Presentem més d’un centenar d’esmenes a l’esborrany del RD d’ordenació de la Formació Professional que desenvolupa la Llei 3/2022

CCOO alertem de la liberalització del mercat de la FP i exigim canvis en el text que garanteixin el dret a la formació i a l’educació amb suficient oferta pública, dotacions que reforcin les plantilles i inversions estructurals per als centres d’FP.

Durant el dia d’ahir es va realitzar el tràmit del Reial decret d’Ordenació de la Formació Professional en la Comissió Permanent del Consell Escolar de l’Estat en el qual CCOO ha presentat 110 esmenes al text normatiu que desenvolupa la Llei 3/2022 d’ordenació i integració de la Formació Professional i que deroga, entre altres normatives, l’anterior RD 1147/2011 d’ordenació de la FP.

L’elevat nombre d’esmenes presentades per CCOO responen al fet que l’esborrany no només manté els desajustaments existents entre les comunitats autònomes i els models d’FP privatitzadors i segregadors, sinó que a més obre les portes de bat a bat a l’empresa en els centres d’FP, afavorint l’intrusisme professional amb l’aparició de nous perfils, persones expertes del sector productiu i expertes o experts sènior d’empresa, sense definir ni delimitar la seva atribució docent ni el requisit de capacitació pedagògica.

Des de CCOO hem denunciat reiteradament davant del Ministeri d’Educació i Formació Professional els terminis tan ajustats que tenim les organitzacions presents en el Consell Escolar de l’Estat per a analitzar les diferents lleis i normatives, tal com també indica l’informe tècnic-jurídic d’aquest Consell.

En total s’han presentat 201 esmenes, més de la meitat per CCOO (110), de les quals s’han aprovat 186. De les esmenes presentades per CCOO s’han acceptat 106, i 23 s’incorporaran d’ofici en el redactat definitiu, segons les representants del Ministeri.

Entre les esmenes de CCOO incorporades d’ofici destaquem:

  • L’excepcionalitat de la realització de formació a l’empresa en períodes sense alternança en el centre d’FP amb motius justificats en determinats sectors professionals, per exemple, aquells que concentren la seva activitat en mesos d’estiu.
  • L’accessibilitat al currículum d’adaptació temporal i disseny universal que siguin necessàries al llarg de la vida perquè tota persona amb necessitats especials tingui accés a la formació professional.
  • La garantia que tota persona menor de 24 anys, que s’hagi incorporat en el mercat laboral, tingui accés a una formació, almenys, de Grau C i D, de nivell 2 i de Grau Mitjà, respectivament, que puguin compatibilitzar-se amb l’activitat laboral i que li permeti una titulació de Grau Mitjà i l’accés posterior a una oferta de grau C i D, de nivell 3 i de Grau Superior que possibiliti el desenvolupament personal i professional.
  • L’obligatorietat de les administracions educatives de facilitar beques transport o residencials perquè les persones en entorns rurals sense oferta professional presencial puguin desplaçar-se i cursar-la.
  • Establir per a la modalitat en línia la ràtio màxima de 20 persones per docent (actualment la ràtio aconsegueix en alguna comunitat autònoma a 90 persones per docent).
  • El compromís de transparència de l’empresa amb el comitè d’empresa o delegada o delegat sindical, segons correspongui, que garanteixi que l’alumnat realitza formació i no substitueix llocs de treball.

La resta de les esmenes presentades per CCOO i aprovades per la comissió permanent del Consell Escolar de l’Estat van en la línia de modificar aquells aspectes del Reial decret que considerem perjudicials per al sistema de Formació Professional. D’entre elles destaquem la generalització dels models d’externalització de la formació en els centres que no han estat avaluats o no tenen evidències positives; la formació en línia de qualsevol oferta professional, malgrat que la seva inserció laboral està 35 punts per sota de la modalitat presencial en el Grau Mitjà i 15,8 punts per sota en el Grau Superior; o la possibilitat d’oferir l’estada formativa dual en centres educatius i administracions públiques, model que manca de contractació laboral, inserció en l’entitat i negociació col·lectiva amb la representació legal de treballadors i treballadores.

D’altra banda, la norma d’ordenació no estableix un model integrat definit, sinó que deixa en mans de les comunitats autònomes aspectes molt importants del seu desenvolupament, com la gestió dels fons destinats a l’acreditació i la formació de les persones treballadores i aturades que, o bé pot enfortir el sistema públic d’FP, externalitzar els serveis, o bé repercutir sobre les condicions laborals i l’organització interna dels centres del sistema de Formació Professional. Tampoc es defineixen les dotacions horàries per a les persones responsables dels projectes que realitzaran els centres d’FP (innovació, internacionalització, dual…).

Així mateix, es fa un especial esment de l’orientació professional, però s’obvia l’orientació educativa i psicopedagògica que, al nostre entendre, hauria de garantir-se amb departaments d’orientació prou dotats i amb diferents perfils professionals en tots els centres.

CCOO traslladarà als diferents àmbits de participació i regulació les propostes i esmenes que ha presentat, amb la finalitat de garantir el dret a l’educació i la formació professional al llarg de la vida.