Presentació de l’Arxiu històric de CCOO de Catalunya
L’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya (AHCO) és un arxiu privat de l’àmbit nacional de Catalunya creat l’any 1990. Actualment constitueix l’arxiu de referència per conèixer la història del moviment obrer dins de la Catalunya i l’Espanya contemporànies. L’AHCO està gestionat des del 1992 per la Fundació Cipriano García.
El patrimoni històric documental d’aquest centre fa una referència fonamental a l’eix relacionat amb la història social obrera i, per extensió, a la d’altres moviments socials catalans durant el període franquista i la transició política a la democràcia a Espanya. Els fons i les col·leccions que custodia, preserva i difon l’AHCO documenten aspectes relacionats amb diferents temàtiques i, de manera particular: treball, gènere, migracions, indústria i món urbà.
En aquests moments l’AHCO disposa de prop de sis-cents metres lineals de documentació que, a part dels fons orgànics del sindicat, també recullen fons i col·leccions del conjunt de forces polítiques i socials que van desafiar la dictadura franquista, així com d’altres fons personals donats o cedits per la militància obrera. Certament són aquests darrers els que traspassen de manera clara la frontera cronològica establerta amb la legalització de la central, l’abril del 1977, i el pas de moviment social a sindicat.
Podeu veure el funcionament de l’arxiu mitjançant els vídeos editats per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el Dia Internacional dels Arxius 2020.
- Albert Miralles Güell, antic dirigent de les CCOO de Catalunya i del PSUC. Durant aquest darrer any ha fet donació del seu fons personal a l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya (veure el vídeo)
- Joan Gimeno Igual, historiador i usuari habitual de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya per la realització de la seva tesi doctoral i per diferents treballs de recerca histórica (veure el vídeo)
Història de l’Arxiu històric de CCOO de Catalunya
A mitjans dels anys vuitanta es va plantejar per primer cop per part de la Confederació Sindical de CCOO de Catalunya la necessitat de tenir un arxiu que custodiés la documentació històrica del sindicat. En un primer moment es va pensar en dipositar les seves col·leccions i fons al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, que seria l’encarregat d’inventariar-lo, catalogar-lo i custodiar-lo. Fins i tot es va arribar a signar un contracte de dipòsit el maig de 1986, però finalment, després de la cessió de l’edifici de Via Laietana el 1989 -el que suposava tenir un espai per l’arxiu històric- i de la recollida de materials per l’exposició del 25è aniversari de CCOO de Catalunya, inaugurada el 1989, CCOO es va plantejar la necessitat d’engegar el seu propi Arxiu Històric. El mateix criteri vam recomanar la comissió d’historiadors que van participar en l’elaboració del llibre d’història de CCOO. El projecte, encarregat al Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES), centre interdisciplinar d’estudis i assessorament en matèries com l’economia, el dret laboral i la sociologia del treball i depenent del sindicat, seria presentat el novembre de 1989.
A finals de 1990 es posa efectivament en marxa l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya (AHCO) gràcies a la concessió pel Ministeri de Cultura d’una beca que permetia la dedicació d’una persona a mitja jornada en les tasques d’organització d’arxiu. El primer material amb el que es va començar a treballar van ser, doncs, la documentació històrica aplegada a l’antiga seu de CCOO a plaça Urquinaona i els cartells recollits per l’exposició que celebrava el 25è aniversari.
Com hem vist, en un primer moment l’Arxiu depenia del CERES, però ja el 1991 es proposa la creació d’una fundació que doni aixopluc a l’AHCO. Així, es crearà la Fundació Arxiu Històric de la CONC, registrada davant notari el maig de 1992. El maig de 1995, arrel de la mort de l’històric dirigent sindical i polític Cipriano García Sánchez, soci fundador alhora d’aquella mateixa entitat sense ànim de lucre creada tres anys abans, aquesta passà a denominar-se Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de la CONC.
Aviat s’inicia una feina de localització i recollida de material divers, sobretot fons disponibles en les estructures del sindicat i fons personals entre la seva militància, especialment entre la més antiga. També es fa una crida a les organitzacions del sindicat, a militants i advocats laboralistes per aconseguir documentació. I, finalment, es dota l’Arxiu Històric d’una mínima estructura amb unes primeres prestatgeries i altre mobiliari.
El 1991 l’AHCO ja compta entre els seus fons arxivístics amb 717 lligalls; s’ha recuperat premsa clandestina i la biblioteca auxiliar arriba als 756 volums. Per aconseguir fons personals s’ha contactat amb 70 persones i es conserven ja 19 en dipòsit. També és l’any en què es comencen a recollir els primers fons d’advocats laboralistes. A més s’aprofita la celebració del 5è congrés del sindicat en novembre per contactar amb més militants que poguessin tenir documents, fent una crida a un dels plenaris, on intervingué el historiador Josep Fontana per tal d’explicar el valor del patrimoni històric documental i la necessitat de la seva recuperació, preservació i difusió.
