En la circular interna de Nissan distribuida en el día de hoy la empresa ha comunicado que adoptará las siguientes medidas:

a) Que se mantendrá, sin perjuicio del fallo de la sentencia del TSJC, la aplicación del XVII Convenio Colectivo

b) Que se procederá en breve a aplicar los incrementos salariales acordados para el 2003, así como la revisión salarial.

Todo ello demuestra las tesis de CCOO, que ya advirtió de las maniobras previas a las elecciones de la dirección de Nissan con el objetivo de presionar a los trabajadores e influir en la decisión de su voto. Los hechos han demostrado que el efecto pretendido fue el contrario.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de febrer de 2003

Els professors i alumnes dels centres d’ensenyament d’idiomes volem denunciar la passivitat del Departament d’Ensenyament davant l’actual crisi dels centres d’ensenyament d’idiomes. La sensació d’impotència i indefensió, tant dels uns com dels altres, és cada dia més gran. Els Departaments de Treball i Consum surten cada dia amb noves cortines de fum per tal d’apaivagar la indignació de l’opinió pública davant la incompetència manifesta de les administracions públiques a l’hora de preveure i gestionar l’actual crisi. No es proposen solucions ràpides que permetin als alumnes deixar de pagar uns cursos que ja no existeixen, no s’ofereixen els mitjans per tal que aquests alumnes es reuneixin i s’organitzin per presentar demandes col·lectives, no es fa arribar la informació als consumidors amb eficiència’ A més ja s’ha reconegut des de Consum, fa anys, que es té constància de la perillositat i la precarietat del sector.

Pel que fa als treballadors, una gran majoria s’han quedat sense feina i tenen molts problemes per trobar-la en un sector que pateix una greu crisi de confiança. Fins ara, l’Administració només ha fet un organigrama de bones intencions, codis ètics i de bona conducta i poca cosa més. Demà mateix poden aparèixer nous Opening, Brighton, etc. La creació de noves escoles oficials d’idiomes és una bona notícia, però no és una solució al problema, és una altra cortina de fum per no haver d’entrar a regular el sector.

És per això que els sotasignants convoquem una concentració el dimecres 26 a les 13:30 davant del Departament d’Ensenyament (Via Augusta, 202), amb roda de premsa prèvia.

Federació d’Ensenyament CCOO
ACACO (Associació d’Afectats pel Tancament d’Opening)
Associació d’Afectats Brighton
Associació d’Afectats Cambridge

CCOO de Catalunya es felicita pels resultats de les eleccions sindicals a NISSAN, que tenen el significat de ratificar per part de la plantilla, en especial dels joves treballadors, la sentència judicial del TSJC sobre la doble escala. La sentència donada pels treballadors és inapel·lable, els treballadors, especialment els treballadors dels tallers, els més afectats pel tema de la doble escala, han donat a CCOO el seu suport majoritari, definint clarament qui volen que els representi en la negociació del seu futur. Els resultats electorals han fet augmentar significativament la representativitat de CCOO a Catalunya i a l’Estat, alhora que redueixen encara més significativament la de la UGT. Fins i tot li deixen clar a aquest sindicat que, posats a optar pels qui defensen opcions corporatives, prefereixen l’opció original que representa el SIGEN.

CCOO de Catalunya felicitem els treballadors de NISAN, que han sabut donar resposta tant a les polítiques d’intimidació com de resignació, que sens dubte no són les que poden defensar els interessos immediats i futurs dels treballadors ni signifiquen ni donen cap alternativa. CCOO de Catalunya instem UGT a canviar la seva posició actual, abandonar les polítiques d’enfrontament i retrobar la unitat d’acció amb CCOO com la millor forma de trobar una sortida favorable i beneficiosa, en l’actual situació, per als treballadors de NISSAN i en general per al conjunt del sector de l’automoció.

CCOO de Catalunya, a través d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, instarem el conjunt de l’associacionisme juvenil a rebutjar les pràctiques empresarials que pretenen basar la competitivitat en baixos sous per als treballadors joves.

CCOO de Catalunya i Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya considerem que cal oferir un futur laboral i social per a la nostra joventut a partir de feina fixa, qualificada i de qualitat, que garanteixi el seu futur personal i professional i alhora el futur de competitivitat basat en la creació de valor afegit de les nostres empreses.

