MODEL D’ESCOLA CATALANA I LLENGUA CATALANA

[siteorigin_widget class=”SiteOrigin_Widget_Button_Widget”][/siteorigin_widget]

MODEL D’ESCOLA CATALANA I LLENGUA CATALANA

No a la judicialització i a les interferències polítiques a l’escola

En la celebració del 13 congrés de la nostra Federació d’Educació, aquest abril passat, ens vàrem reafirmar en el model d’escola que volem. El nostre sindicat ha contribuït d’una forma molt decidida a la construcció d’aquest model d’escola catalana: integradora, laica, coeducadora, defensora de la cultura de la pau i la solidaritat, respectuosa amb el plurilingüisme, pública, de qualitat i gratuïta. Hem impulsat l’aprenentatge del català en el sistema educatiu, en els centres de treball i en l’àmbit de les relacions laborals.

Hem apostat pel model d’immersió lingüística i per la normalització, que situa el català com a llengua vehicular als centres educatius, perquè totes les persones puguin exercir el dret a conèixer la llengua catalana, com a mesura que afavoreix la cohesió social i la concepció d’una sola comunitat. Així com reivindiquem el dret de tothom a conèixer de manera suficient la cultura i la història de Catalunya, com a trets que defineixen la construcció de la nostra societat i el sentiment de pertinença.

La defensa de l’escola inclusiva i de la immersió lingüística encaixa en la nostra concepció que “som un sol poble”, al marge dels orígens i de les arrels socials, culturals i identitaris de les persones. D’acord amb aquest principi, les Comissions Obreres hem impulsat la construcció d’un consens entre organitzacions, entitats i partits polítics, amb un compromís unitari a través de la plataforma Somescola, de la qual en som fundadors, defensant el model d’escola catalana en tots els contextos socials i polítics que s’esdevenen. En aquest sentit, mitjançant Somescola, participem del diàleg en aquesta plataforma amb el Departament per donar resposta als reptes plantejats.

Defensem el paper del català com a llengua vehicular a partir del model pedagògic d’immersió lingüística. La llengua catalana ha estat i és un element cohesionador a les nostres escoles per a la igualtat d’oportunitats, la lluita contra la segregació escolar i la segregació per qüestions de llengua, i per a la inclusió social. La immersió lingüística ha demostrat la seva validesa en l’assoliment del coneixement de les dues llengües oficials per a la totalitat de l’alumnat, independentment del seu origen. Aquest és un model que ha de continuar evolucionant, adaptant-se a les necessitats detectades i basant-se en el respecte i reconeixement de les llengües pròpies de l’alumnat, amb l’objectiu de l’assoliment de la competència lingüística en les llengües oficials i totes les altres que formin part del projecte lingüístic dels centres educatius.
Alhora expressem que el català, com a llengua minoritària i actualment amb un notable i preocupant descens del seu ús social per part de les persones joves, més que mai cal protegir-lo i potenciar-lo, sobretot a l’escola, però no tan sols, a l’ensems aquesta protecció s’ha de fer extensiva a la llengua aranesa, pel que fa als drets lingüístics de les persones de la Vall d’Aran.

Aquest inici de curs tornem a manifestar i exigir que l’escola s’ha de deixar fora del debat polític i que és danyí i perniciós que es qüestioni el model lingüístic barrejant elements provinents del conflicte polític en un tema que és pedagògic. Considerem intolerable la intrusió dels tribunals en els assumptes de regulació de la política educativa, atès que els i les professionals de l’educació han de ser qui determinin què és el millor per garantir la competència lingüística de l’alumnat. L’escola s’ha de deixar en pau, cal educar en llibertat i amb pluralisme ideològic!, solament així tindrem una escola democràtica que eduqui els infants i les persones joves per poder formar part d’una veritable societat democràtica.

L’escola catalana necessita que es deixi treballar als i les seves professionals amb criteris pedagògics, posant el focus en la competència de l’alumnat. És responsabilitat de l’administració educativa que ho puguin fer amb equitat i qualitat, per la qual cosa és urgent i absolutament necessària l’aprovació d’uns pressupostos que en garanteixin els recursos adients.