El primer plantejament de l’AHCO va ser des d’una visió allunyada de l’arxivística moderna, es fixava com a meta recollir la documentació, sense vigència actual i d’interès històric i cultural, sobre la classe obrera i el moviment obrer contemporanis a Catalunya, i particularment de CCOO. L’objectiu era aplegar documentació històrica i crear amb ella col·leccions factícies. Ni es respectava els principi de provinença, ni molt menys es pensava en un arxiu capçalera d’un sistema de gestió integral. Encara que en el projecte es preveia la integració en el futur de nous documents a l’arxiu històric [el què] porta la necessitat de que els arxius administratius de la CONC s’organitzin i es coordinin amb l’activitat de l’arxiu històric.
El 1991 l’AHCO també es beneficia de la subvenció atorgada pel Ministeri de Cultura a la iniciativa, promoguda des de la Fundación 1º de Mayo, per la creació d’arxius a les diferents unions territorials de CCOO a Espanya, embrió del que serà la Red de Archivos Históricos de CCOO (RAHCO). El primer objectiu fixat és aconseguir, inventariar i catalogar documents de la etapa il·legal de CCOO, de 1964 a 1977, que eren els que més perill de desaparició patien.
L’AHCO es presentarà públicament el novembre de 1992, aprofitant la celebració a Barcelona de I Encuentro de Investigadores del Franquismo, impulsat, entre d’altres, pel propi Arxiu. A partir de llavors tindrà les seves portes obertes als investigadors.
El 1994 comença a dibuixar-se la creació d’una col·lecció de fonts orals amb testimonis de treballadors que van tenir una participació destacada en els moviments obrers d’oposició al franquisme, amb entrevistes als membres històrics de CCOO. Per això es realitza un curset de formació pels entrevistadors el 1995, iniciant-se les primeres entrevistes l’any següent.
L’AHCO establí entre el 1994 i el 1997 els primers convenis marc de col·laboració estable, amb la finalitat de difondre el seu fons, amb els departaments d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra.
La situació dels arxius de CCOO anirà canviant al llarg dels noranta. Com explica directora de l’Archivo Histórico CCOO Andalucía, Eloísa Baena: “Desde que se crearon los archivos históricos de CCOO a finales de la década de los ochenta, los objetivos iniciales de recoger y organizar la documentación producida por la organización fue poco a poco superada por el interés de sus responsables de preservar la memoria de los trabajadores y de las trabajadoras, por lo que, al objetivo inicial de conservar la documentación del sindicato, se añadió el de reunir, conservar y difundir la documentación producida por las empresas, de ahí que en todos los archivos de la Red de CCOO se conserven la producida por los Jurados de Empresas durante la dictadura del general Franco y por los Comités de Empresas durante la Transición, fondos de sumo interés para conocer la historia de los trabajadores, la cultura del trabajo, las relaciones laborales, sus conflictos y negociaciones, la salud laboral, entre otros muchos aspectos durante estos periodos históricos”.
Així, a partir de 1997, l’AHCO impulsa una nova recollida de documentació, de les estructures territorials, seccions sindicals i dels òrgans de representació obrera. Això suposa l’entrada a l’AHCO d’un gran volum de documentació.
L’any 2005 l’Arxiu Històric passà a ser entitat col·laboradora de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Els anys següents estan centrats en la difusió, s’impulsen projectes de recerca, seminaris i s’organitzen exposicions. Potser les dues més emblemàtiques van ser la de “Solidaritat i art” el 1997 i “Retrats de migració” el 2005, exposició que va viatjar a Paris.
Darrerament, amb la vista posada en la digitalització de tots els fons, s’ha iniciat la descripció arxivística dels fons recollits i emmagatzemats.
Serveis i horaris
Adreça i telèfons
Via Laietana 16, planta soterrani. 08003 Barcelona
Tel. 93 481 28 52
e-mail: [email protected]
Serveis
- Consulta a sala (10 punts de consulta)
- Reproducció de documents
- Informació i referència
- Dinamització i difusió cultural
- Cooperació amb entitats d’arxiu i culturals
Horari
De dilluns a dijous: de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 18:00 hores.
Divendres: de 10:00 a 14:00 hores.
L’accés és lliure, però es recomana concertar prèviament dia i hora de consulta
El mes d’agost l’arxiu és tancat.
Fons documentals
Quadre de fons de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya
- A. FONS CCOO Període il·legal (fins 27.04.1977)
- B. FONS CCOO Període legal (a partir de 27.04.1977)
- C. FONS PERSONALS
- D. FONS D’ENTITATS
- E. FONS D’ASSESSORIES I ADVOCATS LABORALISTES
- F. FONS D’EMPRESES
- G. FONS D’ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS
- H. FONS ESPECIALS I ALTRES COL·LECCIONS FACTICIES