Compareixença al Parlament de Catalunya de la Federació d’Educació de CCOO en referència a l’assetjament i el ciberassetjament a l’educació reglada i no reglada. Octubre 2023.
L’assetjament a l’educació: una responsabilitat de tots i totes.
Bona tarda, senyores i senyors:
Primer de tot, volem agrair aquest espai que ens ofereix el Parlament de Catalunya en el marc del «Grup de Treball sobre l’Assetjament en el Sistema Educatiu i el Ciberassetjament», per exposar com a federació d’educació de CCOO quina lectura fem d’aquesta situació.
A les CCOO sempre ens han preocupat i ocupat aquestes violències en l’àmbit educatiu perquè són un dels principals obstacles per gaudir d’una infància i d’una adolescència sana i segura. Aquests tipus de violències generen conseqüències negatives tant físiques, com psicològiques a l’incidir en el correcte desenvolupament i maduració de la persona i els seus efectes solen perdurar en el temps. Les raons perquè es donin són múltiples, però voldríem esmentar el deficient educació emocional, els prejudicis i el desconeixement de la diversitat de les persones i moltes vegades la manca d’empatia.
A més, tots els informes que s’han publicat i fins i tot la mateixa UNESCO ens diu que hi ha alumnat més vulnerable a patir aquestes situacions, especialment quan presenten una discapacitat, també ho són persones que tenen alguna preferència sexual diferent de la predominant, quan procedeixen d’una minoria ètnica o d’un grup cultural minoritari, o quan provenen d’un entorn social i econòmicament desfavorable.
Per aquests motius són molt importants les conclusions i les mesures que es proposin en aquest grup de treball, perquè caldrà exercir pressió amb propostes per erradicar aquesta violència. Desitgem que la nostra intervenció pugui ajudar en aquest sentit perquè en el nostre ADN hi ha la defensa d’una educació inclusiva i equitativa que en el marc de la coeducació i el respecte a totes les persones doni igualtat d’oportunitats a tothom. Perquè les CCOO volem una educació de qualitat tant en l’espai de l’educació reglada com del lleure socioeducatiu.
La nostra aportació d’avui tindrà dues parts; una primera on intentarem analitzar la situació actual i una segona, on recomanarem una sèrie de mesures i accions per tal transformar-la.
- Situació de l’assetjament i ciberassetjament a l’educació reglada i no reglada.
Diferents informes ens expliciten que aquestes violències no són solament un problema personal i de salut per qui les pateix, per qui les exerceix o per qui les presencia, sinó que són un veritable problema social que comporta una violació dels drets fonamentals de les persones.
Ara passaré a detallar algunes dades d’aquests informes:
- L’Informe PISA del 2018 ens diu que el 17% de l’alumnat manifesta haver patit assetjament, mentre que el 2015 era d’un 14%.
- L’Informe de la Fundació ANAR, que es dedica la promoció i defensa de la infància, va publicar el setembre 2022, que en l’àmbit estatal 1 de 4 alumnes percep haver patit assetjament escolar. Pel que fa als motius de l’assetjament un 56.5 % era pel seu aspecte físic i un 53,6 % era pel que deia o feia l’alumne/a assetjat.
- L’enquesta de convivència escolar i seguretat presentada al juliol d’aquest any 2023, sobre el curs 21/22, pel Departament d’Interior i del Departament d’Educació conclou que un 84,4% de l’alumnat considera que hi ha alumnes que pateixen violència escolar i un 64,4% és víctima d’algun tipus de violència. Les dades indiquen un augment a secundària respecte d’edicions anteriors (+17,5 punts) i una reducció a Primària (-4,1 punts). Les principals conductes són les burles (46%), deixar de banda (39’3%), o la violència física (29’3%). Un 15’8% de l’alumnat també declara haver rebut comentaris o gestos de tipus sexual. Un 13’8% de l’alumnat considera haver estat víctima de violència digital. I entre els principals motius de l’assetjament s’hi troba l’aspecte físic (38’7%), l’orientació sexual (12’7%) i el color de pell, la cultura o l’origen (12’5%) que ja n’hem fet esment en la introducció d’aquesta intervenció.
