L’enduriment de les condicions d’accés a la RMI persegueixen només finalitats d’estalvi econòmic i no tenen en compte les necessitats socials de la ciutadania a Catalunya
Els departaments d’Empresa i Ocupació i el de Benestar Social i Família enduriran les condicions d’accés a la renda mínima d’inserció (RMI), d’acord amb allò que va establir la Llei 7/2011 de mesures fiscals i financeres, que CCOO ja va denunciar en el seu dia per vulnerar el requisit de dictamen per part del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, així com la resta d’espais de concertació social.
CCOO de Catalunya considera que darrere de la modificació dels requisits d’accés a la RMI s’amaga, únicament, l’objectiu d’estalvi econòmic que el mateix Govern reconeix quan insisteix en què s’estan produint desajustos en la RMI perquè està absorbint la problemàtica derivada del mercat de treball i del sistema de protecció social.
Tot i que responsables polítics afirmen que es pretén recuperar la funció original d’ajudar a persones amb greus dificultats econòmiques i socials sense fonts d’ingressos, el cert és que les necessitats socials i econòmiques de la ciutadania passen a un segon terme i pren protagonisme la reducció de la despesa per la via que menys persones, per menys temps i en menor quantia, percebin la RMI.
Així mateix, CCOO de Catalunya denunciem que el Govern pretengui fer creure a l’opinió pública que les persones en una situació de major vulnerabilitat social, com són els beneficiaris de la RMI, cometen frau per aconseguir ajuts socials i que, per poder lluitar contra les estafes es veu obligat a endurir les condicions d’accés i la protecció de la RMI.
Les noves condicions de residència per ser beneficiari, que passen d’un a dos anys i exigència de romandre ininterrompudament a Catalunya mentre es percep l’ajut, pot suposar que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebin un tracte diferent per raó del seu origen. El risc d’exclusió social i econòmica de les persones immigrants és superior, ja que no tenen un coixí familiar ni social al país d’arribada.
L’únic sentit d’impedir l’accés a la RMI a les persones que han perdut la feina i han esgotat la protecció per atur, almenys durant els primers 6 mesos, només és denegar prestacions al major nombre de persones, ja que l’objectiu de la RMI no és altre que donar suport a totes les persones que el precisin per atendre les necessitats bàsiques amb els recursos convenients per al seu manteniment. Així mateix, tot i recordar-se que la RMI ha d’afavorir la inserció o reinserció social i laboral, s’elimina la possibilitat de compatibilitzar temporalment part de la prestació amb un salari.
El fet que el còmput d’ingressos màxims es retrotraigui a 12 mesos pot generar situacions de dificultat de subsistència extremes.
Limitar a un màxim de 60 mesos la percepció de la prestació en un moment com l’actual, amb escasses perspectives de recuperació de l’ocupació i amb un elevat nombre de persones amb més de 50 anys amb poques opcions de retorn al mercat de treball, pot fer difícil sobreviure dignament.
Fixar el salari mínim interprofessional com a topall de la quantia de la RMI pot provocar situacions d’insuficiència econòmica d’unitats de convivència àmplies i amb dificultats socials.
La nova regulació de la RMI amplia la discrecionalitat del Govern, per una banda perquè condiciona l’aprovació d’expedients a la disponibilitat pressupostària, i per una altra perquè elimina el compromís de què anualment s’actualitzi la RMI amb l’IPC i s’estableix una condició indeterminada com és l’evolució de la situació econòmica general.
Per tant, des de CCOO de Catalunya rebutgem frontalment la forma com el Govern ha procedit a la reforma de la RMI, sense tenir en compte ni l’opinió dels agents socials, qui, conjuntament amb el Govern va crear el Programa de la RMI l’any 1990, ni les propostes de redisseny de la RMI que van sorgir de l’Acord estratègic; ens oposem a una modificació que anteposa l’estalvi pressupostari al benestar de la ciutadania de Catalunya i denunciem que es pretengui traslladar la responsabilitat sobre l’excessiu cost dels ajuts socials en un moment crític de crisi econòmica i d’atur, a les persones que perceben prestacions acusant-les injustament de cometre frau.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 3 d’agost de 2011