Aquests últims dies estem assistint al debat social, tan interessant com malaurat, respecte a les famoses dobles escales salarials signades en algunes empreses, que tenen com a pacients receptors d’aquestes fórmules els joves treballadors del sector de l’automoció de Catalunya.

Recordem que en determinades empreses s’han pactat salaris inferiors adreçats a aquells joves que s’incorporen a l’empresa. Cal dir que normalment es tracta d’empreses que ni tan sols creen nous llocs de treball sinó que es tracta de renovar plantilles i fer-ho com més barat millor. En definitiva ofereixen als nous treballadors i treballadores, generalment gent jove, ocupació a canvi de cobrar un salari inferior al que està previst en el conveni. La doble escala salarial comporta, doncs, un xantatge inacceptable i una discriminació per als i les joves, en tant que trenca el principi de a igual feina d’igual valor, igual salari.

ACCIÓ JOVE ‘ Joves de CCOO no hem volgut restar impassibles en aquest debat i volem prendre la paraula per manifestar el nostre rebuig a aquestes fórmules contractuals, i més quan no garanteixen ocupació de qualitat i segura per al futur. Entenem que són negatives en termes econòmics i socials per als joves treballadors catalans, primer perquè segmenten la possibilitat de reivindicacions unitàries en una mateixa plantilla i també perquè afavoreixen el sindicalisme corporatiu o de col·lectiu, perquè segons com se signin ens aboquen a una pèrdua salarial perpètua i també perquè trenquen la possibilitat d’aplicar la nova directiva europea sobre igualtat de tracte.

Caldria recordar que més del 60 % de joves catalans que treballen ho fan en condicions de temporalitat, rotant en diferents llocs de treball de la mateixa empresa, amb més risc de patir accidents de treball que treballadors indefinits, amb clares mancances de qualificació i formació en el seu lloc de treball i, per si això fos poca cosa, obligats a percebre menys salari que la resta dels seus companys pel fet d’haver nascut alguns anys després. Conseqüència directa d’això és l’augment dels obstacles en l’emancipació respecte de les llars familiars de milers de joves treballadors catalans, posant de manifest l’altra precarietat existent en la nostra societat, la social.

Per ACCIÓ JOVE i CCOO de Catalunya, l’estratègia sindical ha de prioritzar la defensa de l’ocupació i la reducció de la precarietat, la defensa i la millora del poder adquisitiu dels salaris i la modernització tecnològica i l’organització del treball, com a alternatives a un model econòmic-industrial català que a totes llums fa fallida.

Volem acabar amb una última demanda: fem un debat rigorós amb tots els agents socials implicats fora de contextos electorals i expliquem quin model de relacions laborals de futur volem per als 900 joves que havien d’entrar a treballar a Nissan, per als joves d’Estora Enso o per als joves treballadors de la mateixa Pirelli del Bages, per posar alguns exemples, perquè, si no, malauradament, donaran l’esquena definitivament al sindicalisme de classe.

Per tot això, ACCIÓ JOVE considerem que la joventut treballadora hem de tenir un futur laboral i social a partir de la feina fixa, qualificada i de qualitat, que garanteixi el nostre futur professional i alhora el futur de competitivitat basat en la creació de valor afegit de les nostres empreses.

JOSEP M. ROMERO VELARDE
Coordinador d’ACCIÓ JOVE ‘ Joves de CCOO de Catalunya.

La Federació d’Administració Pública de CCOO ha interposat un recurs contra el Reial Decret 707/2002, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el reglament sobre el procediment administratiu especial d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i per la imposició de mesures correctores d’incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals dins l’àmbit de l’Administració general de l’Estat.

Aquest reglament impedeix que un empleat públic pugui denunciar l’Administració quan aquesta incompleixi la normativa de prevenció de riscos laborals, i tan sols ho podran fer els representants dels treballadors. Per tant, allà on no hi hagi representants no es podrà fer cap denúncia. Aquest fet és un greuge comparatiu amb els treballadors de les empreses privades que sí que poden efectuar la denúncia, i és una clara salvaguarda de l’Administració davant les seves actuacions irregulars en matèria de salut laboral.

Segons CCOO, el Reial Decret adopta diferents mesures que pretenen dissuadir els representants dels treballadors de posar denúncies, i els obliga abans de denunciar a fer un seguit d’actuacions i fins i tot informes dels comitès de seguretat i salut, que fan molt difícil la denúncia.

