Treballem per una Iniciativa Legislativa Popular que garanteixi un mínim del 6% del PIB per a l’educació.

Ahir, dijous 24, la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya ha presentat en roda de premsa l’informe “L’evolució del finançament educatiu a Catalunya del 2009 al 2020: incompliment de la LEC i retrocés educatiu”. L’informe ha estat elaborat per Juan B. Martínez, docent, responsable d’estudis de la Federación de Enseñanza de CCOO del 2009 al 2013 i membre del Consejo Escolar del Estado entre 2000 i 2013, entre altres responsabilitats.

El conjunt de dades d’aquest Informe mostra un clar retrocés del finançament de l’educació a Catalunya i, per tant, un retrocés educatiu que té unes repercussions en l’abandonament educatiu prematur, la segregació escolar i el desplegament del decret d’educació inclusiva entre d’altres, tant en els nivells universitaris com en els no universitaris, durant la dècada compresa entre 2009 i 2018. En concret, entre 2009 i 2013, es van deixar d’invertir 1197M € i el 2018 encara teníem un pressupost de 243M € menys que el 2009. Amb posterioritat, amb les últimes dades disponibles, es pot afirmar que s’ha produït una certa correcció entre 2018 i 2020, encara que la millora ha estat condicionada per l’esforç econòmic realitzat durant la pandèmia. Alhora durant aquesta dècada l’alumnat dels ensenyaments no universitaris va créixer un 17,9% i el dels universitaris un 25,9%, o sigui, mentre la inversió educativa disminuïa, el nombre d’estudiants augmentava de manera notable. Un altre aspecte a tenir en compte és que el PIB català anava millorant fins a un 18,7% mentre la inversió educativa patia una disminució d’un 18,7%. L’economia catalana anava millorant, la inversió educativa no.

L’evolució de la inversió per estudiant és, juntament amb el percentatge del PIB educatiu, l’indicador de finançament educatiu més important i la seva evolució al llarg de la dècada és l’exponent més significatiu de les retallades produïdes. La inversió per estudiant en els centres públics de Catalunya per a docència directa dels Ensenyaments de Règim General va ser, el 2018, de 3.724 euros per estudiant, 432 euros inferior a la mitjana estatal de 4.156 euros, mentre que, el 2009, la inversió mitjana estatal per alumne era similar a la catalana. L’evolució d’aquesta inversió mitjana per estudiant entre 2009 i 2018, amb una caiguda de 601 euros menys per estudiant en els centres públics espanyols (-12,6%) era molt dolenta i potser la dada més palpable de les retallades, però el que va succeir a Catalunya va ser considerablement pitjor: el descens de 983 euros per estudiant suposava una caiguda de la inversió en la dècada de -20,9%. Aquestes dades mostren, millor que cap altra, l’enorme retrocés educatiu produït en l’ensenyament públic català entre 2009 i 2018, en combinar-se un pitjor finançament amb un 17,9% d’increment de l’alumnat.

Pel que fa al PIB educatiu a Catalunya d’aquests anys recordem que el 2009 era del 3,59%, el 2018 del 2,92%, una dada pèssima a nivell de la comparativa internacional, i el 2020 ha esta del 3,82%. Veiem que aquesta dada ha millorat, però encara queda lluny de la mitjana dels països de la UE i del 6% contemplat a la LEC.

Treballem per una ILP

Davant d’aquesta situació, la secretària general de la Federació d’educació de CCOO, Teresa Esperabé, ha anunciat que el sindicat impulsarà una Iniciativa Legislativa Popular per garantir la destinació d’un mínim del 6% del PIB català al sistema educatiu.

CCOO ha començat a treballar el text de la proposició de Llei amb una exposició de motius i un text articulat que permeti aconseguir aquest objectiu en un període màxim de quatre anys. CCOO està contactant amb diferents organitzacions i col·lectius per fer-los arribar aquesta proposta i es posa a disposició del conjunt de la comunitat educativa per impulsar col·lectivament la ILP.

Consulta aquí la repercussió als mitjans