Obrer de la construcció i sindicalista (Olula del Río, Almeria, 1927 – Barcelona, 1 de juny de 2010). Emigrà a Barcelona l’any 1943. Es vinculà a l’Hermandad Obrera de Acción Catòlica entre 1947 i 1949. Va entrar en contacte amb els anarquistes, amb els quals va romandre pocs temps. L’esclat de la vaga de tramvies de 1951 el polititzaria fins al punt d’organitzar cèl.lules del Partit Socialista Unificat de Catalunya, juntament amb d’altres companys de la Torrassa (Sants), sense tenir encara contacte amb l’organització comunista. El 1954 passà a militar de forma orgànica amb els comunistes. Aquell any fou escollit enllaç sindical a la seva empresa, Serra Capell Hermanos, d’on va estar representant sindical fins 1969. Assistí al Ir Congrés del seu partit el 1956. Orientat per l’estratègia d’aprofitament dels marges legals, com altres treballadors van fer, arribaria a ésser escollit vocal provincial i vocal nacional del Sindicat Nacional de la Construcció. El 1958 va ser proposat per les jerarquies sindicals per Procurador en Cortes pel terç sindical. Al tornar de la presentació de la seva candidatura a Madrid fou detingut, arran de la seva participació en les vagues de solidaritat amb els miners asturians. Fou víctima de les tortures a les comissaries franquistes, per les quals va passar en 16 ocasions en el interval de temps que va de 1958 fins 1969, i fou processat per diferents causes davant el TOP. La seva següent detenció es produí el 1960, i acomplí condemna a la Presó de Burgos, de la qual sortí en llibertat vigilada a principis de 1962. Aleshores es dedicà amb altres treballadors a organitzar les Comissions Obreres de Catalunya. Presidí la reunió que es va fer el 20 de novembre de 1964 per l’anomenada Comissió Obrera Central de Barcelona. D’ençà 1966 es dedicà a l’activisme sindical i formà part del «nucli sindical» del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El 1968 fou cooptat pel Comitè Central d’aquest partit. La declaració de l’Estat d’excepció de 1969 provocà que com altres companys seus hagués de marxar a l’exili. Arribà aquell mateix any a París de forma clandestina, i poc temps després participà en la creació de la Delegación Exterior de Comisisons Obreres, una mena de comitè de suport als treballadors espanyols a l’estrager i d'»ambaixada oficiosa» fins 1977 quan tornà a Barcelona.

Font: Martínez de Sas, María Teresa; Pagés i Blanch (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

Entrevistes