Ja som a final de curs i estem obligades, com a societat, a mirar enrere i valorar aquests mesos que han esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels cursos escolars més difícils de les últimes dècades. Ha estat un vertader esforç per l’alumnat, professorat, monitores, tècniques, administratives, en definitiva tota la comunitat educativa que, amb una rigorositat extrema, ha fet possible que el Sistema Educatiu no defallís.
Vet aquí el nostre agraïment!!
Malgrat el seu esforç, el Departament d’Educació no ha tingut cap complex en atacar-los. Sí, atacar i agredir els pilars pedagògics, els pilars socials i els pilars laborals tot just quan el curs acaba, tot just quan hauria de corresponsabilitzar-se com a administració pública i sumar esforços. El proper curs tancaran al voltant d’una desena d’aules P3 al Baix Llobregat. Sota el paraigua de la baixada demogràfica es justifica una acció perversa que deixa aules buides al costat d’aules massificades i docents a la cua de l’atur. Els números tot ho aguanten? No, els números de les actuals ràtios no poden donar resposta a les necessitats educatives, no donen resposta a les realitats socials, no donen resposta als docents que clamen per un sistema més eficaç enfront del que tenen davant. Això és la voluntat expressa del Departament d’Educació d’atacar els pilars pedagògics, fer tot el possible perquè ensenyar resulti impossible. Els centres educatius són espais de cohesió social, de noves oportunitats, l’únic esglaó que permet als infants i joves tenir un futur. Però aquest reducte no és un eslògan populista , ni tampoc una nebulosa etèria, l’escola és real i està als nostres barris, als nostres pobles i ciutats, té persones treballadores dintre, té alumnat i necessita recursos, no paraules, recursos!! Però el Departament ha decidit degollar una mica més les oportunitats dels nostres infants i joves fent desaparèixer fins a catorze centres catalogats com a màxima complexitat (CMC) al Baix Llobregat. Un centre CMC és aquell que té unes característiques socioeconòmiques extremadament complexes per la realitat social del seu entorn. Són aquells centres on hem de posar més recursos per garantir que les necessitats de l’alumnat estiguin garantides (més professorat, ràtios més baixes, atenció individualitzada, professionals d’àmbit social, etc…). De sobte, quan la situació de la COVID ha arrasat instaurant una crisi sense precedents, el Departament decideix que gairebé la meitat dels centres catalogats com a CMC ja no ho són, així sense més ni més. Això és una agressió als pilars socials de l’Educació.
Però cap atac està complert si no se silencia la dissidència, no? El Departament corona les seves actuacions fent que les persones treballadores del Sistema Educatiu s’instaurin en la por a perdre la feina, s’instaurin en el silenci, s’instaurin en l’individualisme. L’accés a la docència mitjançant la borsa basat en el treball, esforç, igualtat i transparència ha estat assassinat. El proper curs s’aplicarà “de facto” un Pla Pilot de provisió de llocs de treball que permet als Equips Directius escollir qui forma part del claustre d’entre un número de fins a vint candidats/candidates, com si d’una empresa privada es tractés, basant-se en criteris subjectius d’idoneïtat (perquè les titulacions ja les tenim). Si un docent necessita la signatura d’un Equip Directiu per treballar, si d’aquesta signatura depèn el manteniment econòmic de la seva família, què passarà? Que esdevindrem a claustres sotmesos, oprimits i, fins i tot, coaccionats. És la quadratura perfecta per assegurar-se que ningú es queixi, és un atac als pilars laborals amb una cobertura legal.
Malgrat l’esgotament, aixequem-nos, organitzem-nos, recolzem-nos. L’educació és pública, és nostra, és de tots i totes.
Defensem-la!!
Elvira Vidal Navarro
Secretària d’organització del sindicat intercomarcal d’Educació de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf
){kind=link}