Teresa Esperabé Prieto és membre del Consell Escolar de Catalunya en representació del sindicat CCOO pel sector del professorat de nivells educatius no universitaris i actualment presideix el grup de treball de la XXX Jornada de reflexió, que girarà al voltant de la coeducació. Parlem amb ella de la seva experiència i de la seva perspectiva de l’educació.
P.- Des de 2017 sou membre del Consell Escolar de Catalunya com a representant del professorat per CCOO. Quina ha estat la vostra trajectòria personal en el camp de l’educació?
R.- Des de molt jove vaig participar en diferents esplais com a monitora de lleure educatiu. Durant aquells anys vaig observar com l’educació és una de les eines que possibilita més canvis personals i col·lectius. Recordo amb molta estima com vam organitzar unes olimpíades en què vam participar més de 200 persones joves i vam reivindicar espais esportius per a Nou Barris, vam escriure una revista, vam parlar amb totes les entitats perquè hi col·laboressin… Arran d’aquesta proposta educativa, l’Ajuntament de Barcelona va assumir que no hi havia zones esportives al barri i va construir un poliesportiu. Projectes així canvien el món o almenys canvien les persones que canviaran el món, com va dir Paulo Freire.
Cursos més tard vaig decidir estudiar magisteri a la UAB i després un màster sobre l’atenció educativa als infants i adolescents amb situació de risc social. Paral·lelament treballava com a docent en centres de màxima complexitat. D’aquesta època vaig copsar que per aconseguir que l’educació esdevingui una eina de transformació social cal treballar en xarxa. Aquesta reflexió també la van fer moltes docents, educadores, monitores que treballàvem aleshores a Nou Barris i vam crear l’Associació 033educa, una coordinadora d’agents educatius de la zona. Aquesta entitat s’encarregava de la formació dels professionals i d’organitzar activitats per als nois i noies dels centres sempre des d’una mirada d’educació comunitària.
Un altre moment que m’ha marcat com a docent ha estat el fet de ser delegada i responsable de polítiques educatives a CCOO. He pogut participar de temes tan cabdals com la lluita contra la segregació escolar, la implementació de l’educació inclusiva amb garanties, el català com eina privilegiada per a la millora de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats i la formació professional; aquests aspectes formen el model d’educació que necessitem al nostre país. Puc dir que tinc molta sort perquè aquestes responsabilitats em permeten cada dia conèixer i parlar amb moltes professionals de les quals aprenc i veig com es deixen la pell per l’educació dels infants, joves i adults de Catalunya promovent una educació amb qualitat i equitat. Aprofito aquesta entrevista per donar les gràcies per la seva feina.
P.- Quina anàlisi feu de l’estat actual de l’educació a Catalunya?
R.- Vivim en un món canviant i en una societat complexa i diversa. Només durant aquests últims anys hem viscut dues crisis econòmiques, una pandèmia, una crisi energètica i cada dia patim les conseqüències del canvi climàtic. Alhora veiem com la nostra quotidianitat va canviant a marxes forçades pel procés de digitalització. Educar i formar nois i noies en aquest context no és una tasca gens fàcil.
A més a Catalunya tenim una situació molt complicada. Patim una manca d’inversió educativa endèmica, en xifres de 2020, només dediquem a l’educació un 3,55% del PIB quan les recomanacions de la UNESCO són del 6%. La societat i els seus governs al capdavant haurien d’elaborar un Pla Nacional per la inversió educativa per arribar al 6% en un curt termini. Ens hi va el futur com a societat, el de les noves generacions i especialment el de les persones més vulnerables. En aquests propers anys caldrà prioritzar l’educació inclusiva amb garanties i la lluita contra la segregació escolar. Aquests dos aspectes són cabdals per reduir l’abandonament escolar prematur i fer passos cap a una formació de qualitat al llarg de la vida. Respecte a les professionals de l’educació, caldrà revertir totes les retallades laborals perquè tenir cura de les professionals és tenir cura del sistema. Durant aquest últim curs ha quedat prou palès que hi ha un malestar als centres educatius i que si no escoltem més les seves professionals i a la comunitat educativa no ens en sortirem.
P.- Una de les referències que té el Consell és com ha de ser l’educació en el futur. Cap a on veieu que ha d’evolucionar l’educació en els propers temps, a Catalunya? Quines fites hauria d’assolir?
