Article d’opinió: “El mercadeig del professorat“
Article d’opinió: “El mercadeig del professorat“
Catalunya estem vivint una època convulsa socialment i massa sovint o, segons com es miri, amb menys importància de la que hauria de tenir, el model d’escola catalana i de la tasca docent està, si més no, qüestionada.
Però enmig d’aquestes turbulències, motiu d’interminables tertúlies a tots els mitjans, s’està produint una vulneració dels drets laborals, avalats per la mateixa Llei d’educació catalana (LEC). La LEC determina tant en l’accés a la funció pública docent (article 119) com en la selecció de professorat interí (article 122) i en els procediments de provisió especial (article 124), per posar alguns exemples, que aquests processos han de respectar els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat. Curiosament en els dos primers no hi apareix el concepte transparència, que sí que figura al tercer.
Actualment s’està produint el procés d’adjudicacions d’estiu i dins d’aquest procés trobem les places conegudes com de perfil professional la provisió dels quals està regulada pel Decret 39/2014 de 25 de març on s’estableix que a banda de la titulació del lloc ordinari pertinent cal acreditar un o diversos requisits més. Aquestes places, en virtut del que diu l’article 102 de la LEC en l’exercici d’autonomia en matèria de gestió de personal, les fixa l’administració educativa a proposta de la direcció del centre. Aquest procediment al mateix article 123.6 contempla la possibilitat de realitzar entrevistes.
Doncs bé, un cop situats en l’àmbit legislatiu i normatiu, parlem de transparència, del paper del departament i de les direccions dels centres. Pels que no ho saben, aquests procediments amb entrevistes segueixen un camí que tractarem d’explicar amb brevetat. Un centre decideix que d’acord al seu PEC (Projecte educatiu de centre) vol crear una plaça per adaptar-la a les necessitats del centre i millorar la qualitat educativa del seu projecte. Després de no poques lluites i demandes, es va aconseguir que la llista d’aquestes places fos pública, perquè es respecti el dret de publicitat. Vam trobar casos en els quals aquestes places s’oferien en els grups de Facebook o, en algun cas, alguna direcció va optar per a fer-ne difusió en algun grup de Whatsapp. Estem parlant de l’escola pública, per si algú encara no ho entén.
Un cop se’n fa publicitat, els docents interessats a cobrir alguna d’aquestes places, si compleixen els requisits que demana aquell perfil, poden enviar els seus currículums a les direccions dels centres, per accedir al procediment d’entrevista. La direcció, sense cap mena de control ni filtre ni transparència, decidirà a qui entrevistarà. Per tant, per molt que compleixis els requisits, les direccions no tenen cap obligació de fer-te l’entrevista. Una resposta del tipus: “lamento comunicar que malgrat que compliu els requisits, el vostre currículum no s’adequa a les necessitats del centre”, serà molt més que suficient. Després, les persones privilegiades que accedeixen a l’entrevista, un mínim de 2, si són “aptes” accediran a aquesta plaça, però no veureu enlloc publicat ni el seu currículum, ni perquè s’adeqüen millor a les necessitats del centre…, res. Absolutament res. Estem parlant de centres públics i segons la mateixa LEC, de l’exercici del lideratge pedagògic de les direccions i la gestió de recursos humans.
Cal recordar com es trien les direccions dels centres. No explicaré tot el procediment, però resumirem. Al Decret de direcció dels centres educatius, l’article 16 en determina la Comissió de Selecció: 5 representants de l’Administració, 1 membre del Consell Escolar i 3 membres elegits pel claustre. Qui tria la direcció? El claustre sobre el qual exercirà el seu lideratge pedagògic? Per no parlar de les pressions que reben algunes candidatures “opositores” per “retirar” el seu projecte. Sols caldria fer un petit resum i recull del nombre de direccions que no han conservat el seu càrrec després d’un procés de selecció.
Però no s’acaben aquí els escàndols. Cal que tothom sàpiga que hi ha dones, docents, que no han rebut la proposta de continuïtat de les seves direccions per estar embarassades. O per voler gaudir del seu dret de reducció de jornada per cura d’un infant. Les direccions poden optar per la continuïtat, o bé per la no continuïtat, que ha d’estar raonada i justificada. Enmig tenen una altra opció: no fer res. Ni proposta de continuïtat ni proposta de no continuïtat. No faig res i d’aquesta manera no he de donar explicacions de per què no et faig la proposta. Però les afectades no ho denuncien perquè tenen por. Tenen por! I, d’aquest silenci ensordidor, alguna direcció i el departament en gaudeix.
Acabarem aquesta carta de denúncia fent un aclariment. No són les direccions les culpables: ho és el Departament i aquells que legislen i ho permeten. Una bona part de les direccions actua de manera absolutament transparent i democràtica portant a terme una tasca ingent enmig de les polítiques de retallades. Altres directament, no opten per aquest tipus de procediment. Però el degoteig de queixes i denúncies és cada cop més gran. Tampoc els interins no s’han de veure menystinguts si opten a aquestes places. Un dels objectius de l’interí és l’estabilitat i sovint el que vol per damunt de tot és treballar l’any vinent, on sigui, però treballar. I mentre pugui optar a ocupar una plaça d’aquest tipus ho farà fins que pugui. Quan canviï el projecte del centre i surtin un altre cop al món de la borsa docent veuran com no obtindran plaça perquè la majoria estan ocupades per aquest tipus de perfils.
Cal que el departament i el nou conseller facin una reflexió. També convidem les direccions a fer aquesta reflexió. La LEC també parla de la convivència al centre i aquesta es pot veure alterada per la falta de transparència. Nosaltres sabem que, després d’una carta així, difícilment podrem optar a un lloc pel procediment d’entrevista.
Pere Sánchez Álvarez
FEDERACIÓ D’EDUCACIÓ DE CCOO DE LES TERRES DE LLEIDA
