Tractar tots els centres per igual NO millora el sistema educatiu

La igualtat mal entesa perpetua la desigualtat: CCOO exigeix una dotació de recursos basada en criteris d’equitat real

Des de fa més de dues dècades, CCOO Educació denuncia una realitat persistent i injusta: la manca d’una dotació de recursos adequada als centres educatius amb més complexitat. Tractar de forma gairebé igualitària centres situats en realitats socials molt diferents és una manera indirecta de perpetuar la desigualtat. Aquesta és una idea compartida per organismes com la Sindicatura de Greuges, que any rere any ho recull en els seus informes, i per acords ja signats com el Pacte Nacional per l’Educació (2005), la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) (2009) o el Pacte contra la segregació escolar (2019). Tanmateix, el problema segueix sense resposta efectiva.

El Departament d’Educació al·lega que ja aplica criteris diferenciats als centres qualificats de màxima complexitat. Però aquesta mesura és clarament insuficient i esdevé inoperant davant l’enorme diversitat de necessitats existents. És hora de superar aquest model obsolet.

Les dades

CCOO ha elaborat un estudi comparatiu que analitza 120 centres d’infantil, primària i secundària, distribuïts per tots els Serveis Territorials (SSTT), en parelles de contextos benestants i desafavorits, segons l’índex socioeconòmic territorialitzat (IST) elaborat per l’IDESCAT.

Els resultats són clars i preocupants:

  • A infantil i primària, la diferència mitjana d’alumnes per docent entre centres benestants i desafavorits és només de 2,28 alumnes.
  • A secundària, aquesta diferència baixa a 1,63 alumnes.
  • Les diferències en docents per grup també són mínimes.

Això és clarament insuficient si tenim en compte que la diferència mitjana d’IST entre aquestes zones és de 38 punts, que representa un 33,48%. En canvi, la dotació addicional de personal només és d’un 20%, deixant una diferència estructural no corregida d’un mínim del 13%.

L’estudi presenta gràfics que categoritzen els centres segons el grau d’adequació de la dotació en funció de l’IST:

  • 🔴 Inacceptable: quan la diferència d’IST supera en més de 10 punts el diferencial de dotació.
  • 🟡 Acceptable: si la diferència no supera els 5 punts.
  • 🟢 Desitjable: quan la dotació compensa adequadament la diferència d’IST.

Aquestes dades no només mostren la manca d’equitat, sinó que també apunten a conseqüències greus: reproducció de la pobresa estructural i augment dels riscos psicosocials per al personal educatiu en centres de màxima complexitat.

La proposta

CCOO proposa un nou model de dotació de plantilles, que parteixi de criteris objectius i territorialitzats, com l’IST. La proposta és clara:

  1. Centres amb IST superior a 100: reben la plantilla ordinària.
  2. Centres amb IST entre 80 i 100: augment del 20% sobre la plantilla ordinària.
  3. Centres amb IST inferior a 80: augment del 40% sobre la plantilla ordinària.
  4. Centres amb més del 30% d’alumnat amb NEE-B: possibilitat de subscriure un contracte-programa específic.
  5. Tots els centres, independentment de l’IST, podran sol·licitar contractes-programa per cobrir necessitats educatives específiques.

Aquest model suposaria una autèntica política d’equitat i reconeixement de la diversitat educativa, sense caure en igualitarismes que ignoren la realitat social dels centres.

El Govern de Catalunya ha anunciat que aquesta serà la legislatura de la millora educativa. Si això és cert, el primer pas és canviar immediatament el sistema de dotació de recursos als centres. El que necessitem no és tractar tothom igual, sinó oferir més a qui més ho necessita.