LOMLOE LLEI ORGÀNICA DE MODIFICACIÓ DE LA LOE, APROVADA EL 23 DE DESEMBRE DE 2020
Amb aquest document posem al vostre abast els punts més significatius de la nova llei d’educació tant pel que fa als avenços, com en el que hem considerat oportunitats desaprofitades o mancances.
La LOMLOE (llei aprovada amb el suport de sis partits de l’arc parlamentari), fonamentada en els drets i la potenciació de les capacitats, posa fi a la regressió educativa de la LOMCE, llei aprovada únicament per la majoria absoluta del PP, sense cap consens de la comunitat educativa ni suport de l’arc parlamentari. La LOMCE era una llei involucionista, construïda des de principis no inclusius ni equitatius, que no defensava l’educació pública.
Davant les campanyes dels sectors més conservadors de la societat i de la política, oposant-se a la LOMLOE, CCOO valora positivament l’aprovació de la nova legislació educativa, que enforteix el dret a l’educació, l’equitat, la inclusivitat, la coeducació, la participació i la inversió pública com a garants de l’èxit educatiu per a tothom.
Els 10 elements més importants de la nova llei educativa
1.- ENFORTIMENT DEL SERVEI PÚBLIC, per afrontar els reptes previstos pels propers anys, incorporant els objectius de l’Agenda 2030 i els enfocaments relacionats amb els drets de la Infància, la sostenibilitat i el medi ambient.
Es reforça la igualtat de gènere mitjançant la coeducació, la prevenció de la violència de gènere i el respecte a la diversitat afectiva sexual.
S’impulsa l’estratègia digital, rellevant per a l’activitat educativa.
Se suprimeix la “demanda social” per programar les places escolars, garantint places públiques suficients.
2.– ÈXIT DE L’ALUMNAT com a objectiu essencial de l’educació per evitar l’abandonament escolar.
S’estableix un currículum per competències, organitzat en àmbits d’aprenentatge, més flexible i menys academicista, compartit entre Estat, CCAA i els centres, en virtut de la seva autonomia pedagògica i curricular però evitant l’especialització competitiva dels centres (LOMCE).
Es reforça el caràcter educatiu de l’Educació Infantil de 0 a 3 anys, incrementant les places públiques.
Es promou la distribució equitativa de l’alumnat entre centres i entre les xarxes pública i concertada, per evitar la segregació escolar.
Es plantegen programes de cooperació territorial amb caràcter social.
Es posa especial atenció a potenciar l’escola rural i insular.
Es recuperen els Programes de diversificació curricular a partir de 3r d’ESO.
3.- ETAPES EDUCATIVES.
Es reforça el caràcter educatiu i compensador de l’Educació Infantil de 0 a 3 anys.
Es prioritza la transició de l’alumnat amb una organització més flexible entre l’Educació Primària i Secundària i amb plans individuals.
A primària es recupera l’organització en tres cicles de 2 cursos cadascun i el treball per àrees i àmbits.
Es reforça l’orientació i l’acció tutorial. L’avaluació és contínua, global, formativa i integradora.
Les proves de competències bàsiques seran diagnòstiques a 4t de primària i 2n d’ESO.
Se suprimeixen els itineraris curriculars a l’ESO i es recupera el títol únic.
S’eliminen les avaluacions finals d’ESO i Batxillerat.
La repetició passa a ser un recurs excepcional.
Es permet el batxillerat progressiu en tres anys.
Els CF de Grau Bàsic possibiliten la titulació de l’ESO.
S’inclou la matèria de digitalització en tots els cicles formatius i els cursos d’especialització de formació professional Inicial.
S’incorporen els ensenyaments artístics professionals a l’educació secundària postobligatòria i als títols de grau universitari.
4.- PRINCIPI D’INCLUSIVITAT en l’escolarització de tot l’alumnat, d’acord amb l’article 24.2. de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, en compliment del 4t Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, amb els compromisos de la necessària dotació de medis materials i humans que ho facin possible.
Es mantenen els centres d’educació especial per atenció de l’alumnat i alhora esdevenen centres de suport i assessorament a l’escolarització ordinària.
5.- LLENGÜES. Les llengües són considerades un factor de cohesió, garantint el ple domini de les llengües cooficials en les CCAA que en tinguin. La Llei assumeix els criteris de plurilingüisme establerts pel Consell d’Europa en 2007 i 2016.