R.- Davant de la situació tan complexa que hem descrit abans, l’educació, més que mai, haurà de ser l’eina central de les nostres societats per continuar facilitant el progrés individual i col·lectiu. La Convenció dels Drets de l’Infant, del 1989, va determinar que l’educació era un dret; uns anys després sabem que també és un deure si el que volem aconseguir és una societat més igualitària i justa perquè tots i totes estem interrelacionades. Per tant, l’educació i la formació hauran de ser espais d’oportunitats educatives reals per a totes les persones tot al llarg de la vida. Crec que durant els propers anys hi haurà dos temes que marcaran el nostre model educatiu: per una banda, la baixada demogràfica i per l’altra el procés de digitalització que estan vivint les nostres societats. Això deixarà empremta a l’educació i produirà molts canvis: baixada de ratios, canvis metodològics… Per tot això el sistema educatiu haurà d’esdevenir més flexible i amb més capacitat d’adaptació. Un altre aspecte important a tenir en compte és el de les desigualtats educatives. Sabem que és determinant el nivell d’estudis de les famílies en el posterior itinerari formatiu de l’alumnat. En una societat que vol ser equitativa aquestes barreres s’hauran de trencar i establir mecanismes que corregeixin aquest biaix social.
Com a resum, els pilars del futur de l’educació hauran de continuar sent l’exploració, el coneixement, l’anàlisi crítica i la transformació de la realitat per esdevenir societats més cohesionades i justes. Per tant, caldrà ensenyar, educar i acompanyar tot l’alumnat per esdevenir persones autònomes, responsables, solidàries i compromeses amb si mateixes, amb els altres i amb el planeta, i per aconseguir-ho caldrà teixir aliances amb entorns geogràfics i conceptuals introduint la pràctica de la participació en tots els processos, amb la finalitat de construir societats veritablement democràtiques.
P.- Actualment, s’està tramitant la Llei de composició del Consell d’Educació de Catalunya, que a més d’un canvi de denominació, ha de comportar una evolució del Consell. Cap a on creieu que hauria d’evolucionar aquest organisme amb relació als sectors, les organitzacions i entitats que conformen la comunitat educativa de Catalunya?
R.- Trobo molt encertat el canvi de denominació perquè ja fa temps que els centres educatius treballem conjuntament amb diferents perfils professionals i amb entitats de l’entorn. Ens hem adonat que l’educació formal i la no formal han de caminar juntes per la millora del sistema. Històricament, l’escola s’ha hagut de responsabilitzar de massa coses; ara ja sabem que la tasca educativa no només ha de recaure en les persones docents sinó en tota la comunitat educativa i en tota la societat.
Respecte a l’evolució del Consell Escolar de Catalunya i de la resta de Consells, els Territorials, Municipals i especialment els de Centre, considero que cal aconseguir un grau de participació molt més important que fins ara i, per tant, les organitzacions presents hem de tenir un major protagonisme. En concret, la LODE i el Parlament de Catalunya regulen la participació en la Llei 25/1985 i també defineix que el Consell Escolar de Catalunya és l’òrgan màxim de participació i consulta de la comunitat educativa; per tant, el Consell Escolar ha de ser un òrgan reconegut i s’ha de tenir en més consideració els seus dictàmens, aprovats amb un alt grau de consens per tots els sectors. Sobre els Consells Escolars de Centre, només cal recordar que la LOMLOE els torna a atribuir una funció decisòria i no només consultiva com establia la LOMCE. Vull posar en valor la gran tasca de construcció col·lectiva que es pot fer en aquests espais. Construir una societat democràtica passa per impulsar aquests òrgans, en els quals recordem que l’alumnat ha de tenir un paper molt més actiu, perquè al cap i a la fi són els protagonistes del fet educatiu.
P.- Específicament, com veieu el futur educatiu pel que fa a la coeducació?
R.- Aquest curs el Consell Escolar de Catalunya ha escollit que la seva XXX Jornada anual tracti sobre coeducació. Fins ara això no havia passat mai i és una bona notícia, ja que indica d’alguna manera que el nostre sistema educatiu està canviant i que veiem la coeducació com un dels seus pilars. La coeducació és aquell principi educatiu que impulsa i vetlla per la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Aquesta mirada coeducativa, o sigui aquesta perspectiva de gènere, ha de ser el paraigua transformador dels espais dels centres educatius, dels currículums, de l’orientació, del llenguatge, de l’educació afectivo-sexual… Aquest instrument ha de permetre eliminar els estereotips de gènere que la nostra societat patriarcal encara perpetua. Podem trobar força exemples concrets on encara queda molt camí per recórrer: els contes que expliquem, les disfresses de carnestoltes, la corresponsabilitat en les tasques de cura, l’elecció de les extraescolars, l’orientació acadèmica i laboral… Hi ha moltes situacions de discriminació que de vegades poden passar desapercebudes, però que cal treballar i modificar per construir una societat lliure de violència masclista. Per acabar, vull remarcar que la coeducació és l’eina privilegiada per erradicar les desigualtats i les violències i hem de tenir molt clar que perquè això passi caldrà invertir més en la formació de les professionals de l’educació i treballar conjuntament amb l’alumnat i les seves famílies.
Anar a l’entrevista original del Consell Escolar de Catalunya