El polígon és inaccessible a peu mentre que el 25 % de
la superfície l’ocupen aparcaments de grans empreses

Avui, 20 d’octubre de 2002
Oriol Pàmies
BARCELONA

A la Zona Franca, l’àrea industrial més important de Barcelona, on treballen més de 43.000 persones, només s’hi pot arribar amb autobús i amb cotxe, que és el sistema elegit per la gran majoria, a pesar de la congestió en hores d’entrada i sortida de la feina, els accidents i el cost en temps i diners. Comissions Obreres promou un estudi, finançat pel Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament, per racionalitzar la mobilitat al polígon en benefici de la qualitat de vida dels treballadors i la productivitat de les empreses.
El polígon de la Zona Franca ocupa 6 milions de metres quadrats, del que havien de ser dipòsits d’un port franc mai construït, entre Montjuïc i el riu Llobregat, i allotja 250 empreses en parcel·les llogades. A pesar de publicitar-se com «una de les àrees industrials més ben comunicades d’Europa», no és aquesta la impressió que tenen els qui hi van de manera obligada per feina o per gestions. «No és accessible a peu ni en bicicleta. Els autobusos, a pesar que han millorat la freqüència, són insuficients, mentre que el 25 per cent de la superfície està destinada a aparcaments en grans empreses i el moviment de cotxes arriba a punts de col·lapse», resumeix Manel Ferri, responsable de mobilitat de CCOO de Catalunya.

La preocupació sindical per la mobilitat arrenca de la constatació que, amb el fenomen de la deslocalització d’empreses, «els guanys dels convenis se’ls enduen les despeses creixents en viatges», assenyala Ferri, a banda que la meitat dels accidents laborals passen en aquests desplaçaments, i un 25 per cent són de circulació. A més, hi ha un 55 per cent de població sense carnet de conduir, sobretot dones, que resulta discriminada.

Des del punt de vista empresarial, l’aposta generalitzada per l’ecomobilitat també tindria efectes en la productivitat, en reduir les baixes laborals i disminuir les despeses en transport col·lectiu -una sola empresa d’automoció de la Zona Franca disposa de 23 línies privades d’autobús.

La part inicial de l’estudi que dirigeix Ferri consisteix en una enquesta sobre hàbits de mobilitat, que en una primera fase, de 500 qüestionaris, confirma la dependència del cotxe particular i l’abast del problema dels accidents de trànsit, perquè tothom admet haver-ne tingut, però apunta una «tendència al canvi cap al transport públic». En aquest sentit, s’espera amb candeletes l’arribada de la línia 9 del metro, prevista per al 2007, però també s’adverteix que, quan hi ha cinc torns de treball, «es necessiten més possibilitats».

Propostes
Pel que fa a les mesures que suggerirà l’estudi, «seran de cost econòmic baix i implantació immediata». Ferri avança que es proposarà constituir una autoritat del transport a escala del polígon per coordinar la mobilitat i oferir els serveis de transport amb integració tarifària als treballadors de totes les empreses. També es demanarà que s’habilitin passos per a vianants i rutes segures per a bicicletes, que es reforci el transport públic i que es reorganitzin els autobusos d’empresa. Respecte al vehicle privat, es buscaran maneres d’afavorir-ne l’ús col·lectiu, oferint, per exemple, aparcaments preferents a qui el comparteixi.

Francesc Narváez, regidor de Mobilitat, va trobar en principi «assumible» aquest esborrany de recomanacions, dins d’un «camí per afavorir un ús més racional dels mitjans de transport». L’Ajuntament, va recordar, ja participa en un projecte semblant amb la Universitat Politècnica, en el marc d’una política «d’intervenir en grans concentracions de persones».

Pel que fa a la possibilitat d’implantar restriccions a l’ús del cotxe particular, Narváez va mostrar-se confiat que «si s’encerta en les solucions, una part dels cotxes ja no arribaran al polígon». El regidor tampoc no es va estar de remarcar que si anys enrere s’hagués tirat endavant la prolongació de la línia 2 del metro fins a la Zona Franca, no s’hauria arribat a la situació actual.

Viernes, 21 de febrero de 2003, Melbourne (la CIOSL EnLínea): Las mujeres presentes en la VIII Conferencia Mundial de la CIOSL para la Mujer lanzaron un reto a los sindicatos del mundo: que reformen sus estructuras a fin de que en ellas se dé mayor espacio a las mujeres y a la juventud y que reflejen la creciente cantidad de mujeres de su membresía. La alternativa es una muerte paulatina.

