Premi Ángel Rozas

Premi Ángel Rozas, a la recerca en ciències socials per a investigadors i investigadores novells

La Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya concedeix el Premi Ángel Rozas a la Recerca en Ciències Socials amb l’objectiu de reconèixer el millor treball de recerca, d’assaig, tesi doctoral o treball de fi de màster realitzat per investigadors i investigadores novells en els diferents àmbits de les ciències socials sobre el món del treball, abordat des d’una perspectiva històrica, jurídica, antropològica, sociològica o econòmica. La recerca pot tractar sobre qualsevol tema relacionat amb les ciències socials, en particular: les relacions laborals; el sindicalisme; els moviments socials a partir del segle XX; l’economia productiva i social; la responsabilitat social corporativa; l’estat del benestar; les polítiques d’igualtat; el patrimoni industrial, els arxius i la memòria; la cultura, la llengua i la comunicació, i la immigració i la diversitat. S’estableix un únic premi, consistent en la publicació i la distribució del treball guanyador.  

Premi Angel Rozas

Membres del Jurat

El jurat estarà presidit per Carme Molinero i format per Xavier Folch, Rosa Sans, Josep M. Vallès i Maite Vilalta. El jurat emetrà el seu veredicte el 20 de novembre del 2020. Podrà declarar-lo desert i proposar la concessió d’accèssits. El veredicte serà inapel·lable.

Bases del premi Ángel Rozas 2020

La Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya concedeix el Premi Ángel Rozas a la Recerca en Ciències Socials amb l’objectiu de reconèixer el millor treball de recerca, d’assaig, tesi doctoral o treball de fi de màster realitzat per investigadors novells en els diferents àmbits de les ciències socials sobre el món del treball.

Els treballs que aspirin al premi han de ser inèdits i no poden haver estat premiats amb anterioritat.

Des d’una perspectiva històrica, jurídica, antropològica, sociològica i econòmica, les recerques poden abordar qualsevol tema relacionat amb les ciències socials:

  • Relacions laborals
  • Sindicalisme
  • Moviments socials a partir del s. XX
  • Economia productiva i social
  • Responsabilitat social de les empreses
  • Estat del benestar
  • Polítiques d’igualtat
  • Patrimoni industrial, arxius i memòria històrica
  • Cultura, llengua i comunicació en l’àmbit laboral
  • Immigració i diversitat

Presentació dels treballs

Els treballs s’han de presentar en català o en castellà.

Els originals s’han de remetre en suport informàtic i en paper, per triplicat i degudament enquadernats, en format DIN A4, a doble espai i a una sola cara. L’extensió del treball no pot ser inferior a 150.000 espais ni superior a 200.000.

Els treballs s’han de presentar de forma anònima, acompanyats d’un sobre tancat en el qual ha de figurar el nom i els cognoms de la persona autora de la recerca, l’adreça postal i electrònica (si escau), i el telèfon de contacte. A la part exterior del sobre només s’ha de fer constar el títol del treball i un pseudònim de l’autor o autora.

Els originals s’han d’adreçar a la Fundació Cipriano García, PREMI ÁNGEL ROZAS 2018 a la Recerca en Ciències Socials, Via Laietana, 16, 08003 Barcelona.

Calendari

Termini d’admissió:
El termini d’admissió d’originals finalitza el 25 de setembre del 2020 a les 17 hores.

Emissió del veredicte:
El jurat emetrà el seu veredicte el 20 de novembre del 2020.

Premiats en edicions anteriors

Qui era l’Ángel Rozas?

Biografia de l’Ángel Rozas Serrano

(Olula del Río, Almeria 1927 – Barcelona 2010) 

Obrer de la construcció i sindicalista. Emigrà a Barcelona l’any 1943. Es vinculà a l’Hermandad Obrera de Acción Catòlica entre 1947 i 1949. Va entrar en contacte amb els anarquistes, amb els quals va romandre pocs temps. L’esclat de la vaga de tramvies de 1951 el polititzaria fins al punt d’organitzar cèl.lules del Partit Socialista Unificat de Catalunya, juntament amb d’altres companys de la Torrassa (Sants), sense tenir encara contacte amb l’organització comunista. El 1954 passà a militar de forma orgànica amb els comunistes. Aquell any fou escollit enllaç sindical a la seva empresa, Serra Capell Hermanos, d’on va estar representant sindical fins 1969. Assistí al Ir Congrés del seu partit el 1956. Orientat per l’estratègia d’aprofitament dels marges legals, com altres treballadors van fer, arribaria a ésser escollit vocal provincial i vocal nacional del Sindicat Nacional de la Construcció. El 1958 va ser proposat per les jerarquies sindicals per Procurador en Cortes pel terç sindical. Al tornar de la presentació de la seva candidatura a Madrid fou detingut, arran de la seva participació en les vagues de solidaritat amb els miners asturians. Fou víctima de les tortures a les comissaries franquistes, per les quals va passar en 16 ocasions en el interval de temps que va de 1958 fins 1969, i fou processat per diferents causes davant el Tribunal de Orden Público.

La seva següent detenció es produí el 1960, i acomplí condemna a la Presó de Burgos, de la qual sortí en llibertat vigilada a principis de 1962. Aleshores es dedicà amb altres treballadors a organitzar les Comissions Obreres de Catalunya. Presidí la reunió que es va fer el 20 de novembre de 1964 per l’anomenada Comissió Obrera Central de Barcelona. D’ençà 1966 es dedicà a l’activisme sindical i formà part del “nucli sindical” del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El 1968 fou cooptat pel Comitè Central d’aquest partit. La declaració de l’Estat d’excepció de 1969 provocà que com altres companys seus hagués de marxar a l’exili. Arribà aquell mateix any a París de forma clandestina, i poc temps després participà en la creació de la Delegación Exterior de Comisisons Obreres, una mena de comitè de suport als treballadors espanyols a l’estrager i d'”ambaixada oficiosa” fins 1977 quan tornà a Barcelona.

L’any 1978 fou escollit membre del Secretariat de Comissions Obreres de Catalunya, sent nomenat secretari de formació sindical. I posteriorment, a mitjans dels anyus vuitanta, passaà a ser president de la COmissió de Garanties del sindicat fins l’any 1995. Entre 1992 i 2009, ha estat president de la Fundació Cipriano García,  amb l’objectiu de preservar la mèmòria i difondre la història del sindicalisme des de l’Arxiu Històric. Fins a la seva mort en va ser el seu president d’honor.

Font: Col·lecció Biografies Obreres AHCO