L’ús de les TIC (tauletes, mòbils…) als centres necessita un debat assossegat i de caire educatiu. Hem d’anar més enllà d’una reflexió simplista de “mòbil sí o no” i cal pensar com afecta la tecnologia en general a l’aprenentatge i com el Departament d’Educació ha de vetllar per la protecció de les dades de l’alumnat i dels i les professionals.
Aquests dies s’està parlant molt sobre l’ús dels mòbils als centres educatius i també sobre l’edat mínima en què les famílies haurien de comprar el primer mòbil als seus fills i filles. Aquestes reflexions es donen als mitjans de comunicació, als centres educatius, a les famílies, a les xarxes, al carrer… Des de CCOO ho valorem positivament perquè situa al centre del debat a l’educació i l’ús de les tecnologies per part d’infants, adolescents i joves.
Veient aquesta preocupació social i mediàtica, des de CCOO apostem per realitzar aquestes reflexions de manera pausada, serena i amb temps suficient perquè tota la Comunitat educativa pugui reflexionar i parlar-ne. La Conselleria no ha de tenir tanta urgència a convocar aquests Debats als Consells Escolars Territorials i al Consell Escolar de Catalunya i tampoc s’hauria de deixar portar per la immediatesa que sembla que reclama “la societat” actual. Per aquests motius, li demanem al Departament d’Educació que no resolgui aquesta situació amb propostes massa ràpides i posposi les seves decisions almenys fins a final d’aquest curs per deixar temps suficient a la reflexió.
Des de CCOO volem aportar cinc consideracions que creiem rellevants en aquest debat:
1.- Quan s’hagi pogut debatre pausadament i arribat a consensos en els consells escolars territorials i de Catalunya, el Departament d’Educació hauria de donar unes instruccions generals sobre l’ús educatiu dels mòbils que després cada centre educatiu haurà de concretar i adaptar segons el tipus de centre i sempre amb la participació del claustre, consell escolar de centre i la comunitat educativa, especialment amb l’alumnat. Quan es concreti aquest marc general, caldrà tenir en compte qui vetllarà pel compliment de la regulació i amb quins recursos. Alhora caldrà ampliar el debat a la regulació en la resta d’espais i temps educatius a l’escola i fora l’escola.
2.- Tant els mòbils com la resta d’eines tecnològiques haurien de tenir una certa presència als centres perquè l’alumnat pugui aprendre a fer-ne un ús responsable. Cal veure en quins casos i nivells educatius l’alumnat per maduresa es pot autoregular fent-ne un ús educatiu i de quina forma actuar amb els que tenen més dificultats per fer-ho, abans de plantejar una acció que afecti a tothom. És important valorar la necessitat d’educar en l’ús de l’eina, en el cas que aquesta pugui tenir un valor en els aprenentatges i recordar que la competència digital és una de les competències transversals al currículum. També considerem que com a persones adultes i professionals de l’educació cal que siguem crítics amb el nostre propi ús de les tecnologies en l’àmbit de treball, personal i social.
3.- El Departament d’Educació hauria d’estudiar amb profunditat què estan fent els centres i si les seves regulacions tenen alguna escletxa. Ens preocupen les conseqüències que s’estan donant sobre la salut mental dels adolescents i persones joves en aspectes com el ciberassetjament, addiccions, aïllament social, pornografia, fake news o d’altres aspectes i les conseqüències en el seu aprenentatge i en la socialització. I a la vegada, tenim clar que no només s’ha de regular des del món de la salut sinó també des del món de la pedagogia.
4.- L‘administració és responsable de protegir infants i joves en l’entorn educatiu i fora d’aquest, sobretot els més vulnerables, oferint-los acompanyament i posant els recursos necessaris perquè també hi hagi una oferta d’espais de lleure i de socialització que siguin una alternativa atractiva a l’ús del mòbil. També reclamem a l’administració polítiques de protecció a l’alumnat més desfavorit respecte a la bretxa digital que pateixen molts infants i adolescents.
5.- Tenim clar que no hem de seguir la ideologia de la tecnologia ni adaptar-nos a ella però sí que podem adoptar-la per posar-la al servei dels processos d’aprenentatge i de la vida mateixa. Les persones joves necessiten ser educades en el seu ús, no que es converteixin en meres consumidores de la tecnologia i acabin al seu servei. A més a més, cal protegir infants i adolescents de certs continguts com per exemple la pornografia. En altres països, s’està intentant aconseguir a través d’un certificat digital, que seria una mena de DNI electrònic, per a accedir-hi i que serviria de barrera. Tècnicament és viable, de la mateixa manera que cap menor d’edat es pot obrir un compte bancari, i permetria regular i limitar l’accés a determinats continguts d’internet.
Resumint, CCOO Educació apostem per un debat pausat on participi tota la comunitat educativa i per un marc regulador adaptable que promogui l’ús responsable i pedagògic de les tecnologies als centres educatius. Per tot això, caldrà dedicar també els recursos suficients als centres educatius i que les persones coordinadores digitals disposin de les hores de dedicació necessàries i del complement econòmic, amb relació a la responsabilitat que exerceixen, per tots aquests motius és imprescindible aprovar la ILP del 6% com a mínim per aconseguir una educació de qualitat i equitat.
#DebatPausat
#UsResponsableTICs
#MarcReguladorAdaptable
#TindremEl6%
