El món sindical no és aliè a algunes dinàmiques comunicatives que són presents en altres espais de la societat, on el soroll i la desinformació són els recurs d’aquells que mostren una greu incapacitat per aconseguir millores concretes i realistes.
La pretesa integritat d’aquell que critica allò que l’altra pacta o millora és fàcil d’identificar en sindicats majoritaris i minoritaris de tota mena, especialitzats en fer soroll i assenyalar les fites de l’altre per tapar la inoperància efectiva pròpia i la manca de resultats concrets. Millor inflamar que avançar.
És en aquest context de desinformació que han aparegut missatges que pretenen generar dubtes sobre l’Acord del Diàleg Social i la seva relació amb les negociacions a la Mesa Sectorial del personal docent.
Igual que a la resta de l’estat i a d’altres països de l’entorn, a Catalunya, existeix per llei un marc de negociació, anomenat del Diàleg Social, on participa el Govern de la Generalitat, les organitzacions empresarials i les dues organitzacions sindicals més representatives del país, CCOO i UGT, que representen el 80% del total de delegades i delegats dels diferents sectors econòmics i socials. Aquesta amplíssima representativitat sindical porta associada per tant, la responsabilitat legal i democràtica d’incidir al màxim possible en totes les polítiques públiques catalanes. I així ho fem les CCOO a través de la negociació en aquest espai.
Són negociacions d’abast nacional, complexes, multisectorials i transversals, on l’objectiu és fixar les prioritats pressupostàries de Catalunya. Malgrat els objectius, a vegades antagònics, de cada organització, en aquest moments difícils ens hem posat d’acord en la necessitat de que hi hagin pressupostos per l’any 2026 (els últims són de 2023) i en quines haurien de ser les prioritats d’inversió dels recursos públics en els diferents sectors.
Així, hem assolit un consens estratègic concretat en diverses mesures clau, com ara destinar 900 milions d’euros a l’habitatge, 4400 milions per a la modernització de la indústria, 28 milions per al sensellarisme, la creació de beques salari per a l’alumnat universitari en risc de vulnerabilitat, arribar al 50% d’energia renovable pel 2030, impulsar una banca pública d’inversió, destinar 35 milions per a l’atenció a les víctimes de la violència masclista o 550 milions per a la inserció laboral. I així fins a un total de 86 mesures.
Per a l’Educació s’ha acordat dotar al Departament d’Educació de més de 8.000 milions d’euros, un increment de 1.000 milions respecte a la dotació actual, a més de partides específiques per a la Formació Professional i el Pacte contra la Segregació Escolar.
Contraposar aquest acord amb la Mesa Sectorial del personal docent és profundament equivocat i irresponsable. El volum total del pressupost de la Generalitat o les partides macroeconòmiques no es poden decidir en una Mesa Sectorial de docents. Al Diàleg Social es negocien les prioritats del país i a la Mesa Sectorial es negocia com es distribueixen aquests diners: salaris, plantilles, condicions laborals, etc..
És justament al contrari, l’acord general dota de recursos reals. Sense un pressupost previ aprovat i una partida destinada a Educació, la Mesa Sectorial no tindria cap marge de maniobra per assolir millores econòmiques o de personal. Des de CCOO acordem i garantim els recursos en clau de societat i, immediatament després, els nostres representants a la Mesa negocien allò que pertoca a Educació.
La responsabilitat sindical i social guia la nostra estratègia: negociem amb la voluntat d’arribar a acords que beneficiîn a la societat. Som conscients que en una negociació mai s’obté el 100% de les demandes, però sabem també que la manca d’acord només beneficia el Departament, ja que li deixa les mans lliures per decidir unilateralment sense cap contrapès sindical. És per això que no podem compartir estratègies que busquen notorietat mediàtica i poc més.
Ara, el que pertoca és gestionar amb seriositat i unitat la força que el professorat ens va donar a les mobilitzacions de l’11F. Considerem que és un error estratègic desgastar aquesta energia difamant altres sindicats o generant desinformació. La nostra mà estesa segueix vigent per treballar conjuntament amb la resta de forces sindicals, prioritzant sempre el benefici del col·lectiu docent per sobre de les sigles.