Immemorial de RAFAEL SÁNCHEZ GÓNGORA (RAFA)
El passat 22 de desembre ens va deixar el company Rafa. Alguns el recordareu com el company de serveis que venia a la nostra Federació amb la cadira de rodes, però pels que el coneixíem més d’aprop, era un company que va dedicar els seus dies a intentar millorar les condicions de treball dels seus companys de professió, els anomenats auxiliars de seguretat. Haig de dir que quan jo el vaig conèixer, va ser en unes circumstàncies molt diferents de les que després viuriem amb la seva col•laboració amb aquesta Federació.
Recordo la seva obstinació per fer realitat un conveni de Catalunya per al seu sector; ell creia, i encara alguns de nosaltres ho creiem, que la solució als problemes del seu sector passaven per aquest conveni, però no un conveni a qualsevol preu, sinó un conveni que en realitat solucionés els problemes dels treballadors i, alhora, fos d’utilitat perquè aquests treballadors tinguessin un sou digne amb el qual poguessin tenir la mínima oportunitat per poder mantenir una família sense necessitat d’haver d’abandonar-la per la quantitat d’hores extres que estan obligats a fer per mantenir-la. En Rafa es va deixar, i mai millor dit, mitja vida per arreglar els problemes dels altres.
No fa gaire, abans que aquesta traïdora malaltia se l’endugués, i quan ja no hi veia perquè va quedar cec, es va posar en contacte amb el company Roldán, de seguretat, perquè em digués si hi hauria algun inconvenient perquè, malgrat la seva ja avançada malaltia, pogués venir a la Federació a col•laborar en tot el que pogués, en benefici dels treballadors en general i del seu sector en particular.
El dia 24 el vam acompanyar al costat de la seva família al seu últim homenatge, i he de dir que si les persones les mesuréssim per la quantitat de gent que les acompanya en el seu últim adéu, en Rafa s’enduria el primer premi. La pena és que els companys que fan del servei als altres le seva dedicació, marxen massa aviat.
RAFA, els que et vam conèixer a la teva lluita pels altres et tindrem sempre present. Fins aviat, camarada.
Pascual Sánchez García, el teu secretari general