0-3: arran de les darreres reunions amb les patronals…

Les reunions del 24 de novembre i de l’1 de desembre han posat de manifest:

1. Que CCOO ha estat l’única organització sindical que ha presentat una proposta transversal per a la dignificació de les condicions laborals de les treballadores.

2. Que la proposta patronal, en termes retributius, resulta totalment insuficient. No té cap sentit plantejar unes pujades per a 2024 inferiors als increments que les organitzacions empresarials van acordar amb CCOO i UGT en el V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Com no té cap sentit proposar pujades inferiors al 3% quan aquestes organitzacions empresarials han proposat un augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’any vinent del 3%. Si aquesta proposta es plasma en el Conveni Col·lectiu ens trobarem, tot just començar 2024, amb salaris per sota del SMI per a determinats llocs de treball. Així:

a. Els increments proposats per a la gestió directa, i que van ratificar en la reunió de l’1 de desembre, són a partir de setembre de 2023. Què passa amb els dos anys de congelació salarial que portem des de setembre de 2021? Des de CCOO recordem que, juntament amb UGT, vam acordar amb les organitzacions empresarials increments salarials superiors al 3% en 2024 per a tots els convenis col·lectius. I en aquest sector, especialment, han de ser molt superiors.

b. Els increments percentuals al setembre de 2023 no representen la pujada real de tot l’any. Si prenem com a exemple l’increment del 7,41% proposat per a les educadores de gestió directa veurem que, expressat en termes anuals, representa només un 2,47%.

3. Que el sindicat USO ja ha claudicat. Tal com recull en els seus comunicats, pretenen tancar la negociació en fals, posposant totes les reivindicacions no salarials per al següent Conveni. Utilitzen exactament la mateixa estratègia que algunes patronals, intentant “vendre’ns” la idea que la negociació no dona més de si per a acabar signant qualsevol cosa, amb l’excusa que el temps s’esgota. Va ser l’argument que van utilitzar en 2019 per a no millorar les condicions laborals i és el que pretenen fer ara. Si CCOO no hagués convocat les vagues d’octubre i novembre, segurament ja tindríem un nou conveni de mínims.

4. Que USO segueix obstinada a culpar CCOO de tots els mals de la negociació, en comptes de centrar els seus atacs contra les patronals, que són qui es neguen a millorar el Conveni Col·lectiu. Així poden justificar la seva inacció, la seva falta de propostes i la seva incapacitat per a treballar pel sector.

5. Que la pressió que van exercint les treballadores en les seves mobilitzacions, juntament amb la fermesa de CCOO en la Taula Negociadora, ha fet fracassar el plantejament patronal de “és a prendre o a donar, i això és el que hi ha”. A la reunió de l’1 de desembre, una majoria de les organitzacions patronals ha proposat crear comissions de treball per a abordar qüestions específiques com la jornada o la IT, entre altres. Des de CCOO no renunciarem a explorar qualsevol via que permeti avançar en la millora de les condicions laborals, sense abandonar la pressió que liderem als carrers.

6. Que si no es negocia la totalitat del Conveni Col·lectiu (jornada, vacances, permisos…), CCOO no avalarà una sortida en fals. Les condicions laborals van molt més enllà de les retribucions, tal com han expressat les treballadores en les mobilitzacions dels últims mesos.

CCOO manté les aturades previstes a partir de l’11 de desembre i fa una crida a les treballadores del sector perquè se sumin a ells segons les seves possibilitats i perquè participin de les concentracions que es realitzaran. Mentre no es plasmin acords significatius i rellevants, el sindicat continuarà mobilitzant a les treballadores. En aquest sentit, celebrem que UGT de Galícia s’hagi sumat a les mobilitzacions, en defensa de la unitat d’acció, i esperem que aviat puguin fer-ho la resta dels seus territoris.