Durante cuatro días, en Melbourne, Australia, más de 500 mujeres de todas las latitudes del planeta discutieron además cuestiones como la guerra en Iraq, la necesidad de forjar alianzas con organizaciones no gubernamentales y organizaciones de mujeres, como así también las estrategias para conseguir la adhesión de mayor cantidad de mujeres al movimiento sindical

La conferencia comenzó el martes 18 de febrero, con un discurso de la primera ministra de Nueva Zelanda, Helen Clark, pero también hicieron uso de la palabra el secretario general de la CIOSL, Guy Ryder, y la presidenta de la central ACTU, Sharan Burrow. La central ACTU era la anfitriona de la conferencia.

El día jueves, las participantes de la Conferencia hicieron una pequeña interrupción en sus trabajos para concentrarse en el centro de Melbourne a fin de dar a conocer su respaldo a la licencia paga de maternidad para las mujeres australianas. Por increíble que parezca, Australia es uno de los dos únicos países de la OCDE (junto con Estados Unidos) que no tiene licencia paga de maternidad.

Elsa Ramos, directora de Igualdad y Juventud de la CIOSL, declaró que en la conferencia se contemplaba a los sindicatos con ojos de mujer. «‘Y qué se ve? Muchas cosas buenas, pero también muchas otras que tienen que cambiar», declaró. «Las buenas noticias son que muchas mujeres se están incorporando a los sindicatos a pesar del predominio masculino en nuestras estructuras, por lo que sabemos que estamos haciendo algo bueno. Además, en algunos países como Australia y los países nórdicos, ya tenemos paridad de género en nuestras estructuras.»

Elsa Ramos dijo que la conferencia pone de relieve la necesidad de que los sindicatos tomen más medidas urgentes para conseguir el cambio cultural indispensable para que nuestro movimiento realmente incorpore en su seno a las mujeres y la juventud.

«Esta conferencia se concentró en las estrategias. Ya llevamos muchos años hciendo investigación y desarrollando planes de acción.»

«Hablando en términos más concretos, queremos que en el próximo Congreso Mundial de la CIOSL, a llevarse a cabo en Japón el año próximo, haya equidad de géneros en nuestras delegaciones, conforme a lo estipulado en los Estatutos de a CIOSL.»
Discutió asimismo la campaña de sindicalización que la agrupación
Global Unions (Sindicatos Mundiales) lanzó el año pasado, con su visión de los sindicatos como vehículos para que las trabajadoras logren igualdad y justicia. Los sindicatos tienen un enorme incentivo: las mujeres constituyen para ellos una gran fuente de crecimiento y fuerza.

No a la guerra

La conferencia tuvo lugar bajo el espectro de una guerra inminente y se mostró firme en su pedido de que no se la lleve a cabo y en lo imperioso de encontrar soluciones pacíficas al conflicto, dentro del marco de las Naciones Unidas. En una resolución adoptada en la conferencia se hizo hincapié en que las consecuencias de cualquier guerra son siempre catastróficas para las mujeres y los niños.

Sindicalización de mujeres

La conferencia reconoció la negativa influencia de la mundialización en las mujeres.

Una de las metas clave que identificó la conferencia como prioridad para las labores de sindicalización y crecimiento son los trabajadores y trabajadoras atípicos y quienes integran la economía informal. El éxito en esos ámbitos exigirá que se utilicen estrategias innovadoras y que se forjen alianzas con cooperativas y organizaciones constituidas basándose en una membresía. Una alta prioridad es llegar a las jóvenes, que constituyen el grueso de la fuerza laboral de las zonas francas de exportación.

El inestimable valor de compartir experiencias

Dando fin a la conferencia, Helen Creed, presidenta del Comité Femenino de la CIOSL, enunció importantes directrices políticas para la CIOSL con miras al próximo Congreso Mundial de 2004.

«Hemos desarrollado estrategias concretas y hemos promovido un intercambio de información y de experiencias entre mujeres sindicalistas.»

«Lo hemos hecho a través de los procedimientos oficiales de la conferencia, a través de las actividades sociales y a través de redes que se fueron estableciendo de persona a persona a lo largo de esos cuatro días.»
«Hemos buscado reforzar la solidaridad tanto dentro como fuera del movimiento sindical. Sé que al término de esta conferencia sentiré de manera más profunda lo que son realmente el compañerismo y la solidaridad.»