Article de premsa ‘Regió7’
Josep Fuentes
Secretari d’Acció Socioeconòmica CCOO Bages-Berguedà
Les polítiques impulsades per les autoritats de la Unió Europea són preocupants: hem passat d’una lleu recuperació a una nova recessió, han augmentat l’atur, la pobresa i la desigualtat. La UE viu una crisi econòmica, social i política.
L’aplicació d’aquestes polítiques de retallades socials a Espanya i Catalunya ha tingut efectes molt negatius: 5,3 milions de treballadors/es en atur, casi el 50% de joves que volen treballar estan a l’atur i cada dia més persones i famílies en atur no reben prestacions.
En aquest context el Govern central ha aprovat per decret, sense cap consulta als agents socials, una reforma que és el major atac als drets dels treballadors/es en la democràcia. La reforma laboral del PP, amb el suport de CiU –tot i que la reforma envaeix competències de la Generalitat-, ha iniciat el procés de debat i esmenes al Congrés.
La reforma, simplificant, comporta: facilita i abarateix l’acomiadament, especialment per causes objectives i fins i tot com a mesura preventiva, aprofundeix en la temporalitat i la precarietat, atorga a l’empresari poder absolut sobre les condicions de treball –jornada, horari, sistema de remuneració, quantia salarial…-, elimina l’autorització administrativa dels expedient de regulació de l’ocupació, deixant la decisió en mans de l’empresari, discrimina els aturats/des en l’accés al treball segons que tinguin prestació o no, i permet als empresaris incomplir les condicions establertes en els convenis col·lectius.
Destaquen dos arguments del Govern: que calia renovar la legislació laboral per permetre a les empreses adaptar-se als nous temps i que més endavant crearà ocupació. Però hauríem de fer-nos algunes preguntes: Com és que amb la mateixa legislació, la dècada abans de la crisi vam ser dels països que creàvem més ocupació? Com és que amb les mateixes lleis, al País Basc hi ha un atur de l’11% i a Andalusia del 32%? Com és que les empreses exportadores amb més personal fix i millors salaris són competitives i mantenen la quota d’exportació? Com és que amb igual legislació la indústria té una temporalitat del 15% i els serveis del 35%? Com és que som el país que hem destruït més treball autònom, a qui no afecta la legislació laboral? Com pot ser que Espanya i Irlanda, que té unes lleis laborals molt desreguladores, som els països amb més atur?
Tot plegat ens fa pensar que són altres els elements que promouen l’activitat econòmica, la competitivitat de les empreses i la creació d’ocupació. L’accés al crèdit per part d’empreses i famílies, la investigació i el desenvolupament, la formació d’empresaris i treballadors/es, la modernització de maquinària i instal·lacions, la producció de béns i serveis amb un alt valor afegit, la millora de l’organització del treball, potser en són la vertadera explicació. I afegiria, si volem treballadors/es implicats en els projectes de les empreses, la manera d’aconseguir-ho és amb el diàleg, la participació, l’acord i el respecte als seus drets i condicions laborals. Unes relacions laborals autoritàries aporten malestar i conflictivitat.
La crisi l’ha generat el sector financer especulatiu, actuant sense cap control ni escrúpol, per aconseguir els màxims beneficis en el menor temps possible i sense assumir cap responsabilitat sobre els greus perjudicis que han provocat a la gran majoria de la població. Ara vol seguir obtenint grans beneficis, amb l’excusa de la crisi, retallant drets, salaris i prestacions socials –sanitat, ensenyament, serveis socials…-.
Per defensar els drets i les condicions dels treballadors/es els sindicats hem convocat una vaga general per al proper 29 de març. Perquè considerem que aquesta reforma és injusta amb els treballadors/es i trenca l’equilibri de poders en les relacions laborals entre les parts. Perquè és ineficient per reactivar l’economia i el progrés del país. Perquè és inútil per crear ocupació; al contrari, salaris més baixos i més inseguretat signifiquen menys consum i per tant menys producció i vendes i més atur. I per exigir al Govern que rectifiqui els continguts de la reforma laboral mitjançant el diàleg i l’acord social.