A) Actualment, el fet migratori és una realitat en la nostra societat i en el centre de treball. Avui ja ningú no posa en qüestió que la immigració és una realitat estructural de la nostra societat. Els treballadors estrangers representen ja el 14,3 % de les altes en la Seguretat Social, entre els quals el 12 % són treballadors extracomunitaris que s’ocupen en diferents sectors d’activitats: construcció, 21,86 %; hostaleria, 17,37 %; immobiliàries i empreses de màrketing, 17,32 %; comerç i reparacions de vehicles, 15,71 %; indústries manufactureres, 12,46 %; règim agrari, 12,89 %; règim especial d’empleades de llars, 10 %, i autònoms, 7,64 %. Als 438.000 estrangers d’alta en la Seguretat Social, s’hi han d’afegir els treballadors immigrants que estan treballant en l’economia submergida, que són prop del 25 %, sobretot en el servei domèstic.
B) Aquesta nova realitat comporta també noves formes de discriminació: segons diferents estudis, els treballadors immigrants cobren un 32 % menys que els espanyols, en gran mesura per les característiques específiques dels llocs de treball que ocupen els estrangers, que es concentren en sectors en què els salaris són els més baixos. Altres estudis demostren que, en els mateixos sectors d’activitats, els salaris dels treballadors immigrants són un 20 % menys del previst en els convenis del sector, treballen més hores i estan subjectes a més accidents laborals.
C) Entre treballadors estrangers, la sinistralitat és del 200 % més que entre els treballadors nacionals.
D) L’estabilitat laboral d’aquest col·lectiu també és molt baixa, ja que el 50 % dels ocupats tenen un contracte temporal i la seva antiguitat mitjana en l’empresa és d’un any.
E) Segon les dades de la Cambra de Barcelona, els treballadors estrangers mostren una taxa de participació en la formació contínua inferior als treballadors nacionals. La discriminació en l’accés al treball i en la promoció professional es constata en el desajust entre el nivell d’estudis de les persones immigrades i els sectors on treballen, en general sectors de poca qualificació. Segons les dades del CITE, el 37,7 % de les persones immigrades tenen estudis mitjans, el 16 % estudis universitaris i el 4 % estudis professionals. Unes qualificacions que no s’aprofiten en el nostre model econòmic i en la millora de la producció.
Així mateix, aquesta nova situació comporta importants reptes per a les empreses, per a les organitzacions sindicals i per a les administracions. Les empreses, els sindicats i l’Administració han de donar respostes a:
1) L’ordenació del flux de treballadors immigrants i la contractació des dels països d’origen, segons les necessitats reals del nostre mercat de treball, especialment pel que fa a mà d’obra qualificada.
2) La lluita contra l’economia submergida.
3) La gestió de la diversitat en el centre de treball.
4) L’establiment de mecanismes de control de la no-discriminació per raons d’origen (segons les directrius europees i l’Acord Interprofessional de Catalunya).
5) El desconeixement per part dels nous treballadors de procedència estrangera del funcionament del mercat, dels drets i deures, i les mesures de prevenció de riscos laborals.
És per això que cal adoptar mesures per evitar la discriminació laboral i per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció professional i la formació en el si de l’empresa.
Amb motiu del 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant, des de CCOO volem fer una crida a les associacions empresarials, i a l’Administració perquè tots plegats arribem a un acord per la no-discriminació i per la gestió de la diversitat en els centres de treball. Aquest pacte ha de prioritzar entre altres els següents aspectes:
– La dotació dels recursos necessaris (materials i humans) per garantir el funcionament àgil i eficaç de les vies de contractació als països d’origen.
– L’increment dels recursos de la Inspecció de Treball, per tenir com a prioritat en les seves actuacions la lluita contra l’economia submergida, la no-discriminació i la igualtat en els salaris i en les condicions laborals.
– Agilitar les tramitacions de les homologacions de titulacions acadèmiques i professionals dels treballadors immigrants aconseguides en els seus països d’origen, per afavorir la promoció i l’ocupació de qualitat entre els estrangers.
– L’establiment de mesures de l’Administració per promoure l’aplicació dels drets reconeguts dels treballadors estrangers en l’accés laboral a les administracions públiques amb contracte laboral
– L’elaboració d’un pla d’acollida a l’empresa amb participació sindical, que prevegi l’orientació i la formació en drets i deures en el món laboral i la prevenció de riscos en salut laboral
– La participació dels treballadors en la gestió dels temps de treball per arribar a la flexibilitat personalitzada, com una resposta a la conciliació del temps de treball amb la família i per donar sortida a les festes de tipus cultural i religiós.
En definitiva, és evident que la presència cada cop més important de treballadors estrangers en els nostres centres de treball i en un nombre creixent de sectors d’activitat representa un repte cada cop més gran per a sindicats, patronals i administracions. Per això, des de CCOO de Catalunya cridem tots els agents implicats a iniciar el diàleg per arribar a un PACTE PER LA DIVERSITAT, I PER LA NO-DISCRIMINACIÓ AL CENTRE DE TREBALL.
Barcelona 15-12-2006
Feu clic per veure la proposta d’un pacte per la gestió de la diversitat i per la no discriminació al centre de treball