CCOO Educació ha presentat l’informe L’FP en venda: com la privatització està robant el futur de la joventut, en el qual alerta de l’augment de l’oferta privada en la Formació Professional (FP) i de les creixents desigualtats territorials en l’accés a una FP pública i de qualitat.
L’informe constata que el fort creixement de l’alumnat en FP no ha anat acompanyat d’una expansió suficient de la xarxa pública. Com a resultat, l’oferta privada absorbeix cada vegada més demanda. A Catalunya, l’FP en línia/a distància s’ha convertit en un vector d’expansió de la privada i planteja reptes de qualitat i equitat si no es regula i supervisa amb estàndards homogenis.
L’alumnat matriculat en els CFGM en centres privats en la modalitat a distància ha crescut entre els cursos 18/19 i 24/25, un 288,32% (11.951 alumnat), enfront de l’alumnat de l’ensenyament públic que l’ha fet en un 15,58% (409 alumnat). Pel que fa a l’alumnat dels CFGS, la modalitat “a distància” en termes globals ha crescut un 174,33% (32.032 alumnat); no obstant això, l’oferta pública ho ha fet en un 17,66% (1.109 alumnat) i l’oferta privada un 230,84% (27.923 alumnat). És a dir, 13,07 vegades més.
El sindicat denuncia que l’accés a l’FP depèn cada vegada més del lloc on es viu i de la capacitat econòmica de les famílies. En un context de precarietat laboral, baixos salaris i enormes dificultats per a l’emancipació, l’FP s’ha convertit en una via clau cap a l’ocupació juvenil, però la falta de planificació pública l’està transformant en un mercat educatiu que selecciona per renda.
El document posa en relleu que aquesta desigualtat s’agreuja en els territoris rurals, on l’escassetat de places públiques obliga moltes persones joves a desplaçar-se, assumir costos elevats o recórrer a l’FP privada –especialment a distància– com a única alternativa. Aquesta situació limita les oportunitats formatives i professionals, i afebleix el paper de l’FP com a eina de cohesió social i territorial.
Davant aquest escenari, el sindicat reclama un pla d’expansió de l’FP pública, més inversió en infraestructures, professorat i orientació professional, i un model d’FP Dual amb drets, vinculat a ocupació digna i estable.