El passat dimecres,
una gran majoria del personal d’Althaia participava i referendava el principi d’acord que Comitès i Seccions
Sindicals havien arribat amb l’empresa. Un acord que segurament és dels
millors, en realitat dels menys dolents que s’han donat en circumstàncies
similars a altres hospitals de Catalunya, i per això cal felicitar a les
persones que representant al personal d’Althaia han portat la negociació.
Si tingués de
definir en poques paraules l’acord, diria: un acord a contracor i per
solidaritat. A contracor perquè el personal d’Althaia sense ser responsable
dels dèficits de
Generalitat
perd injustament les pagues per objectius que els corresponen i en un context
en el que porten diversos anys sense conveni conveni col·lectiu i amb pèrdues
de poder adquisitiu. Per solidaritat, perquè el personal d’Althaia ha posat per
davant de tot, que cap treballador/a sigui acomiadat o suspès el seu contracte
per l’ERO que plantejava com alternativa la direcció.
El que està
succeint te conseqüències en diversos ordres. La il·lusió del nou hospital, que
és necessari que s’acabi de construir, queda devaluada. Amb quina ànim veu el
personal d’Althaia les inversions pel nou hospital, quan paral·lelament hi han persones que no se’ls ha renovat el
contracte, a altres se’ls ha reduït la jornada laboral per tant els ingressos,
i a pràcticament tothom se’ls deixa d’abonar les pagues per objectius? Al costat de tot això, hi ha l’impacte que
les retallades tenen en els serveis assistencials com a vingut denunciant
de
del Bages.
Les retallades
imposades pel Departament de Sanitat de
trencar la negociació col·lectiva entre les parts, és a dir, el dret a negociar
les condicions laborals entre entre empresaris i sindicats de la xarxa
d’hospitals de
Signifiquen també
traslladar la solució del dèficit, exclusivament als col·lectius dels
treballadors i dels usuaris. La no renovació de contractes i les retallades de
sous que pateixen 2500 o 3000 treballadors/es de la sanitat bagenca –Althaia,
ICS i Fundació Sociosanitària de Manresa- comportarà menys consum pels nostre comerç i
serveis i generaran més atur. Aquestes retallades retarden la recuperació
econòmica, especialment si tenim en compte que les tres quartes parts dels
llocs de treball del nostre país depenem del consum intern.
Penso que cal
cercar un altra tipus de solucions, junt a l’austeritat –que no vol dir
retallar drets i serveis- i una bona gestió dels recursos públics per la
sanitat i altres serveis. Cal que els governs tinguin la voluntat i la valentia
política per abordar qüestions de fons i solucions més justes davant la crisi
econòmica i financera que vivim. Perquè no s’aborda el frau fiscal?. Segons una
prestigiosa associació de tècnics d’hisenda, el 71% del frau fiscal – uns 44.000 milions d’euros- que tenim,
correspon a les grans empreses i fundacions, als bancs i a les grans fortunes. Perquè
no es fa pagar a les Mútues d’Accidents i Malalties Professionals, les
malalties derivades del treball que no atenen i deriven a la sanitat
pública? A Catalunya i Espanya, al
contrari d’altres països europeus, moltes malalties professionals no són
reconegudes i no hi ha morts per malalties adquirides al treball i per altra
banda les Mútues declaren uns excedents multimilionaris. Com pot ser que el
govern català elimini l’impost de Successions, que afectava a 500 de les
famílies més riques del país, mentre al conjunt de la ciutadania se li apliquen
severes retallades en els serveis públics?.
El repte que tenim
per davant és de com sortim d’aquesta crisi sense més desigualtats, amb una
distribució equitativa dels sacrificis i esforços i com comencem un camí de
reactivació de l’activitat econòmica.
L’acord d’Althaia
és un exemple de solidaritat entre les persones treballadores, però aquest país
necessita altres exemples, les aportacions dels més poderosos econòmicament per
sortir d’una forma més justa i equitativa de la crisis. Per aconseguir això,
caldrà lluitar força.
Josep Fuentes
Responsable de
Política Sanitaria de CCOO Bages-Berguedà