Hem adoptat la bandera inclusiva del col·lectiu LGTBI+, que incorpora nous colors que simbolitzen la inclusió de totes les races, les persones transgènere i les intersexuals.
La Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres (FSC-CCOO) vol commemorar el Dia de l’Orgull amb l’adopció de la bandera inclusiva del col·lectiu LGTBI+ que incorpora, d’una banda, el marró i el negre -colors que representen la inclusió de totes les races- i, per un altre, els colors rosat, blau celeste i blanc, que són els que formen la bandera de les persones transgènere. També incorpora un cercle morat sobre fons groc que representa a les persones intersexuals. Traurem al carrer aquesta bandera en la pròxima celebració de l’Orgull a Madrid, que es retarda al dissabte 9 de juliol per la celebració de la Cimera de l’OTAN durant aquests dies en la capital.
En els disturbis de Stonewall, que van estar en l’origen de l’Orgull, van anar tres dones racializadas Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera i Stormé DeLarverie, els qui van influir de manera decisiva en què els altres clients del Stonewall Inn de Nova York, on se solia reunir la comunitat LGTBI, s’atrevissin a plantar cara a la policia, que va efectuar una batuda el 28 de juny de 1969. Marsha i Sylvia es van negar a obeir les ordres i van decidir defensar-se, agreujant la tensió entre la policia i la clientela del bar. Només uns moments després, podia sentir-se a la gent corejant “Poder gai” i “Ho superarem” al carrer, i això va fer que comencés a congregar-se una multitud a les portes del local.
Mentrestant, una lesbiana birracial de Louisiana anomenada Stormé DeLarverie estava sent introduïda a la força en un cotxe patrulla després de rebre un cop al cap amb un casc policial. Quan va cridar als qui miraven “Per què no feu res?”, la multitud va reaccionar i va sortir en tromba a defensar als qui encara estaven dins del local.
Quan Marsha i Sylvia van decidir sortir aquesta nit, no podien ni imaginar que les seves pròximes accions anaven a convertir-se en moments decisius de la lluita en favor dels drets LGBTI a tot el món. Encara que ja eren actives defensores dels drets de les persones trans i les treballadores i treballadors sexuals, la seva participació en els disturbis de Stonewall les va portar a fundar STAR (Street Transvestite Action Revolutionaries, o Acció Travestí Revolucionària De carrer), i a ser importants dirigents del Front d’Alliberament Gai.
Sylvia Rivera tenia 18 anys quan un dels policies li va preguntar si era home o dona. Ella, molesta, gairebé agredeix a l’agent. D’ascendència portorriqueña i veneçolana, es convertiria posteriorment en una de les activistes més reconegudes del col·lectiu trans.
Cinquanta anys després, persones com Sylvia han de continuar responent a preguntes sobre el seu gènere.
Un any després, el 28 de juny de 1970, la gent va tornar al Stonewall Inn per a commemorar el primer aniversari d’aquells fets. Aquella marxa va ser coneguda com la primera festa de l’Orgull LGBTI, i va servir com a catalitzador d’altres moviments i esdeveniments en tot el planeta.
Dècades després dels disturbis, ja se celebren centenars de festes de l’Orgull a tot el món, amb milers de participants cada any, encara que continuï sent molt perillós participar en l’activisme LGBTI+ en algunes parts del món. L’Orgull és, per a la majoria dels qui assisteixen a aquests esdeveniments, un moment de celebració per a la comunitat LGBTI+ i d’homenatge de les seves comunitats, un senyal de progrés digna d’esment, tenint en compte com van ser atacades Marsha, Sylvia i Stormé fa 50 anys. Però el seu llegat perdura per a recordar-nos que l’Orgull es va basar en la tradició de la protesta, la indignació i les ànsies d’igualtat, i que això mai canviarà.
Enguany, la celebració del Dia de l’Orgull coincideix amb l’inici de la tramitació parlamentària de la llei de drets LGTBI i trans que inclou l’autodeterminació del sexe. Aquesta norma, a més de prohibir les teràpies de conversió, obliga a incloure l’educació en diversitat afectiu-sexual a les escoles i permet la filiació de fills a les lesbianes sense necessitat de casar-se.
Un altre apartat clau són les mesures per a impulsar la no discriminació de les persones LGTBI i trans en els llocs de treball i es fa una crida específica sobre les dones trans, que són les que tenen més problemes en la incorporació a l’ocupació, segons ha denunciat CCOO en nombroses ocasions.
Precisament ahir es va presentar en roda de premsa un acord subscrit entre CCOO i UGT per a combatre les desigualtats i l’assetjament que sofreixen les persones LGTBI+ en l’entorn laboral.
Amb aquest acord, CCOO reitera el seu compromís perquè a través del diàleg social i la negociació col·lectiva s’incorporin mesures concretes i efectives per a garantir la igualtat i la diversitat en els centres de treball: protocols d’assetjament, igualtat en els processos de selecció i contractació i que les referències a la família no tinguin cap biaix discriminatori.
La secretària de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, Carolina Vidal, va denunciar en la seva intervenció l’increment dels delictes d’odi durant l’any 2021 i, per això, serà una prioritat sindical acabar amb les conductes homòfobes en els centres de treball i adoptar mesures estratègiques que lluitin també contra les discriminacions indirectes perquè “els drets d’igualtat, la dignitat de les persones, no podem deixar-les a les portes dels centres de treball”.
Carolina Vidal també va destacar que el 80% de les persones transgènere no tenen un lloc de treball per la qual cosa és imprescindible “implantar mesures cautelars, protocols per a separar cautelarment a la persona que assetja de l’assetjada” i, per a això, no basten les mesures genèriques, sinó que cal prioritzar “la formació, els plans de prevenció que avaluïn els riscos psicosocials, així com comptar amb projectes de sensibilització per a promoure un ambient laboral respectuós”.
Aquest acord subscrit per CCOO i UGT busca sensibilitzar en matèria laboral i planificar mesures que des de la negociació col·lectiva erradiquin i previnguin l’assetjament per orientació sexual, identitat i pressió de gènere, així com reforçar el compromís de les patronals per a garantir les condicions d’accés a l’ocupació i millorar l’ocupabilitat de les persones LGTBI+.
Acord per a eliminar la discriminació cap a les persones LGTBI+
