Conseqüències de la guerra civil

La guerra va provocar un fort corrent migratori Als primers anys del segle XX es consoliden els nuclis industrials de Catalunya, País Basc, Astúries i algunes grans ciutats, situació que coexisteix amb una estructura econòmica i social de la resta de l'Estat eminentment agrària. La força de les organitzacions obreres i camperoles anava augmentant davant del conservadorisme de les classes dominants, contràries a acceptar qualsevol tipus d'avenç social.

La proclamació de la II República, l'any 1931, amb tot el que representava, va portar el poder econòmic i els sectors més reaccionaris a promoure una insurrecció militar (1936) que es convertiria en guerra civil. La derrota de les forces republicanes i l'inici, l'any 1939, de la dictadura del general Franco van posar fi als drets democràtics. Van quedar prohibits tots els partits, sindicats i organitzacions ciutadanes que preconitzaven aquests valors, i es va produir un trencament total amb el que havia estat la societat catalana d'abans del 1936.

Els efectes d'aquest trencament es deixaran notar a tots nivells i als diferents àmbits socials, en els aspectes més directament polítics i d'abast general, com ara l'absència de llibertats, l'acumulació de poder en una sola persona o l'aïllament respecte del món democràtic, i en una política econòmica igualment tancada a l'exterior que, en una etapa d'enormes necessitats, afavoria les grans fortunes dels "amics del règim" i mantenia en la misèria les capes populars, ara desproveïdes dels seus mecanismes de defensa i reivindicació. Però també va afectar les qüestions quotidianes: ensenyament, cultura, espectacles, tradicions, religiositat... El país mai no va tornar a ser el mateix.
 
El moviment obrer, nascut amb el procés d'industrialització del segle anterior, fou aniquilat, la gent que el dirigia havia mort, eren a la presó o a l'exili, o, en el millor dels casos, vivia al país en total clandestinitat. Les organitzacions com a tals mantenien vives les seves sigles a través de direccions instal·lades a l'estranger. Aquesta distància els feia molt difícil la seva relació amb la realitat catalana, i molt sovint els va portar a errar en les seves anàlisis i, per tant, a fer propostes que no tenien cap incidència en el conjunt de la classe treballadora.

La societat que s'anava configurant era el resultat d'una cruenta guerra civil, resolta amb la imposició d'una dictadura especialment repressiva amb tot el que pogués tenir a veure amb la reivindicació obrera. S'havia organitzat un sindicalisme oficial, de caire vertical, en què havien de conviure patronal i treballadors dins una mateixa estructura (CNS). Per tant, no és estrany que les condicions de vida en general, i les laborals en particular, s'haguessin deteriorat considerablement. En concret, i a tall d'exemple, cal dir que no es van recuperar els nivells salarials del 1936 fins a la segona meitat dels anys 50.

El subdesenvolupament es notava principalment a les zones rurals, i va provocar un fort corrent migratori des d'altres comunitats cap a les ciutats industrials de Catalunya, que van patir un creixement absolutament desorbitat i sense cap tipus de control ni planificació. Això va comportar l'aparició de barris sencers, construïts amb l'especulació com a únic objectiu, que no disposaven de molts serveis imprescindibles i on, en pocs mesos, es van instal·lar milers de persones.

Amb aquest panorama, era lògic, doncs, que malgrat la manca de llibertats apareguessin diferents brots de contestació i reivindicacions, tant d'estrictament laborals com de millora de les condicions de vida als barris.

Era clar que, de nou, les classes populars necessitaven organitzar-se, però també era evident que les antigues organitzacions no eren vàlides per donar resposta als nous reptes. Les organitzacions no són altra cosa que els instruments de què ens dotem les persones per realitzar un determinat objectiu. Per tant, calia inventar noves maneres d'organitzar-se que fossin realment útils per a la societat de l'època.

« enrere | endavant »



© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies