CCOO Universitats Públiques i la Federació d’Educació, denunciem l’assetjament sexual i per raó de sexe que, lamentablement, continua sent una realitat en les nostres universitats.
Aquest tipus de violència masclista és una xacra inacceptable i soscava els principis d’igualtat, respecte i seguretat que haurien d’imperar en qualsevol institució, i molt especialment, en una universitat pública. Les universitats, com a espais de formació, recerca i coneixement, tenen la responsabilitat ineludible de garantir un entorn lliure d’assetjament per a totes les persones de la comunitat universitària: PTGAS, PDI, PI i estudiants.
Davant d’aquesta realitat, que volem transformar, és essencial garantir que tots els casos es gestionin amb el mateix rigor, amb independència del càrrec, estatus o vinculacions de les persones implicades. Això requereix de l’aplicació de protocols clars, imparcials i amb especial atenció a les desigualtats estructurals que travessen les experiències d’assetjament.
L’assetjament sexual i per raó de sexe continua sent una xacra a les universitats. Les víctimes han posat en evidència diverses qüestions fonamentals:
- La importància de la voluntat col·lectiva per identificar, reconèixer i no normalitzar situacions d’assetjament.
- La necessitat de comptar amb criteris d’actuació clars i protocols eficaços.
- La urgència de formació obligatòria i continuada, basada en coneixements feministes, interseccionals i amb fonament científic.
- La necessitat de desemmascarar i sancionar les persones que assetgen, trencant el silenci i la impunitat, així com les persones que les encobreixen.
- I, sobretot, cal generar entorns de confiança, seguretat i cura, on les víctimes puguin sentir-se escoltades i protegides.
Tot i els avenços normatius i institucionals, la realitat ens mostra que aquestes violències persisteixen. És, per tant, un repte estructural, institucional i col·lectiu encara pendent d’abordar amb la determinació necessària.
La secció sindical de CCOO UB han insistit en la necessitat d’avançar en la l’erradicació de qualsevol forma d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere i han proposat millores en els protocols per aconseguir-ho en relació a la composició de les comissions d’anàlisi, l’obligació de comunicació de totes les persones de la comunitat universitària davant d’una situació d’assetjament i l’actuació d’ofici de la Universitat davant de qualsevol indici o sospita de situació d’assetjament, amb especial atenció a no revictimitzar ni exposar les víctimes a processos que qüestionin el seu relat.
Totes aquestes mesures inicials busquen reforçar el compromís col·lectiu contra les violències masclistes i LGTBI+fòbiques i construir una universitat segura, lliure de violències i capaç de donar resposta efectiva a les situacions d’injustícia estructural. Una institució educativa i de creació de coneixement històrica com la Universitat de Barcelona ha d’estar a l’alçada del repte i ha de liderar els canvis culturals i socials necessaris per acabar amb aquesta xacra.
Com a sindicat, ens comprometem a continuar treballant per fer de les nostres universitats espais veritablement segurs i igualitaris. La lluita contra l’assetjament sexual és una tasca col·lectiva que requereix el compromís de totes i tots.