6.- RELIGIÓ. La matèria de religió torna a ser optativa, no avaluable i sense alternativa. Es torna a implementar una assignatura sobre valors de ciutadania a l’ensenyament obligatori. Es podrà fer Cultura de les religions.
7.- DEMOCRÀCIA ALS CENTRES. Es torna a impulsar la participació de la comunitat educativa mitjançant el reconeixement dels Consells Escolars com a òrgans de govern.
S’inclourà en el currículum el coneixement de la història de la democràcia a Espanya, per a consolidar els valors cívics i formar uns ciutadans i ciutadanes més lliures, tolerants i amb sentit crític, destacant la lluita de les dones per arribar a la plena ciutadania.
8.- CONCERTS. Es manté l’estructura essencial de l’ensenyament concertat. S’elimina “l’ensenyament diferenciat per sexes”, les aportacions econòmiques de les famílies i s’estableix la prohibició de cedir sòl públic per construir centres concerts (DA 15.4).
S’avança en l’admissió de l’alumnat i la programació escolar, amb una equilibrada escolarització de l’alumnat NEE entre tots els centres sostinguts amb fons públics.
9.- INVERSIÓ EDUCATIVA. Augment de la inversió educativa (fins a un mínim del 5% del PIB, en el termini de 2 anys des de l’entrada en vigor de la Llei), que permetrà prioritzar les mesures necessàries per a l’equitat i per a la millora continua dels centres.
Es recupera l’equilibri competencial entre el govern i les comunitats autònomes i vincula les polítiques educatives amb polítiques socials, d’igualtat, de salut, de feina, d’atenció a la diversitat…
10.- PERSONAL DOCENT. S’integra, en les condicions que s’estableixin, el professorat tècnic de formació professional (cos en extinció) en el professorat d’educació secundària.
Pel que fa a la Direcció de centres docents, s’aposta per un model de direcció professional que s’alinea amb les recomanacions europees.
Es preveu la regulació, en el termini d’un any, de la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent.
Els 10 elements que no recull la nova llei
1.- Un marc normatiu per abordar la reforma integral de la professió docent, reivindicació històrica que es va ajornant en totes les legislatures. El professorat segueix a l’expectativa d’un pla d’acció urgent que posi al dia els seus drets socials, laborals i professionals. Des de CCOO emplacem al Govern a construir aquest marc amb el consens dels sindicats més representatius del sector.
2.- Es veu una dependència dels fons europeus, fet que suposarà una debilitat en la inversió educativa, recollida en els PGE 2021. Des de CCOO seguim reivindicant la necessitat efectiva i real del 7% del PIB d’inversió, per a fer possible el desenvolupament de la nova Llei i començar el camí de la reversió de les retallades.1.- Un marc normatiu per abordar la reforma integral de la professió docent, reivindicació històrica que es va ajornant en totes les legislatures. El professorat segueix a l’expectativa d’un pla d’acció urgent que posi al dia els seus drets socials, laborals i professionals. Des de CCOO emplacem al Govern a construir aquest marc amb el consens dels sindicats més representatius del sector.
3.- La LOMCE va dinamitar l’educació integral de l’alumnat, apartant de la centralitat matèries clau per a la formació que necessita la ciutadania del segle XXI. La LOMLOE no assegura suficientment l’equilibri curricular necessari per garantir l’educació integral i el pensament crític de l’alumnat. Considerem important que en l’àmbit de la metodologia es faci un pas més cap a l’aprenentatge per projectes i problemes, amb estructures cooperatives, que superi l’esquema de l’horari rígid, d’un docent, un grup, una matèria.
4.- La consolidació de l’Espai Europeu com a territori de drets i la necessitat d’avançar cap a una Europa de les oportunitats i de la ciutadania, requereix el reforç de les segones llengües en el currículum. La LOMLOE no assumeix aquesta visió estratègica com a necessitat compartida que oferiria a l’alumnat actual, la futura ciutadania.
5.- La llei ha d’apostar d’una manera decidida per baixar les ràtios. La millor aposta curricular i metodològica es pot veure compromesa a causa d’aules massificades, com les que avui tenim en determinades etapes educatives.
