de participació sindical i de formació sindical entre els treballadors i treballadores joves de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears». El protocol vol establir els marcs de convivència, d’intercanvi i de col·laboració entre el jovent de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, al mateix temps que donar a conèixer la unitat lingüística i cultural de tots tres territoris.

Aquest protocol tindrà una durada de dos anys, prorrogable per dos anys més. Destaca del protocol que totes tres organitzacions tindran com a referent l’1 de Maig, l’Onze de Setembre (Diada Nacional de Catalunya), el 9 d’Octubre i el 25 d’Abril (Diades Nacionals del País Valencià) i l’1 de Març (Diada de les Illes Balears) per organitzar activitats que engresquin la joventut treballadora, així com el compromís de portar delegacions unitàries en aquells projectes que fomentin l’intercanvi i el coneixement de la realitat sociolaboral de joves europeus.

Alrededor de 400 trabajadores/as del sector auxiliar del metal de la provincia de Tarragona asistieron a las diferentes asambleas que se realizaron ayer día 22 en los complejos de Repsol Química y de Petróleo.

Estas asambleas forman parte de las movilizaciones que se están llevando a cabo en la provincia de Tarragona con el objetivo de regular el sector de montaje y mantenimiento.
El próximo lunes día 26 a las 17 horas en el parking de contratistas, junto a la gasolinera SHELL de la Canonja N-340, se realizará de nuevo otra asamblea dirigida a las empresas auxiliares que prestan sus servicios entre otras a Bayer, Basf, Tarrgona Power, Aiscondel, Aragonesas, Erquimia, Equa.

Con estas asambleas y la del día 30 con los delegados/as de CC.OO y UGT, finalizará la 1ª fase de movilizaciones que han consistido en la información y en la distribución de las propuestas sindicales. En la asamblea del día 30, que se llevará a cabo en Sant Pere y Sant Pau, se propondrá, en el caso de persistir la negativa de APEMTA a negociar, otra serie de movilizaciones más duras que las ya realizadas

CCOO de Catalunya considera molt greus i mancades del mínim exigible de rigor les declaracions efectuades pel Sr. Jiménez de Parga, president del Tribunal Constitucional. Cal tenir en compte el fet que no és la primera vegada que efectua declaracions d’aquest tipus, mancades de la necessària prudència i imparcialitat inherents al seu càrrec institucional.

CCOO de Catalunya creiem que cal tenir un especial respecte per la important funció institucional del Tribunal Constitucional que és el garant del compliment i respecte de la pròpia Constitució, la qual cosa exigeix ser molt curosos amb tot el que fa referència a la seva més estricta neutralitat i objectivitat. Les declaracions del Sr. Jiménez de Parga han fet un mal favor al prestigi de la institució que ell presideix. Especialment pel fet que les seves declaracions creiem que són clarament contràries a la lletra i a l’esperit de la Constitució, el respecte a la qual ell i la institució que presideix són els responsables de vetllar. En les seves declaracions podríem dir que s’arriba a qüestionar la mateixa organització territorial i el caràcter plurinacional de l’Estat que la Constitució estableix.

CCOO de Catalunya instem el Sr. Jiménez de Parga a ser respectuós amb el càrrec que ocupa, mantenint la seva dignitat, la qual cosa és incompatible amb expressions irreflexives i profundament rebutjables com les que ha efectuat. I si no és capaç de respectar i mantenir el nivell de dignitat propi del càrrec institucional que ocupa, el que ha de fer és dimitir immediatament.

La Generalitat es nega a reconèixer la pèrdua de més de 2 punts del poder adquisitiu al 2002 i el major cost de la vida a Catalunya

CCOO reclama a la Generalitat una pujada retributiva per al 2003 del 4’7 % per garantir el manteniment del poder adquisitiu dels salaris dels empleats i empleades públics.

Aquest 4’7 que CCOO reclama correspon al reconeixement d’un deute de 2 punts del 2002, per la diferència entre l’augment retributiu del 2 % i la inflació a final d’any, que ha estat del 4,% (el 4’3 a Catalunya), més la pujada retributiva bàsica per a tots els funcionaris de l’Estat per al 2003, que ha estat del 2’7 %.

Per CCOO la negativa, donada d’inflació del 2002, posa de manifest la necessitat que les negociacions sobre les retribucions dels empleats públics considerin aquesta revisió salarial del 2002, i prevegin per a finals d’any una nova revisió en funció del que passi el 2003. Aquestes qüestions ja varen ser pactades amb la Generalitat l’any 2000 i l’any 2002.

El nou sistema de finançament de Catalunya, signat fa més d’un any pel Govern, ha de possibilitar, tal com s’ha plantejat sempre per les parts, l’establiment d’un marc català de relacions sociolaborals també entre els empleats i empleades públics, que tingui presents les especials característiques de la nostra realitat pel que fa a les condicions de treball, i en especial a l’adequació al nivell socioeconòmic de Catalunya i al superior nivell (i cost) de la vida en relació a la mitjana estatal. És per això que CCOO reclama que aquestes negociacions garanteixin l’adequació de les retribucions dels empleats i empleades públics de Catalunya a la realitat catalana, en què els preus de l’habitatge, de l’alimentació, del transport, dels serveis, estan per sobre de la mitjana estatal.