Temporalitat en les administracions públiques:davant la desinformació i les elucubracions, molta calma i molta feina

La Sentència del TJUE del 22 de febrer de 2024 ha tornat a situar en primera línia informativa la situació de la temporalitat en les administracions públiques espanyoles.

Portem quatre anys escoltant organitzacions sindicals i despatxos d’advocats afirmar que “Europa diu que els temporals de l’administració han de ser fixos”. Ara tornen amb la fixesa per sentència judicial, afirmant que ja sí que tenen raó.

És cert que la sentència ha tornat a situar en els titulars, moltes vegades erronis, la solució de la temporalitat. Però per a res implica uns canvis imminents, com ens demostra la qüestió prejudicial que el Tribunal Suprem acaba de sol·licitar al TJUE, “amb el desig de dur a terme la seva correcta interpretació, i davant l’existència d’importants dubtes sobre el seu abast en determinats aspectes”.

És a dir, que el Tribunal Suprem té importants dubtes, com nombrosos juristes de prestigi que s’han pronunciat ja sobre aquest tema. En canvi, aquells que han utilitzat sentències anteriors per a buscar rèdits electoralistes o econòmics, mai dubten.

La realitat és que els acords sindicals són els que han aconseguit transformar en indefinides més de 60.000 treballadores temporals de les administracions públiques catalanes, mentre que ni una sola persona ho ha aconseguit gràcies a una sentència judicial ferma. Però alguns tornen a agitar la bandera de la fixesa i a obrir la caixa recaptadora.

El TJUE torna a responsabilitzar a les administracions públiques espanyoles per l’abús de temporalitat i, analitzant únicament la figura del personal laboral indefinit no fix mitjançant sentència judicial, considera la seva transformació en fixos com una mesura, però en cap moment la imposa. És més, en el paràgraf 129 de la sentència, determina que “procedeix recordar que el Tribunal de Justícia ha declarat que la clàusula 5, apartat 1, de l’Acord marc no és, des del punt de vista del seu contingut, incondicional i prou precisa perquè un particular pugui invocar-la davant un tribunal nacional.”

Respecte a l’extensió d’aquesta sentència al personal funcionari interí i estatutari, la Sentència del Tribunal Suprem, Contenciós 78/2023, de 24 de gener de 2023, ja va rebutjar la conversió d’aquesta figura en llocs fixos.

És molt arriscat saber amb certesa que passarà ara. Caldrà esperar a la resolució de les qüestions prejudicials que s’ha remès al TJUE i veure si després el Suprem acaba modificant la seva doctrina anterior. Aquí pot incrementar les indemnitzacions en cas de cessament o bé declarar la fixesa. També veurem a quin tipus de contractacions es dirigirà, si únicament al personal laboral o també al funcionari.

Sigui com sigui, aquesta situació s’allargarà en el temps i, mentrestant, els processos d’estabilització seguiran endavant. I és que les CCOO no ens hem quedat parats a esperar les sentències europees perquè ens resolguin el problema. L’aplicació en les taules negociadores del nostre acord de juliol de 2021, transformat posteriorment en la Llei 20/2021, està estabilitzant de forma absolutament impecable a la immensa majoria del personal en abús de temporalitat, malgrat les resistències i la incompetència d’algunes administracions.

Davant les elucubracions i la delegació de la resolució d’un problema en els tribunals, les CCOO hem treballat amb rigor i responsabilitat. I els resultats són clars i ben visibles. Esperem que aquests resultats no es vegin afectats per les demandes de nul·litat dels processos d’estabilització que alguns despatxos d’advocats estan realitzant, ja que això sí que podria suposar un terratrèmol laboral.

I per a la gent que no aconsegueixi estabilitzar en aquest procés extraordinari, les CCOO continuarem treballant en cada taula negociadora amb tres objectius:

  • Treballar perquè la derogació de la taxa de reposició sigui una realitat efectiva.
  • Incrementar les plantilles dels serveis públics per a continuar la nostra funció de servei a la ciutadania.
  • Exigir la convocatòria dels següents processos selectius de forma regular en el temps per a impedir noves bosses de temporalitat.

No sabem el que determinaran els tribunals en el futur. El que és segur és que CCOO continuarem treballant perquè, passi el que passi, tot el personal que hagi sofert abús de temporalitat pugui estabilitzar la seva feina i que no es tornin a produir situacions com les que encara pateixen milers d’empleats públics en les nostres administracions. I mentre uns hauran incrementat els seus comptes de resultats, nosaltres seguirem amb l’orgull d’aconseguir resoldre problemes i millorar la vida de la classe treballadora.