D’altra banda, remarquem que s’ha desaprofitat l’ocasió per reduir l’horari lectiu actual del personal docent i d’altres professionals educatius, ampliar les plantilles i millorar la qualitat educativa. Cal també incloure-hi, espais i temps per a la cooperació docent i la implementació de projectes educatius compartits.
6.– La LOMLOE ha de tenir en compte el canvi digital que s’està produint en els diferents sectors de la societat i el seu impacte en l’educació. Des que va començar la pandèmia, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han servit per donar resposta a les tensions educatives a les quals la crisi sanitària ha exposat al model clàssic d’ensenyament i aprenentatge. Els avenços han de garantir els drets de la infància, de l’equitat i de l’atenció personalitzada per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat en totes les etapes educatives, sense perjudicar l’educació presencial per no ampliar la bretxa digital. A la nova llei no es fa esment de la regulació de la formació no presencial ni del teletreball docent.
7.– Caldria prioritzar i enfortir l’oferta pública dels estudis postobligatoris tant a la Formació Professional com als Batxillerats. També s’hauria de facilitar la possibilitat legal d’incorporació a la xarxa pública a tots aquells centres d’altres titularitats que així ho sol·licitin.
8.– L’assignatura de religió torna a ser opcional, sense matèria alternativa ni validesa per a la nota mitjana que implica la promoció de curs o l’obtenció de beques, però entenem de vital importància la derogació dels acords amb el Vaticà. La laïcitat és un component essencial per a un sistema educatiu que vulgui promoure una cultura de pau i solidaritat, més enllà de les creences de cadascú.
9.– La nova llei educativa hauria de recollir en una disposició addicional la importància que té el paper dels ajuntaments en la recuperació del dret a l’educació i l’enfortiment de l’equitat, comprometent-se a treballar de manera conjunta amb altres administracions per fer les modificacions legals que permetin a les institucions locals participar activament en la consecució d’un servei d’educació públic i de qualitat, amb competències i recursos. També s’hauria de reconèixer l’espai del migdia i del lleure educatiu com espais de valor educatiu i competencial per l’alumnat.
10.– Es continua amb el sistema de beques, però la llei no reconeix el dret d’obtenir beques i ajuts a l’estudi. Tampoc hi ha el compromís del Ministeri d’agilitzar la seva concessió per tal que les famílies i les persones sol·licitants no hagin de pagar per avançat. Aquests canvis són reivindicacions que CCOO ha demanat de manera reiterada incloure al text de la llei, però no s’han contemplat.
Curs 2020/2021
- Participació i competències del consell escolar, claustre, director/a
- Autònoma dels centres docents.
- Selecció de director/a en centres públics.
- Admissió de l’alumnat
Curs 2021/2022
- Modificació en l’avaluació i condicions de promoció en les diferents etapes educatives.
- Modificació condicions de titulació en ESO, Cicles Formatius de Grau Bàsic i Batxillerat.
- Titulació en Ensenyaments Professionals de Música i Dansa.
- Condicions d’accés als diferents ensenyaments.
Curs 2022/2023
- Educació Primària: modificació en el currículum,, organització i objectius per als cursos 1r, 3r i 5è.
- Educació Secundària Obligatòria: modificació en el currículum, organització i objectius per als cursos 1r i 3r.
- Batxillerat. modificació en el currículum, organització i objectius per al 1r curs.
- Cicles Formatius de Grau Bàsic: modificació en el currículum, organització i objectius per al 1r curs.
Curs 2023/2024
- Educació Primària: modificació en el currículum, organització i objectius per als cursos 2n, 4t i 6è.
- ESO: modificació en el currículum, organització i objectius per als cursos 2n i 4t.
- Batxillerat: modificació en el currículum, organització i objectius per al 2n curs.
- Cicles Formatius de Grau Bàsic: modificació en el currículum, organització i objectius per al 2n curs. Supressió de l’oferta de mòduls voluntaris dels Programes de Qualificació Professional Inicial preexistents.
- Accés a la Universitat: modificacions que s’introdueixen en l’article 38 de la Llei relatives a l’accés i admissió a la universitat.
- Aplicació de les Avaluacions de Diagnòstic en 4t d’Educació Primària i 2n d’ESO.