Tomás Borge era l’últim dels supervivents del grup d’estudiants que, el 1961, van fundar el Frente de Liberación Nacional (FSLNB), que va posar fi a quatre dècades de dictadura de la família Somoza a Nicaragua.
Borge ha mort a l’edat de 81 anys, i estava considerat com el més radical dels nou comandants que es van fer amb el poder de Managua el 1979.
El nostre company Joseba Mendizabal, responsable de Cooperació de CCOO Vallès Oriental – Maresme, va coincidir amb ell a la revolució sandinista i ens ha fet arribar una carta dirigida a ell després de saber la noticia del a seva mort.
Aquest matí m’he despertat amb la notícia de la mort de Tomás Borge.
Mentre els titulars dels diaris en aquesta Espanya cada vegada més negra parlen de Tomás Borge com el «polícia de l’Estat, repressor en la revolució sandinista, assassí, etc.», jo el recordaré com allò que va ser: un home íntegre, fidel als seus principis, comandant guerriller que va complir el paper que li va demanar la seva pàtria. Tomás, que va formar part de la direcció històrica del FSLN, del qual va ser fundador, no va renunciar als seus ideals després de la derrota en les eleccions de 1990, va seguir en la lluita i així ha mort. essent un exemple per els que encara diem en veu alta i sense matisos: sóc sandinista, crec en la revolució del poble, em sento orgullós de poder seguir fidel a la revolució, tan de bo jo, algun dia, pugui dir, com vosaltres, que moriré amb el cap aixecat, sense haver estat deslleial als meus principis.
Recordo un dia, acabat d’arribar de les terres nicaragüenques, en ple procés de la lluita armada, en què et vas dirigir cap a mi i vaig pensar-me que m’agraïries que estigués amb vosaltres, però les teves paraules van ser alguna cosa com ara: «que carai hi fas tu, aquí, en lloc de fer la revolució al teu país?» Uf, encara sort que els meus companys van posar-se a riure perquè jo em vaig quedar gelat. Seguiràs sempre en el meu record.
Gràcies, Tomás; gràcies, comandant; gràcies, amic; aquesta revolució té un noi mort que mai no morirà.