- L’últim estudi és el de la Federación Estatal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals explica que de les persones que han patit assetjament el 17% han atemptat contra la seva vida.
També hem analitzat els motius per les quals creiem que aquest problema ha crescut aquests últims anys. De les múltiples raons, una és el seu traspàs al món digital pel creixement exponencial de la digitalització, una altra la manca de recursos pel desplegament del decret d’educació inclusiva 150/2017 i en general la manca d’inversió educativa (amb dades del 2020 a Catalunya el nostre PIB educatiu només és el 3,82%, molt lluny del fixat per la LEC) i una tercera el poc avenç de la coeducació i la regressió de valors, com el de la la valoració de la diferència, en una societat molt pressionada per l’estandardització.
Voldríem també aprofundir en el concepte d’assetjament. Partint de la definició del TERMCAT és l’Acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.” Estem parlant de l’assetjament entre iguals, entre companys i companyes, que pot ser realitzat per un sol alumne o alumna o en grup (els assetjaments en grup tenen una tendència que va en augment, el 2020 i 2021 van suposar un 72,4% dels casos detectats el 2020 i el 2021, en contraposició al 43,7% del 2018 i 2019, segons l’Informe de la Fundació ANAR) això ens duu al fet que l’assetjament no és un fenomen en cap cas solament individual, sinó de grup i que bona part de la solució partirà del grup, treballant la cohesió grupal, entre d’altres mesures.
El ciberassetjament, l’entenem com un assetjament que es produeix a través d’internet, especialment per mitjà de les xarxes socials i de les aplicacions mòbils, i que es manifesta en diferents tipologies fins a arribar a una de les més danyines que és “l’online grooming” (assetjament sexual en línia d’una persona adulta a un nen o nena o adolescent). La prevenció d’aquestes situacions està molt lligada a la regulació de les tecnologies digitals, a l’educació en l’ús de les tauletes en el centre educatiu i a casa, i amb acords entre la comunitat educativa basats en dades i recomanacions de salut, com poden ser les recomanacions d’ús per edat (anant des dels 0-3 anys evitant l’ús de cap pantalla, fins a la supervisió que han de realitzar les famílies per assegurar-se que el seu ús no afecti negativament ni la salut ni la convivència en el cas d’adolescents i joves).
2. Prevenció i mesures per erradicar l’assetjament i ciberassetjament.
Des de CCOO volem presentar 10 mesures per canviar aquesta realitat:
1.- Invertir com a mínim el 6% del PIB en educació entre totes les administracions implicades.
2.- Reduir progressivament les ràtios en tots els nivells i espais de l’educació. S’hauria de començar com a mínim el curs vinent 23-24 reduint-les a 1r d’ESO a 20 alumnes per unitat-classe i a 1r Batxillerat, 1r CFGM, 1r CFGS a 25 alumnes per unitat-classe perquè sigui possible una mínima atenció individualitzada.
3.- Incorporar la coordinació de convivència i benestar emocional amb una persona amb dedicació completa per erradicar les violències a tots els espais educatius. Incorporar la coordinació de coeducació amb el reconeixement i els recursos corresponents per millorar la intervenció educativa per educar en la igualtat.
4.- Actualitzar i millorar els protocols, potenciant la prevenció, els canals de denúncia i la millora de l’atenció a les víctimes i oferir formació pública específica en aquesta matèria i acompanyament per a tots els i les professionals del món educatiu o que hi estiguin en contacte i que estigui inclosa en la formació inicial de la facultat d’educació i en el màster de secundària.
5.- Dinamitzar els Plans Educatius d’Entorn (PEE) i els consells escolars territorials per a l’impuls de programes i activitats preventives conjuntes en el territori.
6.- Impulsar el paper dels consells escolars de centre i dels claustres, així com facilitar més espais de coordinació i reflexió dins dels equips docents i amb la resta d’agents educatius, com per exemple amb els centres de salut mental, serveis socials o altres entitats educatives de l’entorn més proper.
7.- Augmentar els perfils professionals multidisciplinaris presents als centres educatius com la Infermeria Escolar per desenvolupar el suport als projectes de salut emocional i de salut mental. Alhora augmentar l’atenció a tots els espais educatius, durant el temps lectiu, però sobretot en el temps de menjador i de lleure.