En els darrers anys, la lluita feminista ha arribat a un punt d’inflexió a la nostra societat, amb un clam col·lectiu que reivindica una igualtat efectiva entre homes i dones, l’erradicació de qualsevol mena de violència masclista en l’entorn laboral i en la societat, així com la no vulneració dels drets i el respecte a les persones LGTBI. En els darrers temps s’han fet avenços legislatius importants amb la finalitat de pal·liar i compensar aquestes desigualtats, on encara queda molt camí a recórrer.
CCOO intervé i negocia mesures d’igualtat, a cada empresa i centre educatiu, amb l’objectiu d’aconseguir aquesta igualtat, proposant accions per eliminar la bretxa salarial, incentivar la corresponsabilitat i afavorir la promoció professional, eliminant el sostre de vidre o la segregació vertical i horitzontal, entre d’altres. Per aquest motiu, des de CCOO hem denunciat el decret de plantilles dels centres públics, que discrimina i perjudica de forma clara les dones, pel simple fet de ser mares o haver de tenir cura d’alguna persona a càrrec. En aquests moments estem en la fase de diagnosi de les dades per negociar el nou pla d’Igualtat de la Generalitat. Algunes de les desigualtats més greus que ja s’hi han posat de manifest és que, tot i ser un sector clarament feminitzat, existeix una bretxa salarial entre homes i dones entorn del 22% i un nivell de parcialitat que gairebé és el doble en les dones, segurament per motius de cura.
Però l’Educació és l’element transformador i l’eina de canvi més potent que una societat pot tenir per arribar a un canvi cultural tan important com el què hem d’assolir. Si no aconseguim erradicar del pensament col·lectiu els estereotips de la societat patriarcal que patim cada dia, mai podrem tenir una societat igualitària. Per aquest motiu a CCOO creiem que la coeducació és fonamental en tots els àmbits i etapes educatives (aules, patis, temps de migdia, extraescolars, famílies). Entenem aquesta com la promoció d’una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats, l’eliminació de qualsevol tipus de violència de gènere i de tota mena de discriminació per raó de sexe o gènere, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere.
La coeducació no pot, però, limitar-se a uns quants recursos web per a la implementació de forma individual a les aules, en funció del criteri de cada docent. La coeducació ha de ser un tema cabdal a tots els centres educatius que rebin finançament públic i s’ha de concretar en una partida pressupostària específica; s’ha d’integrar dins del projecte de centre, on tota la comunitat educativa es formi i participi obligatòriament, i amb unes administracions que dotin dels recursos suficients per portar-ho a terme. Aquests programes haurien de tenir com a eixos aconseguir capacitat crítica davant el sexisme, respecte a la diversitat, capacitat per al canvi; autonomia personal i independència econòmica, juntament amb la responsabilitat domèstica i la igualtat en l’àmbit públic; lideratge en igualtat, noves masculinitats i apoderament de les noies; així com una educació afectivosexual en igualtat.
Una de les propostes que fem, encara sense ser escoltada, és la necessitat d’una persona responsable d’igualtat i coeducació a cada centre, amb el crèdit horari corresponent i suficient, per a organitzar-la dins de cada centre.
CCOO, com a sindicat feminista, tenim el compromís ferm de treballar en condicions d’igualtat i sense condicions laborals que puguin discriminar a les dones, més encara en sectors tan feminitzats com els que pertanyen a l’educació. La normativa actual obliga que els sindicats més representatius del sector formem part de les comissions negociadores de les empreses on s’estiguin negociant els Plans d’igualtat i no tinguin representació sindical, amb l’objectiu de vetllar perquè es compleixi la normativa, s’elaborin plans d’igualtat amb garanties i les plantilles s’organitzin i puguin fer el seguiment i avaluació d’allò que s’hagi acordat.
La Federació d’Educació considera prioritari una millora de les condicions laborals en sectors summament feminitzats com el 0-3 o el lleure educatiu i sociocultural, on la parcialitat, la temporalitat i la precarietat en els salaris són la normalitat, ja que aquests llocs de treball es consideren de cures i no com una peça clau en la formació de l’alumnat. Per aquest motiu, des de CCOO, estem reivindicant a tots els nivells (administracions, negociació col·lectiva, plans d’igualtat), el reconeixement del valor d’aquests col·lectius.
Tota la representació sindical, així com els delegats i les delegades als centres de treball, s’estan formant en un itinerari sobre igualtat, tant en la sensibilització, llenguatge inclusiu, normativa vigent sobre plans d’igualtat i protocols sobre assetjament sexual o per raó de sexe en l’àmbit laboral.
Actualment, tenim en negociació a tota Catalunya 49 Plans d’Igualtat en l’àmbit educatiu, en empreses sense representació sindical de més de 50 persones treballadores, però també hem estat presents en totes les comissions d’igualtat allà on tenim representació.
En l’àmbit públic hem iniciat els contactes amb la Secretaria d’Igualtats del govern de la Generalitat, per reactivar aquesta negociació en les administracions públiques i en les meses sectorials, reivindicant el compromís i la inversió necessària, per complir amb l’objectiu d’arribar a una igualtat real.
