Treballador del metall i sindicalista (Barcelona, 1942). En acabar els estudis, va entrar a l’escola d’aprenents de la Maquinista Terrestre y Marítima, on va relacionar-se amb militants de la HOAC i poc després va ingressar en aquesta organització durant els anys cinquanta. El 1959 va passar al FOC, i va desenvolupar la seva tasca sindical en l’organització de la CO de MTM. Va ser detingut el 1962 arran d’una vaga i empresonat a Carabanchel, on va contactar amb militants i dirigents d’organitzacions antifranquistes. Al sortir de la presó el 1964 va passar a militar al PSUC. Va ser un dels fundadors de CCOO l’any 1964 a l’Assemblea de Sant Medir, i dirigent de la Coordinadora de la CONC, participant en la Coordinadora general de CCOO d’Espanya. Va ser detingut en diferents ocasions, i jutjat pel TOP. Amb motiu de l’estat d’excepció l’any 1969, i davant els judicis pendents, va haver d’exiliar-se, va estar a Paris fins 1977 i va formar part del Casal de Catalunya de Paris. Va formar part del secretariat de la CONC des del 1978 fins el 1987.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